Dorat (constelació)
Dorat o la Dorada és una constelació austral, observada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i llistada per primera volta en la Uranometria de Johann Bayer de 1603; coneguda també com a «Peix Espasa», rep el seu nom en realitat del nom en espanyol del dorat-delfí o mahi-mahi, Coryphaena hippurus, un peix comestible natiu d'Amèrica. En ella és visible la major part de la Gran Núvol de Magallanes.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
Pese a no tindre estreles especialment lluentes, en Dorat es localisen estreles notables per diversos motius. En magnitut visual 3,28, l'estrela més lluenta en la constelació és α Doradus, binaria composta per una jaganta blanca i una subgigante; la primera d'elles presenta un espectre peculiar ric en silici[1] de tipo espectral A0IIIp, element que sembla estar concentrat en una taca magnètica en la seua superfície. El periodo orbital d'esta binaria és de 12,1 anys.[2]
β Doradus, segona estrela més lluenta de la constelació, és una variable cefeida la lluentor de la qual varia entre magnitut +3,46 i +4,08 en un periodo de 9,8426 dies.[3] Té una metalicitat alguna cosa menor que la del Sol ([Fe/H] = -0,08) i una temperatura efectiva entre 5212 i 6009 K.[4] Li seguix en lluentor γ Doradus, una estrela blanc-groga de tipo espectral F1V[5] 7 voltes més lluminosa que el Sol[6] que es troba a 66 anys llum del sistema solar. Dona nom a un tipo de variables, les variables Gamma Doradus, les variacions de les quals de lluminositat provenen de pulsacions no radials en la seua superfície.
δ Doradus és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A7V que la seua elevada velocitat de rotació (172 km/s) fa que la seua ràdio equatorial siga un 12 % major que la seua ràdio polar. En un atre orde de coses, δ Doradus és actualment l'estrela polar del sur en la Lluna.[7]
Una atra estrela en la constelació, ζ Doradus, és una nana groga de tipo F9V[8] en una temperatura de 6227 K i un 55 % més lluminosa que el Sol[9]situada a 38 anys llum. Quinta estrela més lluenta de la constelació, 36 Doradus és una jaganta o subgigante anaranjada el radi de la qual és 4,8 voltes més gran que el ràdio solar i que lluïx en una lluminositat 11 voltes major que la del Sol.
R Doradus és una jaganta roja de tipo espectral M8III:i[10] —el seu temperatura efectiva és de sol 2710 K—[11] i gran tamany, sent el seu radi 370 voltes més gran que el radi solar. En un diàmetro angular de 0,057 segons d'arc, és l'estrela —en excepció del Sol— en un major diàmetro aparent vista des de la Terra. Aixina mateix, en banda K —regió del infrarrojo centrada en 2,2 μm—, és la segona estrela més lluenta del firmament despuix de Betelgeuse.[12] És una variable semirregular en un periodo de 223 dies.[11] Fòra de nostra galàxia (en el Gran Núvol de Magallanes), la hipergigante S Doradus és el prototip d'una classe de variables que duen el seu nom, les cridades variables S Doradus o variables blaves lluminoses.
De característiques molt distintes, AB Doradus és un sistema estelar cuádruple les components del qual són estreles presecuencia principal.[13] La component principal és una nana taronja de tipo espectral K0V[14] i una estrela fulgurant; és molt lluminosa en rajos X, unes 200 voltes més que el Sol.[15] El sistema dona nom a l'associació estelar de AB Doradus, formada per unes 30 estreles d'aproximadament la mateixa edat.
Una peculiar estrela de Dorat és HE 0437-5439, una estrela fugitiva descoberta en 2005 en el telescopi Kueyen englobat en el proyecte VLT. Esta estrela s'allunta de nosatres a l'extraordinària velocitat de 723 km/s,[16] una velocitat tal que escaparà de l'atracció gravitatoria de la Via Làctea. Encara que no està clar el seu orige, es pensa que puga ser una «estrela ressagada blava» naixcuda en el centre de la nostra galàxia i rejovenida despuix de la fusió de dos estreles prèvies.
Dorat conté també vàries estreles en sistemes planetaris. Aixina, Gliese 163 és una nana roja de tipo M3.5V que posseïx, a lo manco, tres planetes extrasolars. Un d'ells, Gliese 163 c, té una massa mínima 7,6 voltes major que la massa terrestre i ampra 25,6 dies en completar una òrbita. Entorn a la també nana roja TOI-700 s'han descobert quatre exoplanetes: el més extern —TOI-700 d— és llaugerament més gran que la Terra pero significativament més massiu, en una densitat d'al voltant de 8,5 g/cm3, lo que implica una composició rocosa en una fracció de ferro major que la de la Terra.[17]
En Dorat es localisa l'estrela de neutrons RX J0420.0-5022, situada a poc més de 1000 anys llum. Entre els objectes d'este tipo més pròxims a la Terra, és el que gira més ràpit —el seu periodo de rotació és de 3,45 s— i un dels que té menor temperatura —522 000 K—.
Entre els objectes de cel profunt, cal destacar la Gran Núvol de Magallanes, galàxia del Grup Local que visualment es localisa entre Dorat i Mensa. Distant 160 000 anys llum,[18] és la segona galàxia més propenca a la Via Làctea, o la tercera, si es considera que la Nana del Ca Major és realment una galàxia. Prototip de les galàxies espirals magallánicas —en un únic braç espiral—, és la quarta galàxia més gran del Grup Local, despuix de la Galàxia de Andrómeda (M31), la pròpia Via Làctea i la Galàxia del Triàngul (M33).
