Anar al contingut

Gran Mesquita de la Meca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Gran Mesquita de la Meca

La Gran Mesquita de la Meca, coneguda en àrap com al-Másyid al-Haram (àrap اَلْمَسْجِدُ ٱلْحَرَامُ), és la mesquita més gran del món. Està situada en la ciutat de La Meca (Aràbia Saudita) i el seu pati central conté la Kaaba, el lloc més sagrat del islam. En la Kaaba es troba la Pedra Negra que els musulmans tracten de tocar en el curs de les circumvalacions durant el pelegrinage (l'Hach).

És un lloc del pelegrinage que tot musulmà deu fer a lo manco una volta en la seua vida, si pugues, i és també la fase principal per a l'Umrah, el pelegrinage major que pot realisar-se en qualsevol moment del més. Els ritos d'abdós pelegrinages inclouen la circumvalació de la Kaaba dins de la mesquita. La Gran Mesquita de la Meca també inclou atres llocs de gran importància, com el Pou de Zamzam, Maqam Ibrahim i els tossals de Safa i Marwa.[1]

Des d'agost de 2020, la Gran Mesquita és la mesquita més gran del món, aixina com l'octava edificació més extensa del món. La Gran Mesquita ha segut objecte d'importants renovacions i ampliacions a lo llarc dels anys[2] i ha estat baix el control de diferents califas, sultans i reis; en l'actualitat està baix el control del rei d'Aràbia Saudita, qui rep el títul de Custodie de les Sagrades Mesquites.[3]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Reproducció a escala de la Mesquita.

La mesquita ha evolucionat molt a lo llarc dels temps, ya que els distints règims musulmans li han concedit sempre gran importància, pero encara està molt poc estudiada, ya que sembla haver tingut escàs impacte en l'arquitectura islàmica. El seu estat actual data en la seua major part del periodo otomà.


La Gran Mesquita competix en la Mesquita dels Companyers en la ciutat de Massawa en Eritrea[4] i la Mesquita de Quba en Medina com la mesquita més antiga.[5] Segons la tradició islàmica, l'islam com a religió precedix a Mahoma,[6][7][8] representant a profetes anteriors com Abraham.[9]


Segons la mitologia islàmica, Gran Mezquita de La Meca va ser construïda per àngels abans de la creació de l'humanitat per orde d'Alá per a ser reflex en la terra del-Baytu l-Maˤmur (àrap: البيت المعمور), el lloc de cult dels àngels que es creu està directament damunt de la Kaaba en el cel. La Kaaba va ser construïda per àngels, i més alvance per Adán, el primer home, que la va reconstruir. Abraham va ser l'últim ser humà que va reconstruir la Kaaba en ajuda del seu fill Ismael i per tant del seu santuari, que segons la visió musulmana es considera la primera mesquita. La pedra negra originària del paraís està situada en el quart racó de la Kaaba. Esta pedra va ser entregada a Adán en ser expulsat del paraís per a obtindre el perdó dels seus pecats.[10] [11][12][13] Segons atres estudiosos, l'islam va començar durant la vida de Mahoma en el VII d. C.,[14] i també ho varen fer components arquitectònics com la mesquita. En eixe cas, o be la mesquita dels Companyers[15] o Mesquita de Quba seria la primera mesquita que es va construir en el història del

Islam.[10]

Era de Abraham i Ismael

[editar | editar còdic]

Segons la doctrina islàmica recollida en el Corán, Abraham junt en el seu fill Ismael varen alçar els fonaments d'una casa,[16] que ha segut identificada pels comentaristes com la Kaaba. Deu va mostrar a Abraham el lloc exacte que havia segut construït prèviament per Adam, molt prop de lo que hui és el Pou de Zamzam, a on Abraham i Ismael varen començar a treballar en la construcció de la Kaaba. En acabant de que Abraham haguera construït la Kaaba, un àngel li va dur la Pedra Negra, una pedra celest que, segons la tradició, havia caigut del Cel en el propenc tossal Abu Qubays. Els erudits islàmics creuen que la Pedra Negra és l'únic vestigi de l'estructura original feta per Abraham.

