Hα

Archiu:Bohr atom model.svg

Emissió H-alfa: en el model simplificat de Rutherford Bohr del àtom d'hidrogen, les llínees de Balmer resulten del bot d'un electró entre el segon nivell d'energia més propenc al núcleu i aquells nivells més distants. La transició $3\to 2$ produïx ací un fotó H-alfa i la primera llínea de la série Balmer. Per a l'hidrogen ($Z=1$) esta transició produïx un fotó de llongitut d'ona de 656 nm (roig).

En física es denomina H-alfa, escrit com a Hα, a una de les llínees d'emissió de l'espectre del hidrogen. La llínea d'Hα es troba centrada en una llongitut d'ona de 656,3 nanómetros i és visible en la part roja del espectre electromagnètic. El terme Hα s'utilisa també per a designar els filtres òptics estrets centrats en la freqüència d'emissió de la llínea d'Hα. Estos filtres s'ampren, entre atres coses, per a l'observació solar, en els que es conseguix una bona observació de la cromósfera.

D'acort en el model atòmic de Bohr, els electrons solament poden existir en nivells cuantizados d'energia, conclusió que deriva del seu tercer postulat. El número quàntic principal n = 1, 2, 3, ... identifica a cada u d'estos nivells. Quan un electró d'un àtom d'hidrogen fa una transició d'un nivell n₁ a un menor, n₂, emet un fotó d'energia aproximadament igual a la diferència d'energies entre els nivelles n₁ i n₂. Quan n₂ = 2, les energies dels fotons són tals que les llongituts d'ona associades pertanyen a la série de Balmer, i són designades de la següent manera:

• n = 3 a n = 2 es diu H-alfa, o Hα
• n = 4 a n = 2 es diu H-beta, o Hβ
• n = 5 a n = 2 es diu H-gamma, o Hγ, etc.