Anar al contingut

Piràmide de la Danta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Piràmide de la Danta

La denominada Piràmide de la Danta és una gran obra de l'arquitectura maya, la construcció de la qual es remonta a l'any 300 a. C,[1] dins del Periodo Preclásico mesoamericano. Es troba en el lloc arqueològic El Mirador ubicat en el departament del Petén, Guatemala. La paraula "danta" és un atre nom local que se li dona al tapir, que és el mamífer més gran que habita la selva del Petén, i la piràmide va ser batejada en eixe nom per a fer referència al seu gran tamany.[2] De la mateixa manera que el restant del Mirador, esta enorme estructura yacer amagada per la selva.

Es calcula que el volum total de la construcció ronda els 2 800 000 m³,[2] superant per 200 000 m³ a la Gran Piràmide de Keops en Guiza, Egipte, en 2 600 000 m³, i solament superada per la Gran Piràmide de Cholula en Pobla, Mèxic en 4 500 000 m³.[3]La Danta, junt en atres dos piràmide adjacents, està construïda sobre una plataforma piramidal, formant una acrópolis de grans proporcions, i sosté 19 estructures grans i una multitut d'edificis menuts, alcançant una altura total de 72 metros. No obstant, es desconeix si l'estructura es va construir sobre un terreny pla o es va aprofitar algun tossal natural, lo que era una pràctica comuna en la construcció de piràmides en Mesoamérica. Per altura La Danta està entre les piràmides més altes construïdes en l'Amèrica precolombina.[4] superant a la Piràmide del Sol de Teotihuacán (Mèxic) en una altura de 66 metros i al Temple de la Serp Bicéfala en Tikal (Guatemala), que medix 70 metros d'altura.[5][6]


La magnificencia d'este temple precolombino i atres descobriments recents en la Conca del Mirador són mostres de la cultura altament sofisticada que va existir durant el Preclásico maya, i que contradiuen l'opinió acceptada generalment, de que eixe periodo va ser d'una cultura i tecnologia incipients.[7] Ademés l'arqueòlec Richard D. Hansen, director d'investigacions en El Mirador, va afirmar que esta ciutat, a on s'alça La Danta, va ser la capital Preclásica Tardana del llegendari Regne de Kaan (Regne de la Serp).[8] No obstant, solament s'ha trobat un eixemple del glifo emblema de Kaan en el lloc perifèric de la Morta i el text que ho acompanyava està molt erosionat per a poder confirmar-se definitivament. Lo que sí és segur és que la ciutat de Calakmul en Campeche (Mèxic) va ser la capital del Clàssic Tardà de dit imperi.[9]

Descripció

[editar | editar còdic]

La construcció està composta per tres plataformes, la més gran de les quals medix de 330 x 200 m, sobre la que s'eleven una série de construccions piramidals que en el seu punt més alt alcancen els 72 m d'altura. Va ser la morada dels membres de les famílies principals de la ciutat, puix conta en una série d'instalacions administratives, habitacionales, ceremoniales i inclús militars, pero en orientació religiosa.[10]

Complex de la Danta en 2010.

Específicament, el Complex La Danta consta d'una acrópolis de patró triádico sobre tres plataformes de nivellació escalonada i ha segut datada en el periodo Preclásico Tardà.[11] El complex és tan gran, que els investigadors han considerat que podria haver segut una ciutat chicoteta pròxima a El Mirador, en lloc d'un edifici de la mateixa ciutat.[11] El complex consta d'una estructura principal que és el punt més alt del Mirador, ubicat damunt de la tercera plataforma; l'us de les estructures triádicas estava relacionat en amplis llocs ceremoniales.[11] La construcció té l'edifici principal la frontera del qual està dirigida cap a l'oest i tot el complex és ascendent cap a l'est, principiando per la primera plataforma; ademés consta de mascarones en les fronteres principals de tots els edificis.[11] L'estil utilisat per a esta massiva construcció ya no va ser repetit en les ciutats mayas dels periodos posteriors.[12]

Primera plataforma

[editar | editar còdic]