Despuix de colocar la Pedra Negra en el cantó oriental de la Kaaba, Abraham va rebre una revelació, en la que Deu li dia al vell profeta que ara devia anar i proclamar el pelegrinage a l'humanitat, per a que els hòmens vingueren tant d'Aràbia com de terres lluntanes, en camello i a peu.[17]

Era de Mahoma

[editar | editar còdic]

Al vore's rebujat en les seues pretensions d'entrar en la ciutat per a complimentar el seu pelegrinage en 628, Mahoma conseguix efectuar el rito de la circumvalació l'any següent, en motiu d'una treua. Despuix del victoriós tornada de Mahoma a la Meca en 630 d. C., va trencar els ídols de la Kaaba i les seues afores,[18] alguna cosa similar a lo que, segons el Corán, va fer Abraham en la seua terra natal. En eixe mateix any la quibla, la direcció de l'oració es fixa definitivament, i pansa de Jerusalem a la Kaaba. Aixina va terminar l'us politeiste de la Kaaba, i va començar el domini monoteiste sobre ella i el seu santuari.[19][20][21]

Época omeya

[editar | editar còdic]

La primera ampliació de la Mesquita va ser portada a terme en l'época islàmica baix el regnat del Califa Ómar ibn al-Jattab. El califa omeya Al-Walid ben Abd el-Málek va fer anexionar una part de terreny a la superfície de la Mesquita, va renovar l'edifici i va alçar arcs decorats en mosaics sobre columnes de marbre originàries d'Egipte i Síria.


La primera gran renovació de la mesquita va tindre lloc en 692 per orde d'Abd al-Malik ibn Marwan.[22] Abans d'esta renovació, que va incloure l'alçament dels murs exteriors de la mesquita i la decoració del sostre, la mesquita era un chicotet espai obert en la Kaaba en el centre. A finals de el VIII, les antigues columnes de fusta de la mesquita s'havien substituït per columnes de marbre i les ales de la sala d'oració s'havien ampliat a abdós costats, ademés d'afegir-se un alminar per orde d'Al-Walid I.[23][24] l'expansió de l'Islam en Orient Pròxim i l'afluència de peregrins varen requerir una reconstrucció casi completa del lloc que va incloure l'adició de més marbre i tres minarets més.cita requerida

El califa abbasí Abu Yá'far al-Mansur va donar orde de que s'afegira una vasta superfície a la Mesquita del-Haram i va ordenar construir un passadiç circular. Posteriorment, el Califa Al-Mahdî va comprar, en motiu del seu pelegrinage en 776, les cases situades entre la Mesquita del-Haram i la Massa'a, cases que es varen destruir per a unir el seu terreny al de la Mesquita. Açò va ampliar la seua superfície fins als 120 000 colzes quadrats. En temps del Califa abasí Al-Mu'tádid bi-L-lah i el seu successor el Califa Al-Muqtádir bi-L-lah, la superfície de la mesquita alcança el seu apogeu en 306 del hègira (918) per a permanéixer sense canvis fins a l'época saudí. No es va realisar cap ampliació durant els regnats dels Fatimíes, Ayubíes, Mamelucos i Otomans en la Mesquita del-Haram i els treballs es varen llimitar a la restauració i reparació.

Época otomana

[editar | editar còdic]

En 1570, el sultà Selim II va encarregar a l'arquitecte cap Mimar Sinan la renovació de la mesquita. Com a resultat d'esta renovació, es va substituir la teulada plana per cúpules decorades en caligrafia en l'interior i es varen colocar noves columnes de soport, reconegudes com els primers elements arquitectònics de la mesquita actual. Estos elements són les parts més antigues que es conserven de l'edifici.


Durant les fortes pluges i inundacions repentines de 1621 i 1629, els murs de la Kaaba i la mesquita varen sofrir grans danys.[25] En 1629, durant el regnat del sultà Murad IV, es va renovar la mesquita: es va afegir una nova arcada de pedra, es varen construir tres minarets més (en lo que el total va ascendir a sèt) i es va tornar a alicatar el sol de marbre. Est va ser l'estat inalterado de la mesquita durant casi tres sigles.


L'época saudí

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Enormes multituts descontroladas en Haram han provocat estampidas causant asfíxia i morts.

