Groc cadmi
El groc cadmi, a voltes cridat cadmín, és un color conseguit a partir del cadmi descobert en Alemània en 1817 per Friedrich Stromeyer.
En 1830 ya s'usava el groc de cadmi com pigment, pero el seu us no es va estendre fins a 1849 quan va començar a fabricar-se en grans cantitats.
Composició
[editar | editar còdic]Groc de cadmi: Cristals mixts de sulfur de cadmi i sulfur de zinc.
Té una densitat entre 4,04 i 4,49 Kg/l i una taxa d'absorció d'oli de 16-26/100 en pes.[1]
Durant el procés d'elaboració del pigment, si s'incorpora seleni, s'obté un to anaranjado o roig, inclús una miqueta blavenc. El tamany de les partícules també influïx en el to i color obtingut.
Els pigments de cadmi solen tindre impurees, normalment sulfur de zinc, formant cristals mixts. Els pigments cadmofix, cadmolit o cadmopon poden tindre fins a un 50% de sulfat de bari, sent menys valiosos des del punt de vista pictòric.
Només les pintures a l'oli i aquarela de més calitat contenen sulfur de cadmi pur.
La greenockita, un rar mineral compost per sulfur de cadmi, no s'ha usat mai com a pigment.
Algunes mostres de sulfur de cadmi:
Toxicitat
[editar | editar còdic]El cadmi és un metal tòxic. Pot causar diversos problemes migambientals i tòxics per als sers vius si és inhalat o ingerit.
Us en la pintura
[editar | editar còdic]Comportament
[editar | editar còdic]Es pot usar en diverses tècniques de pintura: Oli de linaza (oli), alquídico, acrílic, aquarela, gouache, temple, caseïna, encáustica.[1]
Llevat la groga llima, que sol ser substituït per atres pigments del mateix color i més resistència, tots els tons del pigment, del roig al groc, tenen molt bona resistència a la llum.
La capacitat cubriente i el poder colórico és entre bo i molt bo, llevat en els tons anaranjados que és moderat.
Té una perfecta resistència als álcalis, inclús a la calç. Es pot usar en pintura a la fresca pero en l'exterior cal protegir-ho de l'aire per a evitar la formació de carbonat o sulfur que formarien un vel en la superfície.
En pintura a l'oli té un temps de secat mig a llent, formant una película prou flexible.[1]
Combinacions en atres pigments
[editar | editar còdic]Es pot mesclar en qualsevol un atre pigment, llevat els derivats del coure.
Rojo de cadmi i taronja de cadmi: Sulfur de cadmi i seleniuro de cadmi.
El vert cadmi s'obté mesclant groc de cadmi en òxit de cromo vert. S'obté un vert en un color molt net i resistent a la llum, molt valorat en la pintura a l'oli.
El groc lluent és una mescla de groc de cadmi i blanc de zinc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Amarillo cadmio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.