Anar al contingut

Gola del riu Columbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Columbia river gorge from crown point.jpg
Gola del riu Columbia
Per a la regío vitícola en Washington-Oregon (en anglés) vore en:Columbia Gorge AVA.

La gola del riu Columbia (en anglés: Columbia River Gorge) és un canó del riu Columbia, localisat en la regió del Pacífic Noroest dels Estats Units. En una profunditat de fins a 1200 m, el canó té més de 130 km de llongitut en el tram en que el riu es dirigix cap a l'oest a través de la cordillera de les Cascades, formant la frontera entre l'Estat de Washington, al nort, i el d'Oregó, al sur. S'estén aproximadament des de la confluència del riu Deschutes i el Columbia, aigües avall, fins a l'extrem est del àrea metropolitana de Portland, i és l'única via navegable a través de les Cascades i l'única conexió d'aigua entre la replanell del riu Columbia i l'oceà Pacífic.

La gola té l'estatus d'àrea federal protegida, en la categoria d'àrea escènica nacional (National Scenic Area), l'àrea escènica nacional Gola del riu Columbia (Columbia Gorge National Scenic Area), que és administrada per la «Comissió Gola del Riu Columbia» (Columbia River Gorge Commission) i el Servici Forestal d'Estats Units. La gola és un popular destí de recree.

Història

[editar | editar còdic]

La gola ha estat habitada per sers humans des de fa més de 13 000 anys. En algunes excavacions arqueològiques han aparegut evidències de que persones de la cultura Folsom i marmes varen creuar el pont terrestre de Bering des d'Àsia. Les excavacions prop de Celilo Falls, a uns pocs quilómetros a l'est de la ciutat de The Dalles, mostren que els sers humans han ocupat este lloc de peixca del salmón durant més de 10 000 anys.cita requerida

La gola ha segut usada com a corredor de transport durant mils d'anys. Els natius americans haurien viajat a través d'ella per a comerciar en Celilo Falls, tant seguint el propi riu com creuant les montanyes pel Lolo Pass, en el costat nort del mont Hood. En 1805, eixa ruta va ser utilisada per l'expedició de Lewis i Clark per a aplegar al Pacífic.[1] Els primerencs colon europeus i nortamericans posteriorment varen establir llínees de barcos de vapor i varen tendir llínees de ferrocarril a través de la gola. Hui en dia, el ferrocarril de la BNSF Railway opera a lo llarc del costat de Washington del riu, mentres que el seu rival, el ferrocarril de l'Union Pacific Railroad, ho fa a lo llarc de la ribera d'Oregó. Fins a 1997, el Pioneer de Amtrak també utilisava les vies de la Union Pacific. El segment de Portland del Empire Builder utilisa les vies de la BNSF que passen a través de la gola.

La carretera històrica del riu Columbia (Historic Columbia River Highway), construïda a principis de el XX, va ser la primera carretera principal pavimentada en el Pacífic Noroest. Les despeses derivades del transport varen disminuir en acabant de que els assuts de Bonneville i de The Dalles sumergiren moltes zones de grans ràpits en la gola, com les Celilo Falls, un important lloc de la peixca del salmón dels natius locals fins a l'immersió del lloc en 1957.


En novembre de 1986, el Congrés va establir la segona àrea escènica nacional (National Scenic Area) en esta gola i també la Comissió Gola del Riu Columbia (Columbia River Gorge Commission) com a part d'un conveni interestatal.[2] En 2004, la zona de la gola es va convertir en un Àrea Vitícola Americana (AVA), un àrea de 1794 ha situada a abdós costats del riu, l'àrea vitícola americana Gola Columbia (Columbia Gorge American Viticultural Area).

Descripció

[editar | editar còdic]

El riu Columbia talla l'únic pas a nivell de la mar en la regió a través de la cordillera de les Cascades entre el riu Deschutes i el riu Sandy, i també marca els llímits estatals entre Oregó i Washington. L'ampli ranc d'altituts i precipitacions fa que la gola del riu Columbia siga un lloc extremadament divers i dinàmic. En altituts que van des dels 1200 m fins al nivell de la mar, i en una transició des dels 2500 mm de precipitació a solament 250 mm en 130 km, la gola crea una colecció diversa d'ecosistemas des del bosc templat humit, en l'extrem occidental —en una precipitació mija anual de 1900−2500 mm—, en praderies orientals —en una precipitació mija anual entre 250−380 mm—, fins a un bosc sec de transició entre les localitats d'Hood River i The Dalles.cita requerida Els aïllats microhábitats han permés que moltes espècies endèmicas de plantes i animals prosperen, incloent a lo manco 13 flors selvades endèmiques.

Les transicions en la gola des dels boscs templats fins als pasturages secs en solament 130 km, mostren un canvi espectacular en el paisage mentres es conduïx per l'I-84. En l'oest, les àrees de boscs templats es caracterisen pel arce de full gran, l'avet Douglas i el tsuga heterófila, tots coberts per epífitas. En la zona de transició (entre les localitats de Hood River i The Dalles), la vegetació canvia al roure blanc d'Oregó, el pi Ponderosa i l'àlber. En l'extrem oriental, els boscs donen pas a àmplies praderias, en ocasionals bosses de pi torçut i pi ponderosa.

Les diferències de pressió atmosfèrica a l'est i a l'oest de les Cascades creen un efecte de túnel de vent en el tall profunt de la gola, lo que genera vents de 56 km/h que ho convertixen en un popular destí per a la pràctica del windsurf i el kitesurf. La gola és també un destí popular per a practicar senderisme, ciclisme, turisme, peixca i deports aquàtics. La zona és coneguda per la seua alta concentració de cascadas, en més de 90 solament en el costat d'Oregó.[3] Moltes estan a lo llarc de la carretera històrica del riu Columbia, incloent les notables Multnomah Falls, en 190 m de caiguda.

Les senderes i els llocs d'us diari són mantinguts pel Servici Forestal i també per molts parcs estatals d'Oregó i Washington .

Vore també

[editar | editar còdic]

Archiu:Commons-logo.svg Columbia River Gorge en Wikimedia Commons.

  1. Oregon Historical Quarterly.
  2. Columbia River Gorge National Scenic Area Act [1] archivat en Wayback Machine. from GorgeFriends.org
  3. "Columbia River Gorge of Oregon". Northwest Waterfall Survey. Retrieved February 6, 2011.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]