Gramàtica d'el finés

Este artícul tracta en detalle la gramàtica d'el finés estàndar (és dir, el llenguage escrit i el que pot escoltar-se en els mijos). Per a una visió més global vore idioma finés.

Comparació en l'espanyol

• el finés no pertany a la gran família de llengües indoeuropeas, sino que està emparentat en l'idioma estonio i més remotamente en l'idioma hongarés i atres llenguages parlats en Rússia.
• Es tracta d'un idioma sense:
  • Futur (temps)
  • Gènero
  • Artículs
  • Gerundi
  • El verp "tindre"
  • El nostre matís ser / estar
• Pero en:
  • Fonologia:
    • Harmonia vocàlica
    • Fonema llarcs i curts (doblant la lletra en qüestió)
    • Accent sempre en la primera sílaba
    • Alternança consonàntica i vocàlica
    • Un reduït número de consonante (13)
    • Una marcada diferència entre el llenguage escrit i el parlat, en variacions fonètiques i gramaticals majors que les que puguen existir entre distints dialectes de l'espanyol
  • Gramàtica:
    • Aglutinant
    • Preferència per les postposiciones front a les preposicions
    • 15 casos
    • Sistema verbal:
      • 4 infinitius, declinables ademés
      • Verp negatiu (ei)
      • Una veu passiva freqüentment usada
    • Clíticos (-ko, -kin, etc)
    • Sufixos possessius
    • Us del partitiu singular en lloc de nominatiu plural despuix de número (>1) o expressió de cantitat

Notació

• V: una vocal idèntica a la precedent
• ': qualsevol vocal
• A: vocal curta
• AA: vocal llarga
• Ai: diptongo terminat en i
• 1 / 2 / 3: primera / segona / tercera personal del singular
• 11 / 22 / 33: primera / segona / tercera personal del plural

Fonologia

Abecedari

a (b) (c) d i (f) g h i j k l m n o p (q) r s t o v (w) (x) i (z) ä ö

Les lletres entre paréntesis només apareixen en paraules estrangeres. i és en realitat una vocal, la contrapartida harmònica de o. La mateixa relació existix entre a / ä i entre o / ö.

Diptongos

• Terminats en i: äi, ui, ai, oi, öi, yi
• Terminats en o: au, ou, eu, iu
• Terminats en i: äy, öy
• Restant: ie, yö, uo

Harmonia vocàlica

La majoria de sufixos en vocal vénen en parelles posterior / anterior, per eixemple l'inesivo: ssa / ssä, la tercera persona del plural vat / vät, el "privatiu" ton / tön, etc. Cal usar el posterior si la paraula a flexionar conté una o més vocals posteriors (auto|ssa) i l'anterior en cas contrari (tähde|tön:sense estreles). La i i la i vénen a ser comodins. Normalment els sufixos en estes vocals no tenen parella, per eixemple l'alatiu lle, el comitatiu ine o el translatiu ksi. En estos casos l'elecció és simple.

Fonema llarcs i curts

La grafia duplica (aa, nn, etc) els fonema llarcs ya siguen estos vocàlics o consonàntics.

Tipos radicals

Les paraules fineses solen experimentar al flexionarse i derivar-se una série de canvis que dificulten el seu reconeiximent. Per eixemple, en el cas dels sustantius, partint del nominatiu singular, la forma de citació dels diccionaris, certes raïls en determinats finals (-si, -i, -i, -nen, -s, etc) ya experimenten un primer canvi previ a la flexión i despuix depenent del sufix estes poden sofrir canvis vocàlics i / o consonàntics adicionals.

Eixemple: aigua:vesi: > vés-te + plural i > vet|i + inesivo ssä > veus|i|ssä: en les aigües

Els sufixos que solen disparen el canvi consonàntic consten o be d'una única consonante o be escomencen per dos:

• Substantius / Adjectius: nominatiu plural t, genitiu singular n i plural donen / tten, inesivo ssa /ssä, elatiu sta / stä, adesivo lla / llä, ablatiu lta / ltä, alatiu lle, translatiu ksi, instructiu n
• Verps: 1 n, 2 t, 11 mme, 22 tte.