Coneguda també com «la base» va ser el punt d'accés al públic i de conexió en la Calçada Danta, que la comunicava en El Mirador; sobre ella es localisen els grups «La Pava», «Lagartija» i «Tolok», aixina com dos canals i un reservorio.[13]


Va ser construïda de capes de sascab i té 330 m de llarc en la direcció nort-sur[12] i 280 m d'ample en la direcció este-oest fins a unir-se en el terreny natural.[13] En ella es troben l'edifici conegut com a «grup de commemoració astronòmica», un palau i una piràmide triádica denominada «La Pava».[12] En esta plataforma, que posseïx una altura de 12 m i una desviació de 13º30’ sobre el Nort real,[13] convergien vàries calçades majors que comunicaven l'estructura en la Gran Acrópolis Central, i en Nakbé.[12] L'escalinata central de la primera plataforma té a lo manco 10 metros d'ample i sèt escalons que conduïxen cap al grup La Pava.[13]

Acrópolis de «La Pava»

[editar | editar còdic]

L'acrópolis de «La Pava» es troba situada en la partix oest del Complex de la Danta i consta de varis edificis massius al voltant d'una plaça principal de 4 400 m², coneguda com a «Plaça Pavos».[14] Té dos nivells, el primer dels quals és un descans en forma de pati rodejat de cinc edificis, i el segon té tres edificis en el patró triádico. L'edifici principal, conegut com a Edifici 2A6-3 pels arqueòlecs, està orientat cap al nort i contava en mascarones a abdós costats de l'entrada i una cambra superior; este edifici sembla haver segut d'índole ceremonial, puix domina tota la primera plataforma.[15] Un atre dels edificis en la plataforma, l'Edifici 2A6-6 —que va anar extensament estudiat pels arqueòlecs—, mostra un procés ceremonial d'abandó: els mascarones que estaven tallats en pedra varen ser retirats i enterrats al peu de l'estructura i tot recobert en estuc.[15] Al surest de la «Plaça Pavos» existix un reservorio de 2 190 m² d'àrea i 5 m de profunditat en un canal de drenage provinent de la segona Plataforma.[14]

Grup «Lagartija»

[editar | editar còdic]

El grup «Lagartija» es localisa darrere de l'estructura 3A6-3 del grup «La Pava» i al nort del reservorio i consta d'onze estructures entorn a quatre patis.[14] Els quatre patis són:

  • Pati A: al noroest del grup, posseïx 830 m² d'àrea i està rodejat per les Estructures 3A6-8 a l'oest,3A7-15 al nort, i 3A7-8 i 3A7-9 en l'extrem est. L'Estructura 3A6-8 és el montícul principal del grup i té 1,50 m d'altura situant-se en l'extrem noroest del grup.[14]
  • Pati B: en la part noreste del grup en 560 m² d'àrea; està rodejat per les Estructures 3A7-7 i 3A7-8 i és obert pels costats este i sur.
  • Pati C: es localisa al sur del Pati B i ocupa 346 m² rodejat per dos chicotetes estructures (3A7-9 i 3A7-11) i una albarrada de 18 m de llarc.[16]
  • Pati D: espai rectangular de 276 m², rodejat per les estructures 3A7-10 i 3A7-11 al nort, 3A7-12 al sur i per 3A7-13 i 3A7-14 al suroest. Este edifici té evidència d'un saqueig en la seua frontera nort.[16]

Grup «Tolok»

[editar | editar còdic]

Este grup està ubicat en l'extrem surest de l'Acrópolis de «La Pava»; consta de vàries estructures del periodo Clàssic Tardà acomodades sobre plataformes de gran tamany.[17] La plaça del Grup «Tolok» és àmplia i té 50 x 62 m d'àrea; a l'oest de la plaça està l'Estructura 2A7-14 que és un edifici tipo palau de 35 m de llarc, 10 m d'ample i 4 m d'altura en la base de la qual estan els remanentes d'una escalinata eixint, una traça arquitectònica comuna per al periodo Clàssic en la regió del Mirador. L'Estructura 2A7-15 està en el costat sur de la plaça central i medix 117 m de llarc per aproximadament 10 m d'ample; va ser construïda en el Clàssic Tardà i posseïx varis recints que estan sobre una plataforma que s'estén en direcció este-oest. Des de qualsevol punt de la 2A7-15 es tenia una vista impressionant de la Piràmide La Danta. Abdós estructures estan unides a antigues construccions, demostrant l'importància dels recints preclásicos en l'establiment i fundació de vivendes pertanyents a l'época Clàssica.[17]

