Gran Piràmide de Cholula
La Gran Piràmide de Cholula o Tlachihualtépetl (del náhuatl que significa cerro fet a mà) és el basamento piramidal més gran del món en 450 metros per costat.[1] És el lloc arqueològic més gran d'una piràmide (temple) en el Nou Món, aixina com la piràmide més gran que existix en el món hui en dia (encara que cal aclarir que no és la més alta, puix la Piràmide de la Danta la supera en 72m d'altura).[2][3] La piràmide es troba a 55 metros (180 peus) sobre la planura circumdant, i en la seua forma final va medir 450 per 450 metros (1480 per 1480 peus).[4] La piràmide és un temple que tradicionalment es considerava dedicat al deu Quetzalcoatl.[5] L'estil arquitectònic de l'edifici estava estretament relacionat en el de Teotihuacán en la Vall de Mèxic, encara que l'influència de la costa del Golf també és evident, especialment d'El Tajín.[6]
La construcció forma part de la zona arqueològica de Cholula, en els municipis de San Pedro Cholula i San Andrés Cholula, Pobla.
Història
[editar | editar còdic]No se sap en exactitut quàn es va escomençar a construir la piràmide, pero el consens arqueològic és que va ser en el 300 abans de Crist o al començ de l'era cristiana. S'estima que la seua finalisació va dur entre 500 i 1000 anys.
La construcció del temple de Chiconaquiahuitl (deu de les nou pluges) es va realisar a lo llarc de vàries generacions. Va donar inici en el II abans de nostra era, i va concloure a la caiguda de Teotihuacán, que va ser l'última cultura prehispánica que va imprimir el seu sagell en el gran basamento (900 d. C.-1100 d. C.), abans de l'arribada dels espanyols. Una de les pràctiques constructives dels mesoamericanos era la remodelació d'antics edificis, remodelacions que tenien com a objectiu l'ampliació i manteniment de les construccions originals, per lo que el dilatat periodo de construcció d'este temple deu ser entés en eixe context.
El fi del Clàssic en el Altiplano mexicà va ser un moment de gran violència que en el registre arqueològic s'expressa en la profanació dels símbols i monuments icònics del poder establit. En Cholula, la saña es va centrar en el Pati dels Altars, que era la sèu del ceremonial polític-religiós de la ciutat sagrada.
Per al 1300 d. C., Cholula va ser abandonada pels toltecas i a l'arribada dels espanyols en l'any 1519, els cholultecas eren tributaris privilegiats de Tenochtitlán i enemics dels tlaxcaltecas. En eixe moment, el temple de Quetzalcóatl s'ubicava al costat ponent de la gran piràmide, el qual va ser destruït i en les seues pedres es varen edificar els principals monuments colonials. Cholula, ademés, posseïx notables eixemples de pintura mural, com el cridat "Mural dels Bebedores".
El Pati dels Altars
[editar | editar còdic]
Ubicat sobre el costat sur de la Gran Piràmide de Cholula, este conjunt és contemporàneu de les diverses estructures que es troben en l'interior del gran basamento i, de la mateixa manera que estes mostra per lo manco sis etapes constructives. El seu pis original es localisa aproximadament 9 metros avall del nivell actual. Es tracta d'un gran pati obert en el seu extrem sur que originalment va deure tindre més de 80 metros d'ample i que apareix llimitat en els seus extrems orient i ponent per llarcs edificis rectangulars ; en estos és comú trobar pintures en els seus taulers. Deu el seu nom a tres altars colocats simétricament : un al nort, un atre a l'orient i un atre al ponent. Pese al gran número de sobreposicions que es poden observar en varis extrems del pati, la seua construcció queda compresa dins de les fases Cholula II i III (anys 200 a 450)[7]
Altar ceremonial
[editar | editar còdic]
Relaten els cronistes que quan en Cholula hi havia escassea d'aigua, i açò era molt greu ya que la majoria de la població es dedicava al cultiu de la terra, els llauradors acodien als sacerdots per a solicitar ajuda; estos pujaven en romeria a la part superior del cerro en a on sacrificaven chiquets d'entre sis i sèt anys, ya que, segons les costums, els chiquets són els mensagers de Tláloc i en sacrificar-los anirien a demanar aigua. En l'altar ceremonial, construït despuix de l'abandó de la Gran Piràmide i Pati dels Altars, tenia, a manera d'ofrena front a la seua escalinata del costat ponent, dos cràneus de chiquets decapitats, en lo que ademés era possible distinguir una forta deformació craneal.[7]
Mural dels bebedores
[editar | editar còdic]
El mural té com a tema central una cerimònia d'embriaguea. Hòmens que apareixen en el mural són esvelts, sostenen grans recipients en líquit, que s'ha interpretat com la beguda que es consumia en eixe temps anomenada pulque. El mural dels bebedores mostra a 110 persones bevent, este mural és considerat una obra extraordinària de gran format en Mesoamérica.