Excepcions:

• Els següents sufixos comprimixen a pesar de no encaixar en la descripció: "sense" ton / tön, superlatiu in.
• I els sufixos possessius de 3 i 33 nsa / nsä, 11 mme i 22 nne no ho fan a pesar d'encaixar.

Les combinacions de consonante a modificar pot vore's en alternança consonàntica.

Ademés per a que el canvi tinga lloc, entre les consonante i el sufix té que haver exclusivament una vocal curta o diptongo.

Els sufixos que disparen el canvi vocàlic són el passat i, el condicional isi, el plural i i el superlatiu in.

Normalment el partitiu es deriva del nominatiu i el restant de casos, sufixos possessius i el plural ho fan de la raïl flexiva, pero com mostra la següent taula hi ha tot tipo de casos, des de primer invariable, a l'últim a on les quatre raïls diferixen.

A ! B	C	D
Nominatiu singular	Raïl flexiva singular	Raïl flexiva plural	Partitiu
-i	= B	-	-i	= descomprimir (A) + i	= B	-	-in	= A – in + ime	= B	-	-tön/-ton	= A – tön/ton + tomma/tömma	= B	-	-el/-en	= A + i	= B	-	-t	= A + t + i	= B	-	-s	= A – s + kse	= B	-	-s	= descomprimir (A) – s + V	= B	-
-i	= A - i + i	= B	= B
-i	= A - i + i	= B	= B – i
-si	= A – si + et	= B	= B – i
-nen	= A – nen + es	= B	= B - i
-s	= A – s + et	= A – s + ks	= B - i

Alternança (o compressió) consonàntica

A continuació s'indiquen les regles i els tipos.

Regles

Al sufijar paraules (per eixemple en declinar sustantius i adjectius, conjugar verps, derivar noves paraules), certes combinacions de consonante en l'última sílaba poden experimentar canvis. Únicament els sufixos formats per una simple consonante (p. ej. genitiu –n) o aquells que escomencen en dos (p. ej. inesivo -ssa / -ssä) provoquen el canvi. No obstant, no qualsevol sufix que encaixe en esta descripció "comprimix" la(s) consonant(s). Els sufixos possessius (p. ej. –mme) són excepció, com lo és el sufix "privatiu" –ton /-tön tähti > tähde|tön que a simple vista no deuria provocar canvi algun. Ademés, entre la(s) consonant(s) a comprimir i el sufix té que haver obligatòriament una vocal curta o un diptongo. Vocals llargues eviten el canvi. La següent taula presenta els 16 tipos de canvi.

Tipos

	Quantitatius
kk > k	lloc:paikka > paika|n, aallokko > aalloko|n, cabanya:mökki
pp > p	caseta:koppi > kopi|n, truc:temppu > tempun, teoria:oppi, botó:nappi
tt > t	femella:narttu, netto, unió:liitto, encuadernado:nidottu
	Qualitatius
nk > ng	Helsinki > Helsingi|ssä, sabata:kenkä > kengä|t
uku > uvu yky > yvy	vestit:puku > puvu|n, número:luku > luvu|lla
k > -	màgia:taika > taia|n, muscle:olka > ona|lla:a muscles
lke > lje	clar:selkeä > seljetä:aclarir, chafar:polkea > polj|in:pedal
rke > rje	raó:järki > järke > järje|tön:irracional
hke > hje	valent:rohkea > rohjeta:gosar
mp > mm	kumpi, amor:lempi > lemme|n-juoma, dent:hammas > hampaa|sta
p > v	modo:tapa > tava|n, descans:lepo > levo, permís:lupa > luvan
t > d	calle:katu > kadu|n, crit:huuto, bruix:noita auto > auto|n
ht > hd	voluntat:tahto > tahdo|sta, estrela:tähti > tähde|tön
rt > rr	entendre:ymmärtä|ä > ymmärrä|n, escaló:porras > porta|i|ta, contar:kerto|a > kerro|n
nt > nn	pit:rinta > rinna|n, sentir-se:tuntu|a > tunnu|n
lt > ll	vesprada:ilta > illa|n, pont:silta > cadira|t

Alternança vocàlica

A continuació s'indiquen les regles i els tipos.

