Hénosis

La hénosis o henósis (Plantilla:Lang-grc) és la paraula grega clàssica per a referir-se a la "unitat", "unió" o "unitat" mística. En el platonisme, i especialment neoplatonismo, l'objectiu de henósis és l'unió en lo que és fonamental en la realitat: el (Τὸ Ἕν), la Font, o la Mónada. El concepte neoplatónico té precedents en les religions de misteri gregues aixina com paralelismes en la filosofia oriental. Es desenrolla encara més allà en el Corpus hermeticum, en teologia cristiana, alevismo, soteriología i misticisme, i és un factor important en el desenroll històric de monoteisme durant l'Antiguetat tardana.

Etimologia

El determini és relativament comú en texts clàssics, i té el significat de "unió" o "unitat".

Procés d'unificació

L'henósis, o unitat primordial, és racional i determinista, emanant del indeterminisme una causa no causada. Cada individu com microcosmos reflectix l'ordenament gradual de l'univers denominat com el macrocosmos. En imitar al demiürgue (nous), un unix en L'U o la Mónada. Aixina, el procés d'unificació, en "El Ser" i "L'U" es denomina henósis, la culminació del qual és la deificaació.

Vore també

• Absolut (filosofia)
• Apoteosis
• Fana (Sufisme)
• Idea de Ben
• Moksha
• Monolatrism
• El Tot
• Theosis (Teologia ortodoxa oriental)

• No dualisme