Segona plataforma

[editar | editar còdic]

Consistix en una àmplia estructura en a on hi ha numerosos edificis menuts que tenen d'un a dos metros d'altura, els quals, segons els investigadors, haurien segut construïts en el periodo Clàssic Tardà, sèt sigles en acabant de que La Danta i El Mirador hagueren segut abandonats. Encara que en mal estat de conservació, es va determinar que l'escalinata estava en posició remetida en la frontera i que alguna volta va tindre mascarones. La segona plataforma té 180 m de llarc en direcció nort-sur i 240 m este-oest en una altura de 10 m i una desviació de 9º26’ sobre el Nort real. En ella es localisa la Plaça «Witzizil», la «Acrópolis Danta», i els grups «Saraguate» i «Barba Groga». La seua superfície és relativament plana en pendents principalment en els costats nort i oest. De la mateixa manera que la primera plataforma, gran part dels blocs de l'escalinata varen ser extrets del seu context original i reutilisats.[18]

Plaça «Witzizil»

[editar | editar còdic]

Esta plaça està al peu de la «Acrópolis Danta», i té un àrea de més de 5500 m². En la plaça hi ha restants visibles de murs provablement de residències domèstiques, i gran cantitat de fragments de ceràmica utilitària del periodo Clàssic.[18] En els extrems nort i sur de la Plaça «Witzizil» es localisen les estructures 3A7-5 i 2A7-3, respectivament. El tamany de les vivendes ubicades en esta plaça és menut, i estan dins d'un complex sistema de habitacions construïdes en murs baixos mesclat en materials peridors.[18]

Acrópolis «Danta»

[editar | editar còdic]
Vista aérea de l'edifici principal de l'Estructura 2A8-2 del Complex de la Danta.

Situada en el cim d'un tossal natural és l'edifici més important i representatiu d'El Mirador i va ser construït durant l'época Preclásica. La base piramidal de l'edifici medix 135 x 130 m en una altura de 25 m, la qual sosté sèt edificis superposts entorn a una estructura principal, la 2A8-2, ubicada a l'est. L'altura total de l'Acrópolis Danta és de 51 m. Segons pareix, durant el Preclásico el model arquitectònic de l'edifici era de forma triádica —format per les estructures 3A8-1 i 2A8-3—, i els atres edificis conformen un apany que es va construir posteriorment.[19]


Els estudis han demostrat que, després del colapse del Mirador a finals de periodo Preclásico Tardà, la «Acrópolis Danta» va sofrir un aparent abandó en el Clàssic Primerenc. Igualment, varis quartos varen ser construïts en tota la plaça i es conecten entre sí per mig de chicotetes jambas i passages estrets. Ademés, una série de sis pisos varen ser trobats en la plaça, els quals corresponen a vàries remodelacions ocorregudes durant el Preclásico Tardà, trobant-se també restants de pisos molt deteriorats del complex Lac Na. Dins dels quartos varen ser trobats alguns fragments de ceràmica polícroma, incloent un fragment de got en un motiu en forma de tauler d'escacs; també, es varen localisar varis fragments de figurillas i silbatos en representacions associades en deus i sers mitològics, entre uns atres.[19] Finalment, els arqueòlecs varen localisar varis sepulcros entre les farcidures dels menuts quartos de la «Acrópolis Danta» i varen descobrir que els blocs de les fronteres dels edificis preclásicos de la mateixa varen ser reutilisats per a banca i murs de quartos.

