Tabulario

Archiu:Rome Forum Romanum Tabularium.JPG

Tabulario

El tabulario (en llatí, Tabularium) és el nom donat pels arqueòlecs a un conjunt d'edificis de l'época romana situats en l'extrem noroest del Fòrum Romà, sobre les pendents del Arx, una dels dos cims de la tossal Capitolina, incloent un edifici de l'época republicana que servia com un tabularium pròpiament dit, un anex del Temple de Saturn i l'oficina oficial dels archius de l'Antiga Roma, una estructura soportada per arcs i d'un terrat ocupat per tres temples, girats cap al Fòrum Romà. En época de l'Imperi, l'anex del temple de Saturn va ser demolit i reemplaçat pel pòrtic dels Deus Consellers. El complex pren el seu nom del terme tabulae, les tablillas de cera usades en esta época i s'almagasena en les oficines dels archius.

Ubicació

La tossal Capitolina ha segut vàries voltes reorganisada despuix del periodo antic, fent desaparéixer poc a poc els restants romans baix les construccions més modernes. Certs edificis antics són encara visibles i identificables, sobretot els situats en la depressió coneguda baix el nom de Asylum, entre els dos cims del tossal el Capitolium i el Arx. Entre les ruïnes els més impressionants són les del Tabularium la frontera del qual domina l'esplanada del Fòrum de la que tanca la perspectiva d'un observador que entrara en el Fòrum des de la via Sacra.

Funció

Archiu:AGAD Średniowieczne księgi miejskie Torunia na tabliczkach woskowych 2.jpg

Conjunt de tablillas de cera, algunes de les quals estan unides per a formar els codices.

Archiu:Römermuseum Osterburken (DerHexer) 2012-09-30 035.jpg

Fragment d'una tabula d'época romana, Plantilla:S.

Els Tabularia: orige del nom

El nom de l'edifici procedix dels documents que es conservaven allí: les tabulae publicae, tablillas de cera utilisades com a respals d'escritura. Una inscripció gravada sobre un llindar i que va estar en el lloc fins a el XVI, copiat la primera volta en 1378 poc abans del 1448 i hui en dia desaparegutPlantilla:,, nos ha transmés el nom de l'edifici, el del seu constructor aixina com la data de construcció.

Q(uintus) Lutatius Q(uinti) f(ilius) Q(uinti) [n(epos)] Catulus co(n)s(ul)
substructionem et tabularium
de s(enatus) s(ententia) faciundum coeravit [ei]demque
probavit

Quint Lutacio Catulo, fill de Quint, net de Quint, cònsul, ha supervisat la construcció d'edificis i del tabulario segons un decret del Senat i ho ha aprovat.

Esta inscripció va deure ser gravada sobre una placa de travertino i fixat al mur de fundació dins d'una caseta poca profunda d'1,8 metros d'ample i 0,6 metros d'alt, entre la porta cegada per la construcció del temple de Vespasiano i Tito i l'edifici més vesprada ocupat pel pòrtic dels Deus Consellers. Esta posició explica que l'inscripció puga referir-se a dos edificis independents pero propencs geogràficament: substructionem d'una part i el tabularium d'una atra part.

Una inscripció casi idèntica, pero sense menció a l'edifici, va ser descobert en 1845 durant els treballs d'excavació de la zona i traslladat per l'arqueòlec Luigi Canina en el costat noreste del monument a on està hui en dia. El terme Tabularium per lo tant pot correspondre hui en dos elements diferents. Pot designar per una part per convenció al conjunt de les ruïnes, açò és al mateix temps l'edifici republicà desaparegut i l'estructura en arcades, pero podia designar també l'edifici republicà a on es tractava de la funció, extensió del Aerarium del temple de Saturn. Tabularium es va convertir aixina en un terme genèric que designava als edificis que guardaven els archius. Va haver una série d'atres tabularia dispersos entorn a la ciutat de Roma i per atres antigues ciutats romanes,cada u relacionat en una sèu administrativa diferent.