Primera ampliació saudí

[editar | editar còdic]

El rei Saúd ben Abdelaziz Al Saúd va propondre en 1955 un importantíssim programa d'ampliació i reconstrucció de la Mesquita del-Haram, aixina com la restauració de la Santa Kaaba. A principis dels anys 1960, la superfície total de la Mesquita alcançava aixina casi els 200 000 m² (anteriorment només tenia 30 000 m²) i podia acollir de modo simultàneu a 400 000 fidels. El Rei Fahd ben Abdeaziz Al Saúd va proseguir en nous treballs d'ampliació que varen dur la superfície total de la Mesquita sagrada a més de 320 000 m², lo que li dona una capacitat d'acolliment de més d'un milló de fidels.

Esta gran renovació es va realisar entre 1955 i 1973. En esta renovació es varen afegir quatre minarets més, es va remodelar el sostre i es va substituir el sol per pedra artificial i marbre. La galeria Mes'a (As-Safa i Al-Marwah) es va incloure en la mesquita, per mig de techado i tancaments. Durant esta renovació, molts dels elements històrics construïts pels otomans, en particular les columnes de soport, varen ser demolits.

El 20 de novembre de 1979, la Gran Mesquita va ser presa per insurgents extremistes que demanaven el derrocament de la dinastia saudí. Varen prendre rehens i en el sege subsegüent varen morir centenars de persones.[26] Estos successos varen commocionar al món islàmic, ya que la violència està estrictament prohibida dins de la mesquita.[26]

Segona ampliació saudí

[editar | editar còdic]

La segona ampliació saudí baix el mandat del rei Fahd, va afegir a la mesquita un ala nova i una zona d'oració a l'aire lliure. A la nova ala, destinada també a l'oració, s'accedix a través de la Porta del Rei Fahd. Esta ampliació es va realisar entre 1982 i 1988.[27]

Entre 1987 i 2005 es varen construir més minarets, es va erigir una residència del rei en vistes a la mesquita i es va ampliar la zona d'oració dins i al voltant de la pròpia mesquita. Estes ampliacions varen tindre lloc simultàneament en les del Arafat, Mina i Muzdalifah. Esta ampliació també va afegir 18 portes més, tres cúpules corresponents en posició a cada porta i l'instalació de casi 500 columnes de marbre. Atres novetats modernes varen afegir sols en calefacció, aire acondicionat, escales mecàniques i un sistema de drenage.

Tercera expansió saudí

[editar | editar còdic]

En 2008, el govern saudí baix el rei Abdalá bin Abdulaziz va anunciar una ampliació[28] de la mesquita, que va supondre l'expropiació de terrenys al nort i noroest de la mesquita que comprenien Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. En aquell moment, la mesquita ocupava una superfície de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., inclosos els espais d'oració interiors i exteriors. Es varen destinar 40.000 millons de riyales (10.600 millons de dólars) al proyecte d'ampliació.[29]

En agost de 2011, el govern del Rei Abdullah va anunciar més detalls de l'ampliació. Comprendria una superfície de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i donaria cabuda a 1,2 millons de fidels, i inclouria una ampliació de varis nivells en el costat nort del complex, noves escales i túnels, una porta en el nom del rei Abdullah i dos minarets, en lo que el número total de minarets ascendiria a onze. Les zones de circumvalació (Mataf) al voltant de la Kaaba s'ampliarien i tots els espais tancats rebrien aire acondicionat. Una volta terminada, la capacitat de la mesquita passaria de 770.000 a més de 2,5 millons de fidels.[30][31] El seu successor, el rei Salmán va posar en marcha en juliol de 2015 cinc megaproyectos com a part del proyecte global d'expansió del rei Abdullah, que comprenen una superfície de 456 000 m². El proyecte va ser portat a terme pel Saudi Binladin Group.[32] En 2012, es va completar el complex Abraj Al Bait junt en la Torre del Rellonge Real de la Meca, de 601 metros d'altura.


L'11 de setembre de 2015, a lo manco 111 persones varen morir i 394 varen resultar ferides quan una grua es va desplomar sobre la mesquita.[33][34][35][36][37] Els treballs de construcció es varen suspendre despuix de l'incident, i varen permanéixer en suspens per problemes financers durant la crisis del petròleu de la década de 2010. Finalment, les obres es varen recomençar dos anys despuix, en setembre de 2017.[38]


El 5 de març de 2020, durant la pandèmia de COVID-19, la mesquita va començar a tancar-se de nit i es va suspendre el pelegrinage Umrah per a llimitar l'assistència.[39] El recomençament del servici de l'Umrah va començar el 4 d'octubre de 2020 en la primera fase gradual que es va llimitar als ciutadans saudí i expatriats del Regne en un percentage del 30%.[40] Solament 10.000 persones varen rebre visats per al Hach en 2020, mentres que 60.000 ho varen fer en 2021.


