Glándulas anexes

Les glàndules anexes o glàndules anexes són aquells òrguens que segreguen líquits digestius que contenen substàncies anomenades enzimes, la funció de les quals és degradar o simplificar els aliments. Les glàndules anexes del tubo digestiu són: les glàndules salivals, el fege i el pàncrees. Les primeres són el conjunt de glàndules que drenan en la cavitat bucal i el producte de la qual de secreció és la saliva:

• Alveolar simple (acina)
• Alveolar ramificada simple
• Tubular simple
• tubular simple en espiral
• Tubularramificada simple
• Composta alveolar
• Composta túbular alveolar
• Tubular Composta

Òrguens de l'aparat digestiu

• La boca.
• La faringe.
• L'esòfec.
• L'estòmec (glàndules gàstriques).
• El fege-vesícula biliar.
• El pàncrees.
• L'intestí prim (glàndules intestinals).
• L'intestí gros.
• Ano.

Les glàndules anexes no són considerades part del tubo digestiu, ya que no són part del recorregut perque l'aliment no es fica dins, sino que ajuden indirectament, aportant substàncies, com el suc digestiu, a la digestió.

En la boca s'òbrin tres glàndules que tenen per funció de segregar saliva: Les sublinguales, les submaxilares i les parótidas que formen les glàndules salivares.

La llengua té la missió d'impulsar el birla alimentícia, mescla d'aliments i saliva, cap a la faringe que la du cap a l'esòfec. La saliva posseïx una enzima anomenada amilasa la qual fa convertir els glúcits com l'almidó en sucres més simples.

• La faringe: també forma part de l'aparat respiratori. Quan els aliments van a passar cap a l'esòfec, l'epiglotis obstruïx el pas de la birla alimentícia a la laringe durant la deglució per a evitar que este es vaja a l'aparat respiratori.
• l'estòmec: És una bossa musculosa en forma de J en a on la birla alimentícia és transformat per acció del suc gàstric que conté enzimes i àcit clorhídric que ataca a les proteïnes i als greixos. L'estòmec forma una substància semilíquida cridada quimo.
• l'intestí prim: És un tubo de més o menys 6-8 metros de llarc que té en el seu interior una série de rugosidades cridades vellosidades són les encarregades d'absorbir els aliments transformats en substàncies molt simples i digeribles.

Les substàncies absorbides són distribuïdes per la sanc i la limfa a totes les cèlules de l'organisme i les que no són absorbides passen a l'intestí gros.

• l'intestí gros: És un tubo gros i curt que té una llongitut de més o menys un metro i mig per sis centímetros d'ample que envol a l'intestí prim. Té la forma d'O invertida i termina en l'ano, orgue que es comunica en l'exterior.

Etapes del procés digestiu

Les principals etapes del procés digestiu:

• Digestió bucal: En la boca, els aliments són mastegats i es van mesclant en saliva, en l'ajuda de les glàndules salivals és dir, es produïx l'in salivació.

Els aliments mastegats i insalivados formen la birla alimentícia, el qual és espentat per la llengua cap a l'esòfec i d'ahí és transportat cap a l'estòmec.

• Digestió estomacal: En l'estòmec, la birla alimentícia es mescla en suc gàstric, formant-se una massa líquida, espessa i molt àcida cridada quimo.

Pel moviment dels músculs de les parets de l'estòmec, el quimo passa a l'Intestí prim o gros

• Digestió intestinal: en l'intestí prim, el quimo es mescla en tres líquits:

a) En la bilis, elaborada per la vesícula biliar en el fege i encarregada d'ajudar a digerir els greixos. b) En el suc pancreàtic, elaborat pel pàncrees, completada la digestió de les proteïnes i dels hidrats de carbono.

c) En el suc intestinal, elaborat pel mateix intestí, completa l'acció dels sucs pancreàtics.

En la mescla d'estos tres líquits el quimo es transforma en quilo, un líquit lechoso que conté substàncies nutritives que travessen les membranes de l'intestí prim i apleguen a la sanc. La sanc distribuïx estes substàncies nutritives a tot el cos. Les substàncies de rebuig es van acumulant en l'intestí gros. Constituïxen la matèria fecal, que és expulsada per l'ano en l'acte de la defecaació.

Secreció de la saliva

Glándulas salivals; característiques de la saliva. Les principals glàndules salivals són les parótidas, les submandibulares i les sublinguales; ademés, hi ha moltes glàndules bucals chicotetes. La secreció diària de la saliva oscila entre 800 i 1500 milílitros, en un promig de 1000 milílitros.

La saliva conté dos tipos principals de secreció proteica: una secreció serosa rica en amilasa que és una enzima per a digerir els almidó, una secreció mucosa que conté mucina, que complix funcions de lubricación i protecció de la superfície.

Les glàndules parótidas secretan exclusivament saliva serosa, mentres que les submandibulares i les sublinguales secretan abdós tipos. Les glàndules bucals només secretan moc. El pH de la saliva és de 6.0 a 7.5, llímits favorables per a l'acció digestiva de la ptialina.

Regulació nerviosa de la secreció salival

Les glàndules salivals estan controlades fonamentalment per senyals nervioses parasimpáticas i són excitades tant pels estímuls tàctils procedents de la llengua i atres zones de la boca i la faringe. Molts estímuls gustativos especialment els amarcs (causats pels àcit), desencadenen una copiosa secreció de saliva, la presència d'objectes plans en la boca, provoca una salivació notable, objectes rugosos l'estimulen molt poc i inclús inhibix la secreció de la saliva.

Les senyals nervioses també poden estimular o inhibir la salivació. Per eixemple quan una persona, olora o menja aliments que li disgusten. La salivació també pot produir-se com a resposta als reflexos que s'originen en l'estòmec i en la part alta de l'intestí, sobretot quan es degluten aliments irritantes, o quan la persona sent nàusees per alguna alteració gastrointestinal.

És provable que la saliva deglutida ajude a eliminar el factor irritativo del suc digestiu, diluint o neutralisant les substàncies irritantes. La salivació produïx, per sí mateixa, una dilatació vascular, facilitant aixina l'aporte nutritiu necessari per a les cèlules secretoras.

Vore també

• Fege
• Vesícula biliar
• Pàncrees
• Digestió
• Digestió en el ser humà