Gravity Probe B

Gravity Probe B és un satèlit artificial desenrollat per la NASA i l'Universitat de Stanford per a comprovar dos prediccions de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein. Va ser llançat el 20 d'abril de 2004 per una eixida Delta des de la base Vandenberg, obtenint resultats exitosos que varen ser presentats els primers dies de maig de 2011.
El satèlit, que orbita a 650 km d'altura en una òrbita polar, du quatre menuts giroscopis continguts en un got Dewar de 1500 litros de capacitat i gelat en heli líquit a 1,8 Kelvin, el desplaçament del qual serà medit en una precisió sense precedents per a detectar menuts canvis en la direcció de gir. Estos menuts canvis serien deguts a la manera en que l'espaciotiempo és distorsionat per la massa i el gir de la Terra. Els giroscopis varen ser construïts a partir d'esferes de cuarzo recobertes de niobi, que a les temperatures de l'heli líquit es torna superconductor, permetent que els giroscopis puguen ser suspesos eléctricament. Els canvis en l'eix de rotació dels giroscopis (que giren a 10 000 revolucions per minut) són medits per magnetómetros ultrasensibles.
La nau s'estabilisa per rotació (entre 0,1 i 1 revolucions per minut). Els propulsors de posició s'alimenten de l'heli que gela el got Dewar.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gravity Probe B» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.