L'estructura 2A8-2 és l'edifici principal de la «Acrópolis Danta». Té 26 m d'altura i és un dels edificis més investigats pels arqueòlecs; les primeres excavacions en este lloc varen ser mampreses pel proyecte de la Brigham Young University en 1979.[20]

Un atre edifici que ha segut intensament excavat és l'Estructura 3A8-1 situada al noroest de l'Estructura 2A8-2. L'edifici va ser pràcticament desmantellat pels pobladors del Clàssic, els qui varen utilisar els blocs de la frontera per a construir chicotetes habitacions en la part frontal, similars als colocats en el temple principal de l'Acrópolis Danta.[21]

Grup Saraguate

[editar | editar còdic]

Està ubicat sobre la segona plataforma del «Complex Danta» al peu del gran temple en el costat sur i consta de vintiquatre estructures en nou patis.

  • Pati A: en un àrees de 300 m² d'àrea, està rodejat per les Estructures 2A7-1 i 2A7-20 al nort, 2A7-4 a l'est i 2A7-3 a l'oest. Al nort del Pati As localisen les estructures 2A7-1 i 2A7-20, les quals formen un edifici abovedado de 3 m d'altura que està orientat d'est a oest. Este edifici presenta vàries trincheres de saqueig.
L'estructura 2A7-4 es localisa a l'est del Pati A i es tracta d'un montícul rectangular en volta de 3 m d'altura. Este edifici posseïx dos trincheres de saqueig que varen penetrar l'interior posant al descobert dos cambres. En la frontera nort es va trobar una série de murs en l'interior d'una habitació. Al centre de l'Estructura 2A7-4 es va localisar una trinchera de saqueig en l'interior del qual encara es podia observar part d'una cambra abovedada en sério perill de colapse. La paret interior d'este quarto presentava estuc en incisions. Una atra trinchera va ser localisada en el costat este de l'edifici, en ella es podia observar l'interior d'un atre recint conformat per murs tallats de 0,40 x 0,55 x 0,23 m de gruixa. La ceràmica trobada està constituïda pels tipos més representatius del Mirador[lower-alpha 1]
  • Pati B: es localisa a l'est de l'estructura 2A7-4 i té un àrea de 375 m². Està delimitat per l'Acrópolis «Danta» al nort i les estructures 2A7-5 i 2A7-6 al sur; esta última posseïx una llongitut de 32 m, una altura de 2 m des del nivell del pati i en ella existixen quatre trincheres de saqueig. Varis fragments de ceràmica polícroma varen ser recuperats pels arqueòlecs entre les depredacions, específicament provinents de les farcidures dels pisos, associats en una tomba saquejada.[22]
  • Pati C: en un àrea de 360 m², està separat del Pati B per un chicotet terrat de 9,50 m d'alt. El cantó suroest del basamento de la Piràmide La Danta posseïx un nivell pla a manera de tribuna des de la qual s'observen sense problema els patis A, B i C. És provable que en dits patis s'hagen portat a terme activitats ceremoniales, ya que l'espai que ocupen és relativament gran, agregant que es troben al peu de l'Acrópolis «Danta». Mentres a l'est del Pati C, es troba localisat el Pati D, un pati tancat en un àrea de 270 m².[22] Al nort, es localisen les Estructures 2A8-6 i 2A8-16, esta última desafortunadament en quatre trincheres de saqueig.[23]
  • Patis I i F: es localisen en la part este del Grup Saraguate i posseïxen 165 m² i 140 m², respectivament. Estos patis estan separats per l'Estructura 2A8-11 orientada de nort a sur.

Tercera plataforma

[editar | editar còdic]

Soporta el grup triádico més important del complex, identificat com a Estructura 2A8-2, i que és la piràmide principal del grup; esta estructura té 25 m d'altura des de la tercera plataforma i està orientada cap a l'oest, formant l'eix este-oest del Mirador junt en la piràmide del Tigre. El lloc arqueològic mostra murs exposts en els costats sur i nort que tenen evidència de que alguna volta va haver mascarones als costats de l'escalinata.

