HMX

El HMX ve de la sigla en anglés High Melting iXplosive. També es coneix com octógeno, ciclotetrametilentetranitramina i atres noms. És un sòlit incoloro poc soluble en aigua de fòrmula C₄H₈N₈O₈. Solament una chicoteta cantitat de HMX s'evapora a l'aire; no obstant, pot trobar-se en l'aire adherit a partícules suspeses o a pols. No es coneixen ni el sabor o olor de el HMX.

El HMX no existix naturalment en el mig ambient. Es fabrica a partir d'atres substàncies químiques conegudes com hexamina, nitrat d'amoni, àcit nítric i àcit acètic. El HMX explota violentament a altes temperatures. Per esta propietat, el HMX s'usa en varis tipos d'explosius, combustibles d'eixidas i càrregues explosives. Una chicoteta cantitat de HMX es forma també en la fabricació de Ciclotrimetileno Trinitramina (RDX), un atre explosiu d'estructura similar a el HMX.

Producció

HMX és més complicat de fabricar que la majoria dels explosius, i açò ho llimita a aplicacions especialisades. Pot produir-se per nitración d'hexamina] en presència d'anhídrit acètic, paraformaldehído i nitrat d'amoni. RDX produït usant el Procés Bachmann usualment conté 8-10% HMX.

Aplicacions

HMX es va fabricar per primera volta en 1930. En 1949 es va descobrir que el HMX pot ser preparat per nitrólisis de RDX. La nitrólisis de RDX es realisa dissolent RDX en una solució al 55% de HNO₃, seguida de la colocació de la solució en un bany de vapor durant unes sis hores. HMX s'utilisa casi exclusivament en aplicacions militars, incloent com a detonador en armes nuclears, en forma d'explosiu en pols aglutinada, i com un propelente d'eixides

HMX s'utilisa en explosius fundibles quan es mescla en TNT, que com a classe es denominen "octoles". Ademés, les composicions que contenen HMX s'utilisen en la fabricació d'ogives i blindages de càrrega hueca

HMX també s'utilisa en el procés de perforació de la canonada d'acer en pous de petròleu i gas. El HMX està construït en una càrrega en forma que és detonada dins del pou per a perforar un forat a través de la coberta d'acer i el ciment circumdant cap a les formacions dels cojinetes d'hidrocarburs. El camí que es crea permet que els decorreguts de la formació fluïxquen cap al diàmetro del pou i cap a la superfície.

La sonda espacial Hayabusa 2 utilisarà HMX per a excavar un forat en un asteroide en la finalitat d'accedir a material que no ha segut expost al vent solar.

Salut i destí ambiental

Métodos analítics

HMX entra al mig ambient a través de l'aire, l'aigua i el sol perque és àmpliament utilisat en aplicacions militars i civils. En l'actualitat, s'han desenrollat métodos de HPLC en fase inversa i de LC-MS més sensibles per a quantificar en precisió la concentració de HMX en una varietat de matrius en les evaluacions ambientals.

Toxicitat

En l'actualitat, l'informació necessària per a determinar si HMX causa càncer és insuficient. Per la falta d'informació, la EPA ha determinat que el HMX no és clasificable sobre el seu carcinogenicidad en humans.

Les senyes disponibles sobre els efectes en la salut humana de l'exposició a HMX són llimitats. HMX causa efectes en el SNC similars als de RDX, pero en dosis considerablement més altes. En un estudi, els voluntaris es varen sometre a una prova de pegat, que va produir irritament de la pell. Un atre estudi d'una cohorte de 93 treballadors en una planta de municions no va trobar malalties hematológicas, hepàtiques, autoinmunes o renals. No obstant, l'estudi no va quantificar els nivells d'exposició a HMX.

L'exposició a HMX ha segut investigada en varis estudis en animals. En general, la toxicitat sembla ser prou baixa. HMX és mal absorbit per ingestió. Quan s'aplica a la dermis, induïx un lleu irritament de la pell pero no retarda la sensibilisació de contacte. S'han reportat varis efectes neuroconductuales aguts i subcrónicos en conills i rosegadors, incloent atàxia, sedación, hipercinesia i convulsions. Els efectes crònics de HMX que han segut documentats a través d'estudis en animals inclouen disminució de l'hemoglobina, aument de la fosfatasa alcalina sérica i disminució de l'albúmina. També es varen observar canvis patològics en el fege i els renyons dels animals.

Es va utilisar el tipo de canvi de gas com a indicador d'estrés químic en els ous de guala blanca del nort (Colinus virginianus), i no es va observar evidència d'alteracions en les taxes metabòliques associades en l'exposició a HMX. No hi ha senyes disponibles sobre els possibles efectes reproductius, de desenroll o cancerígenos de HMX.

Biodegradación

Tant les plantes selvades com les transgèniques poden netejar explosius del sol i l'aigua.