HE 0437-5439
| Constelació | Dorat |
| Ascensió recta α | 04h 38min 12,77s |
| Declinació δ | -54º 33’ 11,9’’ |
| Distància | 200.000 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +16,3 |
| Magnitut absoluta | ? |
| Massa | 9 sols |
| Tipo espectral | BV |
| Velocitat radial | +548 km/s |
HE 0437-5439 (HVS3)[1] és una estrela fugitiva en la constelació austral de Dorat que es troba a uns 200.000 anys llum de distància del sistema solar. Va ser descoberta en 2005 en el telescopi Kueyen de 8,2 m que forma part del proyecte VLT (Very Large Telescope en anglés) del ESO.
HE 0437-5439 és una estrela blava de la seqüència principal en una massa nou voltes major que la massa solar i una edat estimada de només 30 millons d'anys.[2] Es troba en el halo galàctic, lo que és sorprenent en una estrela tan jove, ya que les estreles de halo solen estar entre les més velles de la galàxia. Pero lo realment notable és que s'allunta de nosatres a l'extraordinària velocitat de 723 km/s,[2] una velocitat tal que escaparà de l'atracció gravitatoria de la Via Làctea.
Inicialment es va plantejar que esta acceleració tan enorme va poder ser causada per l'acció del forat negre supermasivo del centre de la nostra galàxia sobre un sistema estelar binario —una de les estreles cau al forat negre mentres que l'atra és expelida—, pero l'edat de l'estrela és insuficient per a haver viajat des d'allí fins a la seua posició actual.[2] Una atra interpretació prové de la seua posició en l'espai, en estar més prop de la Gran Núvol de Magallanes que de la nostra pròpia galàxia. L'explicació pot ser que l'acceleració la causara un forat negre supermasivo existent en el Gran Núvol de Magallanes, fins ara desconegut, des d'a on sí hauria pogut aplegar HE 0437-5439 durant la seua curta vida.[2]
No obstant, un estudi publicat en 2010 i realisat en ajuda del telescopi espacial Hubble descarta que HE 0437-5439 procedixca del Gran Núvol de Magallanes i, en el seu lloc, sembla haver naixcut en el centre de la nostra galàxia. El seu eyecció va tindre lloc fa 100 millons d'anys, de lo que es deduïx per la seua joventut que és una «estrela ressagada blava» rejovenida despuix de la fusió de dos estreles prèvies.
D'acort en dita investigació, va poder haver dos estreles i dos forats negres, o be un sistema estelar triple en dos estreles en una òrbita molt propenca i una atra més distant girant al voltant d'estes. En este últim supòsit, l'estrela més distant es va acostar massa al forat negre supermasivo del centre galàctic i va ser expulsada de la seua òrbita, sent absorbida pel forat negre, lo que hauria donat a les atres dos velocitat suficient per a abandonar la Via Làctea. En els millons d'anys transcorreguts des de llavors, l'evolució estelar hauria proseguit, i l'estrela més gran hauria acabat per absorbir a la més chicoteta formant-se la ressagada blava que veem ara.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «HE 0437-5439» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.