Ginoide
Una ginoide, robotesa o fembot, és un robot antropomorfo d'aspecte femení; si be en el llenguage coloquial, el terme «androide» sol usar-se tant per als robots d'apariència masculina com els de apariència femenina.
Antecedents
[editar | editar còdic]El concepte de dòna artificial apareix des de la mitologia grega. A Hefesto, l'artesà dels deués, se li atribuïa la fabricació de dònes metàliques, les Curai Jryseai (Κουραι Χρυσεαι, «donzelles dorades») en moviment propi i «plenes de pensaments i saber», que li servien com a ajudants. Una atra escena mitològica respecte al tema, és l'història de Pigmalión i Galatea. El rei Pigmalión cansat de no trobar a la dòna ideal, va començar a fabricar estàtues representant-la. Fins que va crear una estàtua tan perfecta, que es va enamorar d'ella; sabent que eixe amor estava condenat, Pigmalión imploró a la deesa Afrodita que li donara vida a l'estàtua, la qual cosa va commoure a la deesa i va fer que li concedira el seu desig.
És notori cóm abdós històries mitològiques ya contenen els elements primordials de les històries de ginoides contemporànees: criatures fetes per a treballar i servir, aixina com per a representar un ideal amorós o eròtic, fet a la mida.
En la lliteratura i el cine
[editar | editar còdic]En la lliteratura i cine de ciència ficció, les ginoides són potser tan comunes de vore com les seues contrapartes masculines. Una raó d'açò podria ser la possible varietat de trames resultants de l'intersecció de dos temes complexos: l'I.A. i les relacions entre els gèneros.
Els androides han segut utilisats des de fa molt en la ciència ficció, per a ejemplificar les possibles actituts que poden prendre els sers humans respecte a les seues creacions, pero més veladamente, les relacions de poder entre humans i la objetivización. Mentres que els androides són vists comunament com a treballadors creguts (o esclaus), les ginoides tenen en moltes obres un rol de joguet sexual, al mateix temps que sirvientas. Dites relacions de sumissió han segut àmpliament utilisades per a discutir les relacions de poder entre sers humans, i per a extrapolar o qüestionar els rols de gènero contemporàneus. Els androides i els ginoides també han segut usats com a vilans en la lliteratura i el cine, per la seua naturalea inhumana, que pot associar-se a una mentalitat freda i calculadora.
El primer eixemple de ginoide cinematogràfica apareix enjorn en l'història del sèptim art, en el film Metròpolis del director alemà Fritz Lang, estrenat en 1926. En este film, la ginoide és una impostora que assumix l'apariència de la protagonista María per a propòsits nefasts, lo que la convertix en la primera vilana robòtica de la pantalla gran.
Un tema recurrent és dur la antropomorfización i inteligència dels ginoides (i androides) a un grau molt més elevat que el possible actualment, per a que l'abús presentat en l'obra per part dels humans tinga elements molt més qüestionables èticament (aixina com per a facilitar la caracterisació del ginoide per una actriu humana). Per eixemple, en Blade Runner, a on els androides i ginoides són pràcticament indistinguibles dels sers humans, la replicante Pris està explícitament identificada com un androide per a us sexual, mentres que Rachael és una replicante que creu ser humana, en tindre memòries implantades pel seu creador. Abdós personages servixen per a ejemplificar i criticar la deshumanisació de l'home, en negar drets als que són pràcticament els seus iguals. Igualment, en la película de 2015 Ex Machina, AVA és un ginoide en inteligència artificial que és capaç d'emular sentiments humans.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ginoide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.