En l'actualitat junt a la mesquita es troben les Torres Abraj Al Bait, l'edifici més alt en Aràbia Saudita i un dels edificis més alts del món, en 601 metros d'altura.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La mesquita s'estén a dos nivells als que s'afig un immens terrat, un subsol i esplanades al voltant de la mesquita, que acull durant el periodo del hach uns dos millons de fidels, lo que la convertix en la major mesquita del món.

Elements

[editar | editar còdic]
  • La Kaaba és un edifici en forma de cuboide en el centre de la Gran Mesquita i un dels llocs més sagrats de l'Islam.[41] És el punt focal dels rituals islàmics com l'oració i la pelegrinage.[41][42][43]
  • La Pedra Negra és la pedra angular oriental de la Kaaba i juga un paper central en el pelegrinage (hach i umrah).[44][45]
  • l'Estació de Abraham (Maqam Ibrahim) és una roca de la que s'afirma té una chafada del peu de Abraham i que es guarda en una cúpula de cristal junt a la Kaaba.[46]
  • Safa i Marwah són dos tossals entre les quals es diu que va córrer l'esposa d'Abraham, Agar, en busca d'aigua per al seu fill Ismael, un event que es commemora en el ritual de la pelegrinage cridat saʿi.
  • El pou de Zamzam és la font d'aigua de la qual, segons la tradició, va brotar miraculosament aigua en acabant de que Agar no va poder trobar cap entre els tossals de Safa i Marwah.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:Corán
  2. ↑ «Mecca crane collapse: Saudi inquiry into Grand Mosque disaster». BBC News.
  3. ↑ «Is Saudi Aràbia Ready for Moderate Islam? - Latest Gulf News» (en en-us).
  4. ↑ Reid, Richard J.. «La frontera islàmica en Àfrica oriental», Una història de l'Àfrica moderna: 1800 fins al present, John Wiley and Sons, p. 106. ISBN 978-0470658987.
  5. ↑ Palmer, A. L.. Diccionari Històric d'Arquitectura, 2 edició, Rowman & Littlefield, pp. 185-236. ISBN 978-1442263093.
  6. ↑ Esposito, John (1998). Islam: El camí recte (3ª ed.), Oxford University Press, pp. 9, 12. ISBN 978-0-19-511234-4.
  7. ↑ Esposito (2002b), pp. 4-5.
  8. ↑ Peters, F.E. (2003). Islam: Una guia per a judeus i cristians, Princeton University Press, p. 9. ISBN 978-0-691-11553-5.
  9. ↑ Alli, Irfan. 25 Profetes de l'Islam, eBookIt. com. ISBN 978-1456613075.
  10. ↑ 10,0 10,1 Palmer, A. L.. Diccionari Històric d'Arquitectura, 2nd edició, Rowman & Littlefield, pp. 185-236. ISBN 978-1442263093.
  11. ↑ Consorci Michigan d'Estudis Medievals i de l'Edat Moderna Primerenca (1986). La trobada de dos móns: intercanvi cultural entre Orient i Occident durant el periodo de les Creuades (vol. 21), Publicacions de l'Institut Medieval, Universitat Western Michigan, p. 208. ISBN 978-0918720580.
  12. ↑ Mustafa Abu Sway. La Terra Santa, Jerusalem i la mesquita del-Aqsa en el Corán, la Sunna i atres fonts lliteràries islàmiques, Conferència Central de Rabinos Nortamericanes.
  13. ↑ Dyrness, W. A.. Sentits de devoció: Interfaith Aesthetics in Buddhist and Muslim Communities (vol. 7), Wipf and Estoc Publishers, p. 25. ISBN 978-1620321362.
  14. ↑ Watt, William Montgomery (2003). L'Islam i l'integració de la societat, Psychology Press, p. 5. ISBN 978-0-415-17587-6.
  15. ↑ Reid, Richard J.. «La frontera islàmica en Àfrica oriental», Una història de l'Àfrica moderna: de 1800 als nostres dies, John Wiley and Sons, p. 106. ISBN 978-0470658987.