L'edifici superior va contar en una cambra en sostre de mampostería i hi ha evidència de que hi havia parets verticals en rebancs i sostres, pero estos es varen derrocar; és sobre la base d'estos descobriments que es varen fer en l'estructura que els arqueòlecs estimen que el complex va alcançar una altura total des de la primera plataforma de 76 m.

Història

[editar | editar còdic]

Per a la construcció del complex, és possible que s'hagen aprofitat algunes de les construccions ya existents en el lloc, puix este va estar habitat des del Preclásico Mig —1000 a. C.—. Ara be, la motivació per a la construcció de semblant estructura no està clara per als arqueòlecs, encara que existix la teoria de que la mateixa estiga relacionada en la creació d'una montanya sagrada artificial, en la que eixia el Sol pel centre per a els qui el habitaven.[10] Els mascarones del complex tenen rostres antropomorfos en un gran nas prominent en forma de pico, que sugerixen que l'estructura va ser dedicada a poders divins de deus i, possiblement, governants i sacerdots.[24]

La ciutat va ser abandonada durant sigles, com ho evidencia la solsida dels nivells superiors que varen colapsar, i durant sèt sigles d'erosió varen terminar cobrint els mascarones, escalinates i murs de la Danta en capes d'enrunes de fins a 4 m de gruixa; els arqueòlecs consideren que la ciutat va colapsar i no va anar simplement abandonada, puix no va haver construccions, reparacions ni manteniment en la mateixa durant més de setcents anys.[24][lower-alpha 2] No va ser sino fins al Clàssic Tardà i Clàssic Tardà Terminal quan la ciutat va ser reocupada, pero solament per una població modesta els membres de la qual varen viure en mig de les ruïnes preclásicas.[24]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Richard D. Hansen. «Cradle of Maya Civilization» (en anglés). Consultat el 13 de decembre de 2010. «video. minut 20.»
  2. ↑ 2,0 2,1 Richard D. Hansen. «Cradle of Maya Civilization» (en anglés). Consultat el 13 de decembre de 2010. «video: minut 21.»
  3. ↑ Raphael Alexander, the Man of Wonders. «The Cholula Pyramid in Pobla: The World’s Biggest Monument» (en en).
  4. ↑ http://www.naturalezabierta.com/interna.php?aneu=44
  5. ↑ https://web.archive.org/web/20100923161813/http://ciudadesmayas.com/ciudades-mayas-en-guatemala/el-mirador-en-peten.html
  6. ↑ «Teotihuacan, ancient city, Mexico» (en en).
  7. ↑ https://web.archive.org/web/20100811001559/http://guatemala-times.com/archeology/mirador/875-sensational-new-mayan-archaeological-find-at-el-mirador-in-guatemala.html
  8. ↑ Documental L'amanecer dels mayas de National Geographic Channel http://www.imdb.com/title/tt0429990/
  9. ↑ Ramón Carrasco Vargas, Marinés Colón González. «EL REINO DE KAAN I LA ANTIGUA CIUDAD MAYA DE CALAKMUL» (en és).
  10. ↑ 10,0 10,1 Suyuc Llei & Hansen 2013, p. 226
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Suyuc Llei & Hansen 2013, p. 220
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Suyuc Llei & Hansen 2013, p. 221
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Morales-Aguilar 2010, p. 44
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Morales-Aguilar 2010, p. 45
  15. ↑ 15,0 15,1 Suyuc Llei & Hansen 2013, p. 222
  16. ↑ 16,0 16,1 Morales-Aguilar 2010, p. 46
  17. ↑ 17,0 17,1 Morales-Aguilar 2010, p. 47
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Morales-Aguilar 2010, p. 48
  19. ↑ 19,0 19,1 Morales-Aguilar 2010, p. 50
  20. ↑ Morales-Aguilar 2010, p. 49
  21. ↑ Morales-Aguilar 2010, p. 51
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Morales-Aguilar 2010, p. 52
  23. ↑ Morales-Aguilar 2010, p. 53
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Suyuc Llei & Hansen 2013, p. 227

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Piràmide_de_la_Danta&oldid=885037»