Androide
Un androide és un robot o organisme sintètic antropomorfo que, ademés d'imitar l'apariència humana, simula alguns aspectes del seu conducta de manera autònoma. És un terme mencionat per primera volta per Alberto Magne en 1270 i popularisat per l'autor francés Auguste Villiers en la seua novela de 1886 L'Eva futura.
Els androides són produïts o es reproduïxen o els fa el seu creador. El qual és similar a un humà.
Etimológicamente, «androide» es referix als robots humanoides d'aspecte masculí. Als robots d'apariència femenina li'ls crida ocasionalment «ginoides», principalment en les obres de ciència ficció. En el llenguage coloquial, el terme «androide» sol usar-se per a abdós casos, encara que també s'ampren les expressions genèriques «robot humanoide» i «robot antropoide».
Els primers androides
[editar | editar còdic]Des de la Grècia Antiga existixen llegendes narrant sobre sers humanoides fabricats en metal per l'artesà i ferrer dels deus, Hefesto. Encara que el caràcter monstruoso del androide sembla haver-se guanyat en la cristianización del món occidental.
Narra Hortensio Flamel en el seu "El llibre Rojo"[1] , com a Alberto Magne despuix de construir un androide, este va anar finalment destruït a bastonazos per Sant Tomás d'Aquino fart del seu verborrea:
«...Cest a Cologne quil fit són androide, ce famous automate doue du movement et de la parole, qui Saint Thomas-D'Aquin, són disciple, oraget a coups de baton a la première vue, dans lidee que cetait un agent du demon.»
«...Va ser en Colónia a on va fer la seua androide, este famós autómata dotat de moviment i paraula, que Sant Tomás D'Aquino, el seu discípul, va trencar en un pal a primera vista, creent que era un agent del diable.»
Androides en la cultura popular
[editar | editar còdic]
Un robot humanoide que es llimita a imitar els actes i gests d'un controlador humà, no és vist pel públic com un verdader androide, sino com un simple porrito animatrónica. El androide sempre ha segut representat com una entitat que imita en ser humà tant en apariència, com en capacitat mental i iniciativa. Abans inclús d'haver vist un verdader robot en acció, la majoria de les persones associen l'idea de robot en la de androide, per la seua extrema popularitat com cliché de la ciència ficció.
L'actitut de base entre el públic front als androides varia en funció del bagage cultural que posseïxca dit públic. En la cultura occidental la criatura humanoide, fabricada casi sempre per un sabio, és en prou freqüència un mònstruo que es rebela contra el seu creador i en ocasions ho destruïx com a castic pel seu hibris; i el primer dels quals no és necessàriament el mònstruo de Frankenstein de Mary Shelley. Be que dit mònstruo siga fàcilment el més famós.
De fet és tan notori este fenomen, que el reconegut expert en inteligència artificial Marvin Minsky, va aplegar a narrar com en ocasions aplegava a sentir-se incómodo front a una de les seues creacions, el androide Cog, quan este presentava conductes inesperades.
En atres cultures les reaccions poden ser prou diferents. Un eixemple meritori és l'actitut japonesa de cara als androides, a on el públic no tem la antropomorfización de les màquines i accepten l'idea que un robot tinga apariència humana, entenent que este aspecte els permet interactuar més fàcilment en sers humans. Ademés, l'apariència humanoide fa que siguen millor acceptats per la gent en general.
Vore també
[editar | editar còdic]- ASIMO de Fonda.
- Autómata
- Cardea i Cog del MIT.
- Cíborg
- Ingenieria mecatrónica
- Robot
- Robot humanoide
- Sistema inteligent
- Entanque inquietant
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Flamel, Hortensio (1842). Li Livre Roig - Résumé du magisme, dones sciences occultes et de la philosophie hermétique (en Francés), p. 24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Androide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.