Diu Sahagún (1969, p. 325) que:
Les festes en el XVI quan es festejava el Deu del Pulque, era permés l'embriaguea en la societat. Fra Bernardino de Sahagún, jamai va pensar que la seua interpretació encaixaria tan be en escenes de 1400 anys arrere. Per a Fra Bernardino va ser contrastante que les begudes alcohòliques estaven concedides únicament per a vells i guerrers, mentres que en Cholla el consum de begudes embriagantes provenien de tradicions ancestrals que permetien un consum major al poble en general. El mural va ser descobert per l'arqueòlec Ponciano Salazar en l'any 1969 a 6 nivells del pati dels altars, la pintura té una llongitut de 56 m per 2,5 m d'altura. El mural es troba delimitant un espai palatí i la seua temàtica desinhibida li ha donat importància com una obra pictòrica sobreixent en Mesoamérica.
Característiques tècniques
[editar | editar còdic]El Tlachihualtepetl va ser producte de sèt piràmides superpostes, cada una de les quals cobria la totalitat de la piràmide anterior. Això va motivar el agrandamiento paulatí de la base, que va aplegar fins als quatrecents cinquanta metros de costat, alcançant una altura de sesenta y seis metros.
L'apariència actual de la gran piràmide és la d'un cerro en el cim del qual es troba una iglésia catòlica, el Santuari de La nostra Senyora dels Remeis. Esta va ser construïda en 1594. El temple catòlic en l'actualitat és un important destí dels pelegrinages dels creents catòlics de la regió, i també és amprat per a la celebració de ritos indígenes. Degut a que el temple catòlic ha segut declarat patrimoni històric de la nació mexicana, la piràmide prehispánica no ha pogut ser excavada en la seua totalitat, ya que dita piràmide va ser feta de terra. Lo que es pot observar és el núcleu central de lo que va anar la gran piràmide de l'última cultura, solament existixen adosamientos aïllats de pedra calcàrea, el va restar va ser deteriorant-se per l'abandó de més de 200 anys. No obstant, els arqueòlecs han excavat en la construcció prop de huit quilómetros de túnels que permeten l'observació de les diferents fases constructives de la piràmide i que pertanyen a atres cultures distintes a la Teotihuacana, sent rellevant els murals dels bebedores de pulque, el dels chapulines i el dedicat a Chiconaquiahuitl.
Vore també
[editar | editar còdic]- Zona arqueològica de Cholula
- Arquitectura amerindia
- Sant Pedro Cholula
- Récorts mundials d'edificis i estructures
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llum Cortés Padilla. «Zona Arqueològica de Cholula». Govern de l'Estat de Pobla. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2010. Consultat el 19 de setembre de 2010.
- ↑ Coe & Koontz 1962, 2002, p. 120.
- ↑ The giant pyramid hidden inside a mountain, BBC News, retrieved on August 15, 2016
- ↑ «8 Largest Pyramids in the World (with Photos & Map)» (en en-us). Touropia.
- ↑ Coe & Koontz 1962, 2002, p. 121.
- ↑ Davies 1982, 1990, p. 92.
- ↑ 7,0 7,1 Susana Torres Àvila, giner 2015, monuments ubicats en la Zona Arqueològica de Cholula
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Pirámide de Cholula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.