Anar al contingut

Geonoma deversa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Geonoma deversa (Jatata).jpg
Geonoma deversa (Geonoma deversa)


Geonoma deversa (Jatata) és una espècie pertanyent a la família de les arecáceas.

Distribució

[editar | editar còdic]

És originària del centre i sur d'Amèrica tropical a on es distribuïx per Belize, Costa Rica, Hondures, Nicaragua, Panamà, guayana Francesa, Guyana, Surinam, Veneçola, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i Brasil.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una de les palmas més àmpliament distribuïdes en el neotrópico, es troba des de Centroamérica fins al nort de Sudamérica, incloent tota la conca Amazónica. És una palmera d'hàbit arbustiu, en varis tallos i fulls trifoliadas. forma grups de numerosos individus en el sotobosque.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Geonoma deversa va ser descrita per Poit. Kunth i publicat en Enumeratio Plantarum Omnium Hucusque Cognitarum 3: 231. 1841.[1]

Etimologia

Geonoma: nom genèric que deriva del grec i significa "#colon", provablement referint-se a l'agrupació, com a forma d'hàbit de moltes espècies.[2]

deversa: epítet

Sinonímia
  • Gynestum deversum Poit., Mém. Mus. Hist. Nat. 9: 390 (1822).
  • Geonoma paniculigera Mart., Hist. Nat. Palm. 2: 11 (1823).
  • Geonoma desmarestii Mart. in A.D.d'Orbigny, Vaig. Amér. Mér. 7(3): 23 (1843).
  • Geonoma rectifolia Wallace, Palm Trees Amazon: 67 (1853).
  • Geonoma demarastei Pritz., Icon. Bot. Index: 486 (1854), orth. var.
  • Geonoma longipetiolata Oerst., Vidensk. Meddel. Naturhist. Foren. Kjøbenhavn 1858: 36 (1859).
  • Geonoma flaccida H.Wendl. ex Spruce, J. Linn. Soc., Bot. 11: 108 (1869).
  • Geonoma microspatha Spruce, J. Linn. Soc., Bot. 11: 108 (1869).
  • Geonoma microspatha var. pacimonensis Spruce, J. Linn. Soc., Bot. 11: 116 (1869).
  • Geonoma trijugata Barb.Rodr., Enum. Palm. Nov.: 12 (1875).
  • Geonoma paniculigera var. cosmiophylla Trail, J. Bot. 14: 326 (1876).
  • Geonoma paniculigera subvar. graminifolia Trail, J. Bot. 14: 327 (1876).
  • Geonoma paniculigera var. microspatha (Spruce) Trail, J. Bot. 14: 327 (1876).
  • Geonoma paniculigera var. papyracea Trail, J. Bot. 14: 326 (1876).
  • Geonoma paniculigera var. graminifolia (Trail) Drude in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 3(2): 485 (1882).
  • Geonoma yauaperyensis Barb.Rodr., Contr. Jard. Bot. Rio de Janeiro 2: 88 (1902).
  • Geonoma bartletii Dammer ex Burret, Bot. Jahrb. Syst. 63: 183 (1930).
  • Geonoma leptostachys Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 1014 (1930).
  • Geonoma macropoda Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 1015 (1930).
  • Geonoma major Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 10: 1016 (1930).
  • Geonoma tessmannii Burret, Bot. Jahrb. Syst. 63: 181 (1930).
  • Geonoma killipii Burret, Notizbl. Bot. Gart. Berlin-Dahlem 11: 320 (1932).

Us

[editar | editar còdic]

El principal us que es dona a esta espècie és el techado de vivendes en la qual cosa s'estima una duració de 3 a 5 anys[3] si els techados tenen una pendent important, també es pot ahumar els fulls abans de colocar-les (Galeano, 1992). La mateixa autora afirma que per a este gènero tota la planta s'usa per a extraure sal (cremar, cuinar i filtrar).[4]


La jatata es teixix en panys d'1 a 3 m de llongitut i s'amarren en files i columnes en una pendent important de modo que l'aigua escurra. D'esta manera s'incrementa la vida útil del material, el qual és ademés relativament resistent al fòc, en comparació a sostres construïts en fulls d'atres palmeres.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Geonoma deversa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 d'agost de 2013.
  2. ↑ (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  3. ↑ «ENSAJOS D'IMPACTE SOBRE LA JATATA (GEONOMA DEVERSA) BAIX DIVERSOS TRACTAMENTS F´ISICOS».Scientific Electronic Library Online.Consultat el 23 d'agost de 2016.
  4. ↑ Galeano, G. 1992. Les palmes de la regió de Araracuara. Estudis en l'Amazònia colombiana. Facultat de Ciències Naturals, Universitat Nacional De Colòmbia. Segona Edició. Bogotà, Colòmbia. 179 pp.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Grayum, M. H. 2003. Arecaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 201–293.
  5. Henderson, A. 2011. A revision of Geonoma (Arecaceae). Phytotaxa 17: 1–271.
  6. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  7. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  8. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  9. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  10. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of parc nacional Noel Kempff Mercat, Bolívia. RAP Working Papers 10: 1–372.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Geonoma_deversa&oldid=594370»