  16. ↑ {{cite quran|2|127 |t=i |s=ns}
  17. ↑ «Corán 22:27».
  18. ↑ Plantilla:Cite quran
  19. ↑ La Meca: Des d'abans del Génesis fins araKaabaEnciclopèdia Concisa de l'IslamKaabaKaaba, Acadèmia Suhail
  20. ↑ Ibn Ishaq, Muhammad. Sirat Rasul Allah de Ibn Ishaq - La vida de Muhammad traduïda per A. Guillaume, Oxford: Oxford University Press, pp. 88-9. ISBN 9780196360331.
  21. ↑ Karen Armstrong. Islam: Una breu història, p. 11. ISBN 0-8129-6618-X.
  22. ↑ Guidetti, Mattia. A l'ombra de l'Iglésia: La construcció de mesquites en la Síria altomedieval: La construcció de mesquites en la Síria altomedieval (en és), BRILL, p. 113. ISBN 9789004328839.
  23. ↑ Diccionari d'Arquitectura Islàmica (en és), Routledge. ISBN 9781134613656.
  24. ↑ La contribució àrap a l'art islàmic: From the Seventh to the Fifteenth Centuries (en és), American Univ in Cairo Press. ISBN 9789774244766.
  25. ↑ James Wynbrandt (2010). Una breu història d'Aràbia Saudita, Infobase Publishing, p. 101. ISBN 978-0-8160-7876-9.
  26. ↑ 26,0 26,1 «[1]». Consultat el 2021-03-29 (en és).
  27. ↑ «Portes de Masyid al-Haram».
  28. ↑ «Rei 'Abdullah Ampliació de Masjid al-Haram».
  29. ↑ Riyadh amplia Masjid al-Haram, OnIslam.net.
  30. ↑ Posada en marcha de l'ampliació del històrica mesquita del-Haram.
  31. ↑ Aràbia Saudita inicia l'ampliació de la mesquita de la Meca, reuters.com.
  32. ↑ {El rei llança proyectes clau d'ampliació de la Gran Mesquita, Saudi Gazette.
  33. ↑ {Informe presentat sobre l'accident de la grua de la Meca, Al Arabiya.
  34. ↑ «El rei Salman farà públiques les conclusions de l'investigació sobre la solsida de la grua de la Meca».
  35. ↑ «El número de víctimes dels candidats turcs a Haji en l'accident de la Kaaba ascendix a 8...». Presidència d'Assunts Religiosos.
  36. ↑ Sis nigerians entre les víctimes de l'accident de la grua saudí: funcionari, Yahoo! News.
  37. ↑ Dos britànics morts i tres ferits en la tragèdia de la grua de la Gran Mesquita de la Meca en la que varen morir 107 persones l, Mirror Online.
  38. ↑ Aràbia Saudita reiniciarà les obres d'ampliació de la Gran Mesquita per valor de 26,6 mil millons de dólars (in (és)), Reuters.
  39. ↑ «Aràbia Saudita anuncia mides extraordinàries per a protegir La Meca i Medina del coronavirus» (en és).
  40. ↑ «COVID-19: 60.000 fidels autorisats a resar en la Gran Mesquita d'Aràbia Saudita a partir del dumenge» (en és).
  41. ↑ 41,0 41,1 Wensinck, A. J; Ka'ba. Encyclopaedia of Islam IV p. 317
  42. ↑ In pictures: Hajj pilgrimage, BBC News.
  43. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«As Hajj begins, more changes and challenges in storearchive-url=https://web.archive.org/web/20120111215050/http://www.altmuslim.com/a/a/a/as_hajj_begins_more_changes_and_challenges_in_store». altmuslim. Consultat el 17 de març de 2021.
  44. ↑ Shaykh Safi-Ar-Rahman Al-Mubarkpuri (2002). Ar-Raheeq Al-Makhtum (The Sealed Nectar): Biography of the Prophet, Donar-As-Salam Publications. ISBN 1-59144-071-8.
  45. ↑ Mohamed, Mamdouh N. (1996). Hajj to Umrah: From A to Z, Amana Publications. ISBN 0-915957-54-X.
  46. ↑ M.J. Kister, "Maḳām Ibrāhīm," p.105, The Encyclopaedia of Islam (new ed.), vol. VI (Mahk-Mid), eds. Bosworth et al., Brill: 1991, pp. 104-107.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Mesquita_de_la_Meca&oldid=1101338»