Regles

Aparte de l'alternança consonàntica, certs sufixos provoquen canvis vocàlics. Són, en verps, la marca del condicional –isi i del pretérito –i i en sustantius, el plural –i i el superlatiu –in. La següent taula ilustra la transformació.

Tipos

	Verps		Substantius
	Condicional –isi	Passat –i	Plural –i	Superlatiu –in
i	-	-	i	i
ä	ä	-	-	-
a | colspan="2" align=left | ¿Bisilábica? Si: ¿Anterior o / o? Si: - No: o No: o / -	-
AA	A	A	A arbre:puu > pu|i|n	A
ie	i	i	i camí:tie > et|i|n	i
uo	o	o beure:juo|dona > jo|i|n	o ciènaga:suo > baix|i|n	o
yö	ö menjar:syö > sö|isi|n	ö menjar:syö > sö|i|n	ö nit:yö > ö|i|n	ö
Ai	A	A || A || A |- align=center	i	-	-	-	-

Morfologia

Casos

Quadro sinóptico

	Singular	Plural
Nominatiu	-	t
Partitiu	a / ä ta / tä tta / ttä	i +	a / ä ta / tä
Genitiu	n		donen tten
Inesivo	ssa / ssä		singular
Elatiu	sta / stä		singular
Ilatiu	Vn hVn seen siin
Adesivo	lla / llä		singular
Ablatiu	lta / ltä		singular
Alatiu	lle		singular
Esivo	na / nä		singular
Translatiu	ksi		singular
Abesivo	tta / ttä		singular
Instructiu	n		singular
Comitatiu	ine	=

Plural

El plural del nominatiu i acusatiu és –t (puu|t), per al restant de casos és –i (puu > pu|i|n:en els arbres) que com ya s'ha discutit modifica la(s) vocal(és) final(és).

Sufixos possessius

La pertinença s'expressa en finés en ajuda dels sufixos:

Espanyol	Genitiu Pronom Personal	Sustantiu	(Plural) -t /-i	(Cas)	Sufix Possessiu	Clítico(s)	Resulta
El meu	(minu|n)	koira:gos	t		-ni		koira|ni
El teu	(sinu|n)	kissa:gat			-si		kissa|si
El seu (d'ell(la))	häne|n	kirja:llibre		sta	-nsa / -nsä Vn		kirja|sta|an
El nostre/a	(em|i|dän) ||| tale:casa ||| i ||| ssa ||| -mme ||| ||| tale|i|ssa
El vostre/a	(et|i|dän) ||| ||| ||| ||| -nne ||| |||
El seu (d'ells/as)	he|i|dän				-nsa / -nsä Vn

Orde dels sufixos

Els sufixos apareixen en l'orde ya vist en l'apartat Sufixos possessius. Primer el plural seguit del case, sufix possessiu i clíticos.

Artículs

el finés no té artículs ni definits ni indefinits. Este aspecte s'expressa en lo posició del sustantiu en l'oració i l'us del partitiu o el nominatiu. Per eixemple, els subjectes singulars definits apareixen al principi, els indefinits ho fan al final. El nominatiu plural es considera definit. Els noms divisibles (aigua, pa) indefinits apareixen en partitiu plural i els definits en nominatiu singular.

