Guerra italiana de 1542-1546

Erro al crear miniatura:

Guerra italiana de 1542-1546

La guerra italiana de 1542-1546 va ser un conflicte bèlic emmarcat en el context de les guerres italianes, en el que es varen vore enfrontats Francisco I de França i Solimán I del Imperi otomà contra Carlos V del Sacre Imperi Romà Germànic i Enrique VIII d'Anglaterra. Els enfrontaments varen tindre lloc en Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra. El conflicte, econòmicament ruïnós per als contendents, va tindre un resultat nul.

La treua de Niza en la que va terminar la guerra italiana de 1536-1538 es va trencar en 1542 quan Francisco I, aduint els seus drets sobre el Milanesado, va declarar la guerra una volta més contra el seu etern enemic Carlos V. La lluita va començar en els Països Baixos, i es va propagar al Mediterràneu en l'arribada d'una flota franc-otomana que va intentar sense èxit ocupar Niça, ademés de l'Atlàntic, a on l'armada espanyola va derrotar a la francesa en la baïa de Murs.

Una série de maniobres militars en el nort d'Itàlia varen desembocar en la batalla de Cerisoles, una victòria francesa, pero l'eixèrcit francés va deure donar marcha arrere quan Carlos i Enrique es varen unir per a invadir França. La forta resistència trobada en els seges de Boulogne-sur-Mer i Saint-Dizier varen impedir una contundent ofensiva anglo-espanyola, a el hora que una nova invasió francesa d'Itàlia era truncada en la batalla de Serravalle.

A finals de 1544 Carlos i Francisco varen firmar la pau de Crépy, que incloïa un enllaç matrimonial entre abdós monarquies, pero la mort del fill de Francisco, candidat a la boda, va deixar l'acort de pau inacabat. Enrique VIII d'Anglaterra va continuar la guerra en solitari fins a 1546, quan el tractat de Ardres va restaurar finalment la pau entre Anglaterra i França. La mort dels monarques anglés i francés al començament de 1547 va deixar la resolució del conflicte en mans dels seus hereus.

Antecedents

Erro al crear miniatura:

Francisco I.

Erro al crear miniatura:

Carlos V.

La treua de Niza, en la que havia terminat la guerra italiana de 1536 - 1538, havia aportat molt poc a la resolució del conflicte entre l'emperador Carlos V del Sacre Imperi Romà Germànic i el rei de França Francisco I; encara que les hostilitats havien terminat, cap dels dos monarques estava satisfet en el resultat de la guerra. Francisco seguia desijant para sí el Milanesado, sobre el qual tenia drets dinàstics, i Carlos insistia que Francisco devia complir en lo acordat en el tractat de Madrit, firmat pel rei francés durant el seu captiveri en Espanya despuix de la guerra italiana de 1521-1526. Atres motius adicionals de discòrdia eren les reclamacions territorials d'abdós: Carlos sobre el ducado de Borgoña i Francisco sobre Nàpols i Flandes.

Les negociacions entre les dos potències varen continuar durant 1538 i 1539. Enguany Francisco va invitar a Carlos -que afrontava la rebelió de Gante en els Països Baixos- a passar per França en el seu camí des d'Espanya cap al nort. Carlos va acceptar, sent ben rebut; pero mentres el seu desig era discutir en el seu amfitrió d'assunts religiosos, va deixar de costat les diferències polítiques, i quan va abandonar el territori francés no s'havia aplegat a cap conclusió.

En març de 1540 Carlos va propondre solucionar el problema per mig de la boda de la seua filla María en el fill de Francisco Carlos de Angulema; la parella heretaria els Països Baixos, Borgoña i Charolais despuix de la mort de l'emperador. A la seua volta Francisco cessaria en les seues reclamacions sobre els ducados de Milà i Saboya, ratificant els tractats de Madrit i Cambrai, i aliant-se en Carlos. Francisco, considerant la pèrdua de Milà com un preu massa alt per la futura possessió dels Països Baixos, i contrari a ratificar els tractats, va fer la seua pròpia contraoferta: el 24 d'abril va accedir a renunciar a Milà a canvi de l'entrega immediata dels Països Baixos. Les negociacions varen continuar durant semanes, pero varen ser abandonades en juny de 1540 sense que abdós parts hagueren aplegat a un acort.

Erro al crear miniatura:

Guillermo de Jülich-Cleves-Berg.

En busca d'aliats per a la seua causa Francisco va trobar el respal de Guillermo, duc de Jülich-Cleves-Berg, que mantenia una disputa en Carlos sobre la successió de Güeldres; l'aliança va quedar sagellada en el matrimoni de Guillermo en Juana III de Navarra, neboda de Francisco. Este també va buscar el respal de la Lliga de Esmalcalda, pero l'acort no va aplegar a fer-se efectiu: la Lliga va alcançar el seu propi acort en l'emperador en 1542. Més fructífera va ser l'aliança francesa en Solimán I del Imperi otomà, que continuant el seu alvanç per Hongria obligava a dividir l'atenció de l'eixèrcit imperial.