El terme Tabularium podria haver segut utilisada en abús per a designar un conjunt d'edificis que no tots varen tindre la mateixa funció. El tabularium pròpiament dit va desaparéixer ràpidament durant l'Imperi, pero el terme, que es troba en una inscripció, va ser reutilisat pels arqueòlecs de el XIX i de el XX per a designar a un edifici que no té un atre nom.

L'organisació del Tabulario

L'edifici es va utilisar per a conservar les lleis, els decrets, els tractats promulgats pels magistrats i atres archius distints de l'Estat transcritos en les tabulae. A finals de la República, el Tabulario es va convertir en la nova oficina d'archius de l'Antiga Roma. Va ser igualment utilisat com a sèu de diverses oficines administratives.

Els archius públics necessitaven un personal especialisat i són a sovint administrats pels censores després per dos cuestorés. En l'any 16, Tiberio els va reemplaçar per tres curadores que a la seua volta varen ser reemplaçats en temps de Nerón en 56 per vells pretorés. Atres empleats, com escrigas, llibertes o esclaus públics, ajudaven a registrar les lleis i decrets del Senat que no es consideraven vàlits fins que es depositaven i registraven entre les actes públiques.

Les tablillas de fusta eren numerades i reunides per a formar codices que es reunien en série i classificades per orde cronològic i segons els anys. Se'ls afegia un torra de fusta per a que el volum fora més fàcilment transportable. Les còpies que es feyen devien ser certificades pel sagell de sèt testics. No podien prendre's prestats més que en l'autorisació del conservador.

Un lloc de pas convenient

El Tabulario permetia també crear punts de pas entre el Fòrum Romà i la tossal Capitolina. Aixina, permetia conectar el temple de Saturn, a on s'almagasenava el Aerarium, en els tallers de moneda del Arx. L'or i l'argent del tesor, despuix de ser falcat, podia transportar-se a través del Tabulario, per un corredor dotat de finestres.

El terrat i l'àrea sacra

La part del tabulario que ha sobrevixcut fins a la nostra época podria ser en realitat una estructura de respal (substructio) de temples d'época siliana.

Vore també

• Tossal Capitolina

Referències

Bibliografia

Obres generals

• (1877) Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines, Pariu.

• Rodocanachi, Emmanuel (1905). Li Capitole romain antique et moderne, Hachette.
• Homo, Léon (1971). Rome impériale et l'urbanisme dans l'Antiquité, Albin Michel, pp. 665.
• (1996) L'architecture romaine (Prenga 1. Els monuments publics), Pariu: Picard.
• Perrin, Yves (2001). Rome, ville et capitale (paysage urbain et histoire ss. II a. C. - s. II), París: Hachette.
• (2005) Dictionnaire de l'Antiquité, Pariu: Presses Universitaires de France.

Obres sobre la topografia romana

• (anglés) (1929) A topographical dictionary of Ancient Rome, Londres: Oxford University Press, pp. 608.
• (anglés) (1992) A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Johns Hopkins University Press, p. 488. ISBN 0801843006.
• (anglés) Coarelli, Filippo (2007). Rome and environs (an archaeological guide), University of Califòrnia Press, pp. 555. ISBN 978-0-520-07961-8.

Obres sobre el Tabulario

• (anglés) (2010).Papers of the British School at Rome.British School at Rome.78

107-132.

• (anglés) (1993).Papers of the British School at Rome.British School at Rome.61

125-155.

• (italià) Mura Sommella (2000). «Tabularium», Lexicon Topographicum Urbis Romae : Volume Quint T - Z, Edizioni Quasar, pp. 376. ISBN 88-7140-162-X.
• (anglés) (2014).Rendiconti della Pontifícia Accademia Romana vaig donar Archeologia.Tipografia Vaticana.86ISSN 1019-9500.
• (italià) (2005).Journal of Roman Archaeology.(18)

6-33.