El Gran Núvol de Magallanes conté multitut d'objectes astronòmics d'interés, entre ells estreles massives com la citada S Doradus o WOH G64, hipergigante roja de tipo espectral M7.5[19] la lluminositat del qual bolométrica s'estima en 282 000 sols.[20] També alberga cúmuls estelars com NGC 1818 o NGC 1850, i nebuloses com la nebulosa de la Taràntula, NGC 1748 o NGC 2080. Esta última és coneguda com a nebulosa Cap de Fantasma perque en ella hi ha dos regions lluentes en el seu centre que corresponen a dos «bombetes» molt calentes d'hidrogen i oxigen que amaguen estreles massives.[21] En esta galàxia va tindre lloc la supernova SN 1987A, l'event d'este tipo més propenc observat des de SN 1604, fa ara més de 400 anys. L'estrela progenitora va ser identificada com Sanduleak -69° 202a, una supergigante blava de tipo espectral B3.[22]
Estreles principals
[editar | editar còdic]
- α Doradus, l'estrela més lluminosa de la constelació de magnitut aparent 3,28. És una estrela blanca de tipo espectral A0 i variable del tipo Alfa2 Canum Venaticorum.
- β Doradus, variable cefeida la lluentor de la qual oscila entre magnitut 3,46 i 4,08. La variació és apreciable a simple vista.
- γ Doradus, estrela blanc-groga que dona nom a un tipo d'estreles variables, les variables Gamma Doradus.
- δ Doradus, estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 4,35.
- ζ Doradus, nana groga alguna cosa més lluminosa que el Sol situada a 38 anys llum.
- ν Doradus, estrela blanc-azulada de magnitut 5,04.
- R Doradus, estrela variable i una de les estreles conegudes de major tamany.
- S Doradus, estrela hipergigante en la Gran Núvol de Magallanes. Prototip de les variables lluminoses blaves, és una de les estreles més lluminoses que es coneixen.
- AB Doradus, sistema estelar cuádruple a 49 anys llum de la Terra. La component principal, una nana taronja, és una de les estreles més lluminoses en rajos X del veïnat solar.
- HD 30177, nana groga en dos planetes extrasolars.
- HD 34328, estrela del halo galàctic de molt baixa metalicitat.
- HD 40409, coneguda com 36 Doradus, és una jaganta o subgigante anaranjada de magnitut 4,66.
- Gliese 163, nana roja a 49 anys llum en tres planetes.
- Gliese 167, nana taronja de magnitut 7,63 en l'entorn del sistema solar.
- TOI-700, distant nana roja en quatre planetes.
- HE 0437-5439, estrela fugitiva que s'allunta de nosatres a 723 km/s.
- WOH G64, hipergigante roja en la veïna galàxia del Gran Núvol de Magallanes.
- HD 269810, jagant blau massiva i lluminosa, també en la veïna galàxia.
- LH 54-425, estrela binaria formada per dos grans estreles blaves molt pròximes.
- Melnick 42, estrela massiva en el Gran Núvol de Magallanes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Do SI stars undergo any rotational braking?” . Astronomy and Astrophysics 334: 181–187. Bibcode: 1998A&A...334..181N.
- ↑ «Sixth Catalog of Orbits of Visual Binary Stars (WDS-ORB6)».
- ↑ Beta Doradus (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ (2023).Astronomy and Astrophysics.678(A195)
- 21 pp..Consultat el 3 de febrer de 2026.
- ↑ Gamma Doradus (SIMBAD)
- ↑ «Gaia Data Release 2: Summary of the contents and survey properties».Astronomy and Astrophysics.616doi:10.1051/0004-6361/201833051.Registre en VizieR.
- ↑ «The Dorat Constellation». Universe Today. Consultat el 2026-02-03.
- ↑ Zeta Doradus (SIMBAD)
- ↑ «Gaia Data Release 2: Summary of the contents and survey properties».Astronomy and Astrophysics.616doi:10.1051/0004-6361/201833051.Registre en VizieR.
- ↑ V* R Dor -- Asymptotic Giant Branch Star (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 Răstăo, V.. “Estendre far-UV emissió surrounding asymptotic giant branch stars as seen by GALEX”. Astronomy and Astrophysics 680: A12. doi:. ISSN 0004-6361.
- ↑ Estreles en magnitut en banda K inferior a -3,8 (SIMBAD)
- ↑ “The AB Doradus system revisited: The dynamical mass of AB Dor A/C” (2017). Astronomy and Astrophysics 607: A10. doi:. Bibcode: 2017A&A...607A..10A.
- ↑ V* AB Dor -- T Tauri Star (SIMBAD)
- ↑ (2025).Astronomy and Astrophysics.694(A93)
- 18 pp..Consultat el 28 d'abril de 2026.
- ↑ «Star on the Run. Speeding Star Observed with VLT Hints at Massive Black Hole». ESO. Consultat el 1 de maig de 2021.
- ↑ «Precise Masses Reveal that TOI-700 c is Low Density and TOI-700 d is Rocky».doi:10.21203/rs.3.rs-5161135/v1.
- ↑ Pietrzyński, G. “An eclipsing-binary distance to the Large Magellanic Cloud accurate to two per cent”. Nature 495 (7439): 76–79. doi:. PMID 23467166. Bibcode: 2013Natur.495...76P.
- ↑ WOH G64 (SIMBAD)
- ↑ “Resolving the dusty torus and the mystery surrounding LMC ret supergiant WOH G64” (2009). Proceedings of the International Astronomical Union 4: 454–458. doi:. Bibcode: 2009IAUS..256..454O.
- ↑ «Painting with oxygen and hydrogen [HEIC0114]». ESA. Consultat el 2 de maig de 2021.
- ↑ (1989).Astronomy and Astrophysics.219
- 229-236.Consultat el 2 de maig de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dorado (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.