El 4 de juliol de 1541 l'embaixador francés en la cort otomana, Racó, va resultar mort per les tropes imperials prop de Pavía. En resposta a les protestes de Francisco, Carlos va negar tota responsabilitat, comprometent-se a portar a terme una investigació sobre el fet en l'ajuda del Papa; Carlos estava preparant una expedició militar al nort d'Àfrica i volia evitar enfrontaments en Europa.

A finals de setembre de 1541, Carlos estava en Mallorca, preparant un atac contra Alger; Francisco, considerant poc ètic atacar a un correligionari cristià mentres lluitava contra l'infel, va prometre no declarar la guerra mentres l'emperador estiguera en campanya. L'expedició imperial, coneguda com la jornada d'Alger, va fracassar estrepitosament degut en gran part a les condicions climatològiques, i Carlos va retornar a Espanya en les seues tropes en novembre.

El 8 de març de 1542 el nou embaixador francés va retornar de Constantinopla havent obtingut el compromís otomà d'aliar-se a França en la seua guerra contra Carlos. Francisco va declarar la guerra el 12 de juliol del mateix any, aduint varis motius en la seua justificació, entre elles la mort de Racó, a la que va calificar com "una ofensa tan gran, tan detestable i tan estranya en aquells que ostenten el títul i qualitat de príncip, que no pot ser de cap manera perdonada ni sofrida".

Primeres operacions i tractat de Vine-ho

Erro al crear miniatura:

Batalles i seges en el nort de França i els Països Baixos durant la guerra.

Erro al crear miniatura:

D'Annebault.

Erro al crear miniatura:

Enrique II.

França va llançar immediatament una ofensiva militar en dos fronts contra Carlos. En el nort, el duc d'Orleans va atacar Luxemburc, capturant la ciutat durant un curt periodo de temps; en el sur, un gran eixèrcit baix el mando de Claude d'Annebault i el primogènit de Francisco Enrique va sitiar sense èxit la ciutat de Perpinyà (1542), en aquella data pertanyent al Imperi espanyol. Francisco, mentrestant, es trobava en La Rochelle, ocupant-se dels tumults populars sorgits com a conseqüència de la proposició de reforma de les gabelas.

Erro al crear miniatura:

Enrique VIII.

En este punt, les relacions entre Francisco i Enrique VIII d'Anglaterra s'estaven agriando. Enrique, predispost contra França per l'impagament de vàries pensions que se li devien baix els térmens de varis tractats, enfrontava ara en l'ingerència francesa en Escòcia, a on negociava la boda del seu fill Eduardo en María I d'Escòcia. Intent fallanc que desencadenaria invasió anglesa d'Escòcia en les guerres del Rough Wooing.

Enrique havia intentat començar la guerra contra França en anterioritat, pero les diferències religioses en el catòlic Carlos varen dificultar la firma d'una aliança entre abdós monarques; finalment, l'11 de febrer de 1543, Enrique i Carlos varen pactar un tractat d'aliança ofensiva en el que convenien l'invasió de França en el determini de dos anys. En maig de 1543 Enrique va enviar a Francisco un ultimàtum i el 22 de maig li va declarar oficialment la guerra.

Les hostilitats es varen desnugar en el nort de França. Seguint les órdens d'Enrique, John Wallop va creuar el Canal de la Taca al front d'un eixèrcit de 5000 hòmens destinat a la defensa dels Països Baixos. Les tropes franceses liderades per Antonio de Borbón havien capturat Lillers en abril, i en juny d'Annebault havia pres Landrecies. Guillermo de Cleves es va posicionar obertament del costat francés, invadint Brabante i marchant contra Artois i Henao. Francisco, inexplicablement, va detindre l'alvanç de les seues tropes en Reims; entretant, Carlos atacava a Guillermo, invadint el ducado de Jülich i capturant Düren.

En apoyo de el seu aliat Guillermo de Cleves, Francisco va ordenar al duc d'Orleans i a d'Annebault marchar sobre Luxemburc, que varen prendre el 10 de setembre, pero l'ajuda va aplegar massa vesprada per a Guillermo: tres dies abans este havia firmat la seua rendició davant les forces de Carlos per mig del tractat de Vine-ho, segons el qual Guillermo cedia Güeldres i Zutphen, i es comprometia a recolzar la supressió de la Reforma. Carlos va alvançar en direcció a Landrecies en intenció de sitiar-ho, buscant l'enfrontament obert contra Francisco, pero este es va retirar a Sant Quintín el 4 de novembre, deixant a les tropes imperials el camí lliure per a marchar cap al nort i sitiar Cambrai.

Referències

• Blockmans, Wim. Emperor Charles V, 1500–1558. Translated by Isola van donen Hoven-Vardon. New York: Oxford University Press, 2002. ISBN 0-340-73110-9.
• Blockmans, Wim and Walter Prevenier. The Promised Lands: The Low Countries Under Burgundian Rule, 1369–1530. Translated by Elizabeth Fackelman. Edited by Edward Peters. The Middle Ages Séries, edited by Ruth Mall Karras. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1999. ISBN 0-8122-1382-3.
• Elton, G. R. England Under the Tudors. A History of England, edited by Felipe Fernández-Armesto. London: The Foli Society, 1997.
• Knecht, Robert J. Renaissance Warrior and Patron: The Reign of Francis I. Cambridge: Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-57885-X.