Anar al contingut

Gremlin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gremlin
Per a la película de 1984 vore Gremlins.
Un gremlin com a mascota de la tripulació dels avions B-17 en missions sobre Alemània de 1942 a 1945.

Un gremlin és una criatura mitològica de naturalea malévola, popular en la tradició de països de parla anglesa i sorgida provablement al començament de el XX.

El història popular descriu als gremlins com a capaços de sabotejar tot tipo de maquinària. Esta percepció de les criatures va donar orige, per eixemple, a que els pilots anglesos de la Royal Air Force (RAF) de servici en Orient Mig durant la Segona Guerra Mundial narraren un conte que intentava atribuir els accidents freqüents que succeïen en els seus vols a l'acció d'estos sers fantàstics. Es comentava que degut a que els gremlins eren animals que destruïen tot, la seua existència podia explicar les caigudes d'avions, sense necessitat de que anaren atacats. Aludint a la mateixa història, pero en signe exactament invers, també es va utilisar com a mascota per a dur bona sòrt a la tripulació de la força aérea en les seues missions sobre Alemània.

Existixen narracions de gremlins que són prèvies a la segona guerra i algunes daten, per eixemple, dels anys 1920, despuix de la Primera Guerra Mundial.[1] No obstant, s'atribuïx a l'autor Roald Dahl, qui va estar en la RAF en l'Orient Mig durant la guerra, la popularisació del gremlin, en haver escrit sobre estes criatures en el seu primer llibre infantil, titulat precisament Els gremlins (1943),[2] i que va ser publicat per Walt Disney Productions.[3]

Per una atra part, les películes Gremlins (1984) i Gremlins 2 (1990), abdós dirigides per Joe Dante, mostren una atra versió d'unes criatures malévolas.

Ademés, han tingut aparicions en caricatures de la companyia Warner Bros., com en els curts animats de Merrie Melodies: "Falling Hare" (1943), en Bugs Bunny de protagoniste, o "Russian Rhapsody" (1944), i en les películes The Twilight Zone i Passager amagat, també de la mateixa companyia, la qual presenta una criatura més aterradora i letal.

AMC Gremlin de 1973.

En l'àmbit automotriz hi ha un model de vehícul en el mateix nom (AMC Gremlin) produït de 1970-1978.

Atres usos

[editar | editar còdic]

Per extensió, el terme gremlin s'ha incorporat, aixina mateix, a la gerga d'atres esferes.

Fòrmula 1

[editar | editar còdic]

En la gerga de la Fòrmula 1, el terme gremlin es referix als problemes que sorgixen en alguns dels components dels monoplazas, tant mecànics com a electrònics,[4] com són el motor,[5] els neumàtics o les caixes de canvis.[6]

Imprenta

[editar | editar còdic]

En el món editorial, les editorialés i imprentes[7] i els correctors de texts utilisen el terme sobretot per a referir-se a aquelles faltes d'ortografia,[8] de gramàtica,[9] o errors tipogràfics i similars que apareixen en un text publicat, encara despuix de haver-ho repassat en vàries ocasions abans de la seua publicació. Se supon que dits gremlins apareixen en el camí entre el corrector de texts i l'imprenta.

Es tracta d'una atra versió del dimoni medieval Titivillus, que era l'excusa que sistemàticament aduïen els monges dels scriptoria quan el revisor advertia qualsevol error en la còpia dels manuscrits o, més vesprada, la que els cajistas esgrimien davant les queixes dels correctors en l'imprenta.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lindemans, Micha F.. «"Gremlin." Encyclopedia Mythica from Encyclopedia Mythica Online.». Archivat des d'el original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 20 de giner de 2012.
  2. (en anglés) Donald, Graeme. Sticklers, Sideburns & Bikinis: The Military Origins of Everyday Words and ... en Google Books. Consultat el 26 de juliol de 2011
  3. (en anglés) The Gremlins Consultat el 26 de juliol de 2011
  4. Noble, Jonathan & Mark Hughes (en anglés). Formula One Racing For Dummies, pág. 295. John Wiley & Sons, 2004. En Google Books. Consultat el 19 de juny de 2016.
  5. Smith, Roy P. (en anglés). Alpine and Renault: The Development of the Revolutionary Turbo F1 Car 1968-1979 pág. 110. Veloce Publishing Ltd, 2008. En Google Books. Consultat el 19 de juny de 2016.
  6. Collins, S. S. (en anglés). Unraced...: Formula One's Lost Cars, pág. 40. Veloce Publishing Ltd, 2007. En Google Books. Consultat el 19 de juny de 2016.
  7. (en anglés) McCaffery, Margaret «The creative mistake» en Canadian Family Physician. 1976 September; 22: 7. Consultat el 20 de giner de 2012
  8. (en anglés) Program for Writing and Rhetoric - «Writing Tip #28: Proofreading» Universitat de Colorat en Boulder. Consultat el 20 de giner de 2012
  9. (en anglés) Program for Writing and Rhetoric - «Writing Tip #27: Revising for Concision and Clarity» Universitat de Colorat en Boulder. Consultat el 20 de giner de 2012


Referències

[editar | editar còdic]