Pronoms

Pronoms demostratius

	Este/a ! Eixe/a Aquell(la)	Això	Estos/as	Eixos/as Aquells/as	Eixos
Nominatiu	tä/mä	tuo	es |	nä/mä	nuo	ne
Genitiu	tä/mä/n	tuo/n	es/n	nä/i/donen	no/i/donen	ni|i|donen
Partitiu	tä/tä	tuo/ta	si|tä	nä/i/tä	no/i/ta	ni/i/tä
Ilatiu	tä/hän	tuo/hon	sii|hen	nä/i/hin	no/i/hin	ni/i/hin
Inesivo	tä/ssä	tuo/ssa	sii|na	nä/i/ssä	no/i/ssa	ni/i/ssä
Elatiu	tä/stä	tuo/sta	sii|tä	nä/i/stä	no/i/sta	ni/i/stä

El restant de casos es formen en les raïls tä-, tuo-, si-, nä/i-, no/i-, ni/i- + sufix de cas

Pronoms personals

Cas	Yo	Tu	Ell/Ella	Nosatres/as	Vosatres/as	Ells/as
Nominatiu	minä	sinä	hän	et | he
Ablatiu	minu|lta	sinu|lta	häne|ltä	em|i|ltä	et|i|ltä	he|i|ltä
Acusatiu	minu|t	sinu|t	häne|t	em|i|dät	et|i|dät	he|i|dät
Adesivo	minu|lla	sinu|lla	häne|llä	em|i|llä	et|i|llä	he|i|llä
Alatiu	minu|lle	sinu|lle	häne|lle	em|i|lle	et|i|lle	he|i|lle
Elatiu	minu|sta	sinu|sta	häne|stä	em|i|stä	et|i|stä	he|i|stä
Genitiu	minu|n	sinu|n	häne|n	em|i|dän	et|i|dän	he|i|dän
Ilatiu	minu|un	sinu|un	häne|en	em|i|hin	et|i|hin	he|i|hin
Inesivo	minu|ssa	sinu|ssa	häne|ssä	em|i|ssä	et|i|ssä	he|i|ssä
Partitiu	minu|a	sinu|a || hän|tä	em|i|tä	et|i|tä	he|i|tä

Adjectius

Grau comparatiu

Formació

Partint de la raïl flexiva, es canvia la a /ä final dels adjectius bisilábicos per i, es comprimix la raïl i s'afig –mpi. En declinar esta forma, -mpi canvia a –mpa / -mpä forma susceptible d'alternança vocàlica i consonàntica.

Eixemples:

Us

El terme de la comparació s'introduïx en kuin o be està en el partitiu.

Grau superlatiu

Formació

Es partix de la raïl flexiva. Es comprimixen consonante i vocals i s'afig in. En declinar esta forma, es canvia in per impa / impä, forma que pot sofrir compressió consonàntica i vocàlica. El partitiu singular no obstant es forma directament, afegint ta / tä a -in

