Titivillus
Titivillus, Tutivillus o Tinivillus[1] és un dimoni que durant la Baixa Edat Mija es creïa que treballava en nom de Belfegor, Lucifer o Satanás per a introduir errors en el treball dels escrigues. La primera referència a Titivillus, pel seu nom, va anar en el Tractatus de Penitentia, c. 1285, de John Galensis (Juan de Gales). En l'any 200 a. C. Macio Plauto va utilisar el terme titivillicium com una miqueta de poca importància, que posteriorment donaria nom a este dimoni.[2]Es representa en un sac o cesto i en ocasions carregant llibre.[1]
També ha segut descrit com el dimoni que recorda i que produïx, principalment durant el servici religiós i el temps d'oració, la charrada ociosa, la mala pronunciació, murmuraació o omissió de paraules, per a que els que caiguen en les seues tentacions puguen ser duts al Infern.
Igualment, se li ha cridat el «dimoni patró dels escrigues», ya que proporciona una fàcil excusa per als errors que s'arrastren en els manuscrits, ya que es van copiant uns a uns atres. Marc Drogin senyala en el seu manual Medieval Calligraphy: Its history and technique (1980) que «durant l'últim mig sigle, totes les edicions del ___protected_title_5___ han inclós alguna referència de pàgina incorrecta en una primera menció de Titivillus a peu de pàgina».
Dins de les seues activitats està el registrar els errors en un llibre que podria ser usat contra els monges en el juí final,[3][4] o presentat davant Deu.[2]
En el Monasteri de les Folgues de Burgos existix una taula de c. 1485, atribuïda a Diego de la Creu, a on sobre el mant protector de la Verge de la Misericòrdia apareixen dos diables, un dels quals du un hatillo de llibres a l'esquena, que per al professor Joaquín Yarza Luaces representaria a Titivillus.[5]
Titivillus va adquirir un ampli paper com a figura subversiva en la comèdia, per mig de comentaris satírics sobre les vanitats humanes, en les representacions de misteris de finals del medievo anglés, com el Iudicium que termina el Cicle de Towneley.[6]
En un tractat devocional anglés anònim de el Plantilla:SIGLO, Myroure of Oure Ladye, Titivillus es presenta a sí mateixa com (I.xx.54): «El meu nom és Tytyvyllus ...» i parla en errors, menjant-se sílabes i paraules sanceres.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Tutivillus: el dimoni de les erratas» (en és). Consultat el 2026-05-26.
- ↑ 2,0 2,1 «El Dimoni Tutivillus – Tutivillus» (en és). Consultat el 2026-05-26.
- ↑ «Quan Titivillus, el dimoni dels errors tipogràfics, fa de les seues» (en és). La pedra de Sísifo. Consultat el 2026-05-26.
- ↑ «Titivillus o Tutivillus | Quid est liber: proyecte d'innovació per a la docència en llibre antic i patrimoni bibliogràfic». www.ucm.es. Consultat el 2026-05-26.
- ↑ (2006).5
- 15–27.
- ↑ Les numeroses aparicions de Titivillus en el Iudicium de Towneley són reflejads per James E. Hicks en el seu "Majesty and Comedy in the Towneley "Iudicium": The Contribution of Property to Spectacle" Rocky Mountain Review of Language and Literature 44.4 (1990), p. 211-228.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Titivillus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.