Grelo
Els grelos són els fulls tendres i comestibles dels brots del nap (B. rapa var. rapa),[1] en l'extrem del qual apareixen les florés. La seua apariència és la d'un talle més o menys gros (pot alcançar la gruixa del dit polze de la mà) del que ixen alguns fulls i, en l'extrem, les flors. Quan la planta encara és jove i no té se li crida nabiza.
Són també coneguts com rapini, comunament cridat en Estats Units com broccoli raab o broccoli rabe; també conegut en Chicago com broccoli italià, broccoli rabe (raap o raab); broccoletti (Itàlia); cime vaig donar rap, o, broccoli vaig donar rap, cim vaig donar rapa (Roma); rapp o friarielli (en Nàpols); brocoli-rave (França), són una verdura molt amprada en Espanya (Astúries i Galícia), Itàlia i el nort de Portugal. Una verdura casi idèntica, el kai-lan (芥兰), forma part de la cuina chinenca.
Descripció i característiques
[editar | editar còdic]Esta planta és un membre de la família Brassicaceae, de taxonomia difícil. Normalment els grelos es classifiquen científicament com Brassica rapa subsp. rapa, dins de la mateixa subespecie que el nap, pero hi ha atres designació, com Brassica rapa ruvo, Brassica rapa rapifera, Brassica ruvo i Brassica campestris ruvo.
La Brassica rapa (en anglés rapini) té molts fulls claveteadas que rodegen arracades de brots verts. Posseïx flors grogues comestibles i pot florir entre els cogollos.
El sabor dels grelos s'ha descrit com de sabor molt agradable, llaugerament amarc i picante, pròxim al de l'anou. El grelo és una font de vitamines A, C, i K, aixina com de potassi, calcio i ferro.
El grelo és comestible mentres està tendre. Quan la flor està desenrollada el grelo s'endurix i ya no és possible el seu consum, puix no ablanix mai per molt que es coga. Un bon sistema per a saber si el grelo és bla o no, consistix en donar-li un tall travesser en el seu extrem. Si el centre està molt blanc (blanc neu) el grelo no és comestible a causa de la seua durea.
Els fulls jóvens de la Brassica rapa, cridades nabizas, s'utilisen en la cuina de molts països, són els mateixos o varietats propenques als que en el sur d'Europa es denominen naps grelos.
La verdura cultivada provablement descendix d'una planta salvage relacionada en el nap que va créixer be en China, o en la regió del Mediterràneu. El nap grelo és similar en forma a la chinenca Brassica oleracea cultivar cridat kai-lan. Brassica rapa actualment es cultiva en tot lo món. El nap grelo està disponible tot l'any, pero la seua temporada alta en el hemisferi nort és de l'autumne a la primavera.
Usos
[editar | editar còdic].jpg)
En Espanya, el principal productor i consumidor de grelos és Galícia.[2] S'ampren per a cuinar el caldo gallec i atres plats típics, com el lacón en grelos, que és propi dels Carnestoltes, época en que els grelos estan en adop.
Algunes persones confonen el grelo i les nabizas. Abdós productes són fulls i brots florals del nap, pero els grelos es recolecten en el moment immediatament previ a la floració, quan apareixen els ulls (procés conegut com "grelar" en gallec) i les nabizas són els mateixos fulls abans d'eixa fase (a partir d'octubre-novembre).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Cunqueiro, Álvaro (1973). Galàxia (ed.). La Cuina Gallega, primera edició. ISBN 84-8288-706-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.