Eixemples

Us

Numerals

	Cardinal	Partitiu	Raïl flexiva	Ordinal	Raïl flexiva
1	yksi	yh|tä	yhte-	ensimmäinen	ensimmäise-
2	kaksi	kah|ta	kahte-	toinen	toise-
3	kolme	kolme|a	kolme-	kolma|s	kolma|nte-
4	neljä	neljä|ä	neljä-	neljä|s	neljä|nte-
5	viisi	viit|tä	viite-	viide|s	"
6	kuusi	kuut|ta	kuute-	kuude|s	"
7	seitsemän	seitsemä|ä	seitsemä-	seitsemä|s	"
8	kahdeksan	kahdeksa|a	kahdeksa-	kahdeksa|s	"
9	yhdeksän	yhdeksä|ä	yhdeksä-	yhdeksä|s	"
10	kymmenen	kymmen|tä	kymmene-	kymmene|s	"
11	yksi|tois|ta
12	kaksi|tois|ta
13	kolme|tois|ta
14	neljä|tois|ta
15	viisi|tois|ta
16	kuusi|tois|ta
17	seitsemän|tois|ta
18	kahdeksan|tois|ta
19	yhdeksän|tois|ta
20	kaksi|kymmen|tä
21	kaksi|kymmen|tä|yksi
30	kolme|kymmen|tä
40	neljä|kymmen|tä
50	viisi|kymmen|tä
60	kuusi|kymmen|tä
70	seitsemän|kymmen|tä
80	kahdeksan|kymmen|tä
90	yhdeksän|kymmen|tä
100	sata
200	kaksi|sata|a |-	1000	tuhat
2000	kaksi|tuhat|ta
10.000	kymmenen|tuhat|ta
100.000	sata|tuhat|ta
1.000.000	miljoona
2.000.000	kaksi miljoona|a |}. Verps Infinitius Formació Eixemples 1º ilmais|ta ol|la pur|ra men|nä juo|dona etsi|ä hoke|a |- 2º ilmais|et ol|li pur|re men|ne juo|de etsi|i hoki|i 3º ilmaise|ma ole|ma pure|ma mene|mä juo|ma etsi|mä hoke|ma 4º ilmaise|minen ole|minen pure|minen mene|minen juo|minen etsi|minen hoke|minen Formació Si la raïl de l'infinitiu termina en: L'infinitiu ho fa en: Eixemples: I la raïl flexiva es forma: Eixemples: s ta / tä suhis|ta:murmurar juos/ta:córrer ilmais/ta:expressar julkais/ta: publicar afegint i a la infinitiva suhise/n juose/t ilmaise/i julkaise/mme l la / lä ol/la: ser / estar ajatel|la:pensar epäil/lä:dubtar estel/lä:impedir kuvitel|la:imaginar descomprimiendo la infinitiva i afegint i ole/n ajattele/t epäile/vät estele/mme kuvittele/tte r (2 casos) ra / rä pur/ra:mossegar sur/ra:llamentar descomprimiendo la infinitiva i afegint i pure|n sure/t n (2 casos) na / nä men/nä:anar pa/na:posar descomprimiendo la infinitiva i afegint i mene|n pane|n diptongo o vocal llarga dona / dä juo/dona:beure saa/dona:conseguir analysoi/dona:analisar arkistoi/dona:archivar ennakoi/dona:prevore copiant la infinitiva juo/n saa/t analysoi arkistoi/mme ennakoi/tte vocal curta a / ä paranta/a:millorar peittä/ä:cobrir pelasta/a:salvar rahasta/a:cobrar sairasta/a:estar malalt ampu/a:disparar copiant la infinitiva paranna|n peitä|t pelasta/a rahasta/mme sairasta/tte ampu/vat -it a / ä mainit/a:mencionar merkit/a:marcar: palkit/a:premiar afegint es a la infinitiva mainitse/n merkitse/t: palkitse/i -et a / ä lyhet/ä:acurtar-se lähet/ä:acostar-se lämmet/ä:calfar-se canviat la t per ne lyhene/n lähene/t lämpene/i -Vt a / ä avat|a:obrir hypät/ä:botar irrot|a:soltar-se kaivat|a:desijar canviant t per a / ä i descomprimiendo avaa/n hyppää/t irtoa|a kaipaa|mme Declinació Nominatiu Translatiu Participi Participi passat Actiu Es forma afegint nut / nyt a la raïl de l'infinitiu. La n inicial del participi s'assimila a la l, r o s final radical (si l'hi ha). La t final radical s'assimila a la n inicial del participi. Al flexionarlo, canviar la ut / yt final per ee. Passiu Eixemples: Participi present Actiu Afegir va / vä a la raïl flexiva. Passiu Eixemples Indicatiu Present Formació El present d'indicatiu no té marca especial, els sufixos personals (avall) s'afigen directament a la raïl flexiva verbal. minä sinä hän em et he -n -t -mme -tte -vat / -vät Llevat la tercera persona, el restant dels sufixos personals comprimixen la raïl. Negació Es forma en el verp ei conjugat + la primera persona del singular de present d'indicatiu del verp en qüestió sense la n final. Veu passiva Eixemples Pretérito imperfecte Formació A