Present
En general s'utilisa el terme present per a referir-se al conjunt de successos que té lloc en el moment del parla o a l'acció presentada en tal moment.
A voltes se li representa com un hiperplano d'espai-temps,[1] se li sol cridar ara, a pesar de que la física moderna demostra que tal hiperplano no pot ser definit de manera única per a observadors en moviment relatiu. El present també pot ser vist com una duració.[2][3]
Societat i religió
[editar | editar còdic]El present es posa en contrast en el passat i el futur. La física moderna encara no ha segut capaç d'explicar l'aspecte de la percepció de "el present" com "eliminador de possibilitats de que el futur es convertixca en passat". Un factor que complica és que mentres que un observador ya que descriu "el present" com una estructura espacial en un lapsus de temps de llongitut zero, atres observadors s'associen tant temps i espai a esta estructura i per lo tant no estan d'acort sobre lo que constituïx «el present».
l'experiència directa de la presència de cada ser humà és que és lo que està ací, ara. L'experiència directa és, per supost subjectiva per definició, no obstant, en este cas, esta experiència directa mateixa és cert per a tots els sers humans. Per a tots nosatres, "ací" significa "a on estic" i "ara" vol dir "quan yo soc". Aixina, l'experiència repetible comuna és que el present està inexorablemente lligada a un mateixa.
En l'aspecte del temps, el concepte convencional de "ara" és que és un punt minúscul en una llínea de temps continu que separa el passat del futur. No està clar, no obstant, que hi ha una llínea de temps universal o si, com sembla indicar la relativitat, la llínea de temps està indisolublemente lligada a l'observador. Per lo tant, és "ara" per a mi al mateix temps que "ara" per a vosté en una escala de temps universal, assumint una escala de temps universal existix? Agregant a la confusió, en la vista de la física, no hi ha cap raó demostradora de per qué el temps deu moure's en qualsevol direcció en particular.
Adició de substàncies a la suposició de que el punt de vista de la llínea de temps "ara" no pot tindre el quadro complet, les qualitats de "ara" o el "present" en l'experiència humana directa, són molt diferents de les qualitats d'espai disponible en el passat i el futur a través de la memòria o anticipació. En l'experiència humana directa, "ara" té una certa viveza la realitat, i l'immediatea no està present en els nostres conceptes de passat i futur. En efecte, tota experiència sempre està ocorrent "ara", inclús una nova vida d'algun event passat. Per lo tant, no és més filosòfic dir que el moment present és tot lo que alguna volta és, de moment a moment.
En comparar el temps en llocs separats per grans distàncies, la noció de actual pansa a ser més subjectiva. Per eixemple, percebem visualment estrelas a on estaven quan la llum que aplega als nostres ulls es va emetre, perque a pesar de que la llum viaja a aproximadament 300.000.000 m/s, necessita molts anys per a aplegar fins a nosatres des de fonts lluntanes. Per lo tant, el temps de viage de la llum deu ser tingut en conte en les comparacions de temps tals.
Quan s'usa en l'expressió "abans del present" (BP), com s'usa en l'expressió de les edats o dates determinades per la datació per radiocarbono, "Present" es definix com l'any 1950.
El present en el budisme
[editar | editar còdic]El budisme i molts dels seus associats paradigmas fan recalcament en l'importància de viure en el moment present - és plenament conscient de lo que està succeint, i no detindre's en el passat o preocupar-se pel futur.[4] Açò no significa que encoragen a hedonisme, sino simplement que un enfocament constant en la posició actual en l'espai i el temps (en lloc de consideracions futures, o reminiscència passat) ho ajudarà a un en el consol de sofriment. Ells ensenyen que els que viuen en el moment actual són els més feliços.[5] Una série de tècniques de meditació budista tenen per objecte ajudar al practicant a viure el moment present.
El cristianisme i l'eternitat
[editar | editar còdic]Per a alguns cristians Deu es veu com si estiguera fòra de temps i, des de la perspectiva divina, passat, present i futur s'actualisen en el moment de l'eternitat. Esta concepció trans-temporal de Deu s'ha propost com una solució al problema de la presciencia divina (és dir, cóm pugues Deu saber lo que anem a fer en el futur sense nosatres decidits a fer-ho), a lo manco des de Boecio.[6] Tomás d'Aquino oferix la metàfora d'un vigilant, que representa a Deu, de peu sobre una altura mirant cap a avall en una vall a una carretera a on passat, present i futur, representats pels individus i les seues accions que despleguen a lo llarc de la seua de llongitut, són visibles al mateix temps a Deu.[7] Per lo tant, el coneiximent de Deu no està nugat a una data determinada.[8]
Filosofia i ciència
[editar | editar còdic]Problema filosòfic
[editar | editar còdic]"El present" planteja la difícil qüestió: "¿Cóm és que tots experimentem els sers sintientes ara, al mateix temps?" [9] No hi ha cap raó llògica per la qual açò deu ser aixina i no hi ha resposta fàcil a la pregunta. Per eixemple, supongam que algú cridat John està experimentant un gran dolor. Sarah es apiada de John per la seua situació. El problema és: ¿és llògic que Sarah se senta mal per John en l'actualitat, quan no hi ha manera de provar que tant John i Sarah experimenten la mateixa existència temporal?
Física i relativitat general
[editar | editar còdic]En física es denomina present d'un succés A, a tots els punts del espai-temps que no pertanyen ni al passat ni al futur del punt A. És dir, tots els punts que no poden influir en lo que ocorre en A ni ser influïts per lo que ocorre en A.cita requerida
En física clàssica el present d'un succés solament depén de la seua posició en el temps i és representat gràficament per un hiperplano que conté a tots els punts que compartixen la coordenada temporal en A.
En relativitat especial el present equival a tots els punts des dels quals un raig de llum no podria alcançar al punt A ni tampoc ser alcançats per un raig provinent de A. Per a un succés qualsevol pertanyent al present de sempre és possible trobar un observador per al que abdós successos ocorren simultàneament. En atres térmens, pot definir-se que dos successos o events estan en el present quan no poden conectar-se causalmente.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sattig, Thomas (11 de maig de 2006). The Language and Reality of Clave, Oxford: Clarendon Press, p. 37. ISBN 9780199279524.
- ↑ James (1890). The Principles of Psychology, Nova York: H. Holt and Company, p. 609.
- ↑ Hodder, Alfred (1901). «El present especioso», The Adversaries of the Sceptic: Or, The Specious Present, a New Inquiry Into Human Knowledge, Londres: S. Sonnenschein & Company, Limited, p. 36-56.
- ↑ Hanh, Thich Nhat (1990). La nostra cita en la vida: L'ensenyança del Buda sobre la vida en el present, Parallax Press, p. 53. ISBN 9780938077367.
- ↑ Rahula, Walpola (1974). Lo que el Buda va ensenyar, Kier, pp. 208. ISBN 9789501710076.
- ↑ Boecio. Philosophae Consolatio, bk. 4.
- ↑ «[1]». Consultat el 10 de setembre de 2017.
- ↑ Irwin (2009). Watchmen i filosofia: un test de Rorschach, John Wiley and Sons, p. 128.
- ↑ McInerney, Peter K. (1992). El temps i experiència, Temple University Press, p. 44. ISBN 9781566390101.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.