la raïl flexiva s'afig la marca de l'imperfecte i i el sufix personal en este orde. La marca del passat i provoca canvis vocàlics, canvis als que cal sumar la compressió consonàntica sempre i quan el subjecte siga de primera o segona persona i hi haja una vocal curta o diptongo entre el sufix personal i la(s) consonant(s) a comprimir. Negació Es forma en el verp ei degudament conjugat + el participi passat actiu del verp en qüestió. Veu passiva Negació Es forma en el verp ei degudament conjugat + el participi passat passiu del verp en qüestió. Eixemples Pretérito perfecte Formació Verp ol/la conjugat en el present d'indicatiu més el Participi passat en singular o plural depenent de la persona. Negació Verp ei conjugat + ole + participi passat en singular o plural. Veu passiva Negació Eixemples Pretérito plusquamperfecte Formació Verp ol|la conjugat en el pretérito imperfecte d'indicatiu + el participi passat en singular o plural depenent de la persona. Negació Verp ei conjugat + participi passat de gorc en singular o plural + participi passat en singular o plural. Veu passiva Negació Eixemples Futur No té. S'expressa en el present. Condicional Formació Raïl flexiva + isi + sufix personal. isi modifica la vocals finals radicals. Negació ei conjugat + condicional afirmatiu sense sufix personal. Veu passiva Negació Eixemples Imperatiu Formació L'imperatiu és especial en varis sentits: Carix de primera personal del singular (defectiu) La marca de l'imperatiu i el sufix personal estan fosos de tal manera que no es pot dir a on termina l'una i escomença l'atre Totes les persones llevat la segona del singular es deriven directament del primer infinitiu. Es nega sense ei L'objecte directe definit no es marca (n) per a la primera i segona persona. minä sinä hän em et - align=center Afirmatiu - -koon -köön -kaamme -käämme -kaa -kää -koot -kööt Negatiu - älä + imperatiu afirmatiu äl|köön äl|käämme äl|kää äl|kööt + raïl de l'infinitiu sufijada en ko / kö Potencial S'usa rarament. Formació Partint del participi passat actiu, canviar el ut / yt final per i. Negació Similarmente al restant de casos, passant el sufix de persona del verp en qüestió al verp negatiu ei. Tindre A falta de verp tindre, el finés expressa la pertinença en la següent estructura: Posseïdor en adesivo (o inesivo) + Tercera persona del singular, present d'indicatiu de ol|la:ser / estar, on + El / els objecte(s) posseït(s) Irregulars ol|la ! ei minä ole|n -n i|n sinä ole|t -t i|t hän on -V ei mme -mme i|mme tte -tte i|tte he o|vat -vat / -vät ei|vät Lèxic Derivació Artícul principal → Derivació (llingüística d'el finés). Composició Artícul principal → Composició (llingüística d'el finés). Referències Bibliografia Fred Karlsson. Finnish. An essential grammar. Routledge Colloquial Finnish. Daniel Abondolo. Routledge Enllaços externs archive. org/web/20080628185153/http://www2. edu. fi/ymmarrasuomea/ Ymmärrä Suomea Curs de comprensió escrita per a estrangers Vocabulari en anglés. yle. fi/opinportti/supisuomea/ Supisuomea Curs audiovisual de la televisió pública finés. Vocabulari en anglés, francés, alemà, rus, suec, somalí, i estonio. kielikeskus. helsinki. fi/FinnishForForeigners/parts-index. htm Finés per a estrangers kielikeskus. helsinki. fi/FinnishForForeigners/parts-index. htm archivat en Wayback Machine. (en anglés, francés i alemà) archive. org/web/20080612202655/http://www. xrce. xerox. com/competencies/content-analysis/demos/finnish. en. html Programa per a un anàlisis morfològic de les paraules finlandeses (en anglés) Fonts archive. org/web/20080517150201/http://promo. net/pg/ Proyecte Gutenberg