Hayabusa 2

Hayabusa 2

Hayabusa 2 (はやぶさ2, falcó pelegrí^?) és una missió espacial no tripulada de l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial que va tindre la missió d'arreplegar mostres de material del asteroide (162173) Ryugu i dur-les a la Terra per al seu anàlisis. La missió és successora d'Hayabusa, que va tindre lloc entre 2003 i 2010. Hayabusa 2 va ser llançada el 3 de decembre de 2014 des del Centre Espacial de Tanegashima, i el 27 de juny de 2018 la sonda va aplegar a Ryugu.

El 21 de setembre va fer aterrisar els seus dos rovers en èxit sobre la superfície de l'asteroide. Despuix, el 22 de febrer de 2019, va conseguir aterrisar en la superfície del cometa. Va eixir de l'asteroide en novembre de 2019 i va retornar a la Terra el 5 de decembre de 2020.

Hayabusa2 transporta múltiples càrregues útils científiques per a detecció remota, mostreig i quatre chicotets rovers (robots tot-terreny) que varen investigar la superfície de l'asteroide per a conéixer el context ambiental i geològic de les mostres recolectades.

Context de la missió

(162173) Ryugu (denominat abans 1999 JU3) és un asteroide de tipo C primitiu pertanyent al grup Apolo. Es creu que este tipo d'asteroides preserva els materials més prístinos del sistema solar (una mescla de minerals, gèl i composts orgànics que interactuen), i s'espera que el seu estudi permeta obtindre nova informació sobre la formació dels planetes interiors i l'orige de l'aigua i la vida en la Terra.

Per a desenrollar la missió es va partir de la missió Hayabusa, que havia conseguit dur mostres de l'asteroide (25143) Itokawa en 2010. La seua successora seguix el seu disseny general, en millores en els subsistema de la nau; en particular, es va millorar el sistema de propulsió iònica, la tecnologia de navegació i guiat, les antenes i el sistema de control d'actitut. Ademés es varen embarcar nous instruments, entre ells varis rovers, un aterrizador i un artefacte explosiu que va permetre crear un chicotet cràter i accedir a capes més profundes de l'asteroide.

Desenroll de la missió

Animació de l'òrbita de Hayabusa2 des del 3 de decembre de 2014 fins al 29 de decembre de 2019.

 Hayabusa2

 (162173) Ryugu

 Terra

 Sol

A partir de l'èxit parcial de la missió Hayabusa, en 2007 JAXA va escomençar a estudiar una possible missió successora. Despuix de la presentació d'una proposta en 2009, en 2010 el govern japonés va aprovar l'inici del desenroll de la nova missió Hayabusa 2, en un cost estimat de 16 400 millons de yens. El principal contractiste de la missió, NEC Corporation, va construir la nau, aixina com el sistema de comunicacions i una cambra infrarroja.

Llançament i acostament a l'asteroide

El llançament de la missió estava planejat per al 30 de novembre de 2014, pero va ser retardat i finalment va tindre lloc el 3 de decembre de 2014 des del Centre Espacial de Tanegashima per mig d'un eixida espacial H-IIA. El 3 de decembre de 2015 va sobrevolar la Terra, lo que, per mig d'una assistència gravitatoria, li va permetre canviar al pla orbital de l'asteroide. Els seus motors iònics varen estar en funcionament permanent en els següents periodos: -entre març i maig de 2016; -entre novembre de 2016 i abril de 2017 -entre giner i juny de 2018. En tots eixos periodos es va gastar 24 kg de xenón.

Estudi de l'asteroide

El 26 de febrer de 2018 la sonda va detectar per primera volta l'asteroide en la seua cambra. El 27 de juny de 2018 la sonda va finalisar la fase d'acostament a l'asteroide, trobant-se entre 5 i 1 quilómetros del mateix. El 21 de setembre, la sonda es va separar dels seus dos mòduls d'aterrisage a les 13:06 JST, el seu aterrisage va ser confirmat el 22 de setembre. Este guany va convertir a MINERVA-II1 en els primers rovers en aterrisar en un asteroide. Dies més vesprada, el 3 d'octubre, el aterrizador MASCOT va aplegar a la superfície de Ryugu.

Segon aterrisage

Durant el primer aterrisage, en febrer de 2019, la sonda va recolectar mostres de les capes superficials de l'asteroide. No obstant, els científics japonesos també varen voler fer-se en unes mostres més profundes que varen estar menys expostes a les condicions extremes de l'espai. Per a això, la sonda va llançar una cajita carregada d'explosius que propulsaron un platillo de coure cap a la superfície de l'asteroide. Com a resultat d'esta explosió es va formar un cràter de dèu metros de diàmetro. L'aparat espacial va començar el descens cap a dit cràter el dimecres 10 de juliol i va efectuar el propi aterrisage el dijous 11 per la matinada.

Durant el segon aterrisage, la nau va recolectar les enrunes i algunes mostres que estaven a una major profunditat. Despuix de haver recolectat les mostres necessàries, la sonda va prendre algunes fotos en desapegar.

Tornada a la Terra i possible extensió

S'espera que la sonda continue estudiant l'asteroide fins a decembre de 2019, quan inicie la seua tornada a la Terra. S'estima que l'arribada al planeta es produirà a finals de 2020. Quan la sonda s'aproxime al planeta lliberarà la càpsula que continga les mostres de l'asteroide arreplegades, la qual començarà la reentrada en l'atmòsfera terrestre a una velocitat de 12 km/s. Despuix de desplegar un paracaigudes, la càpsula aterrisarà en Woomera Test Range, al sur d'Austràlia.

A diferència de la càpsula, la nau seguirà el seu curs per l'espai. S'espera que en el moment de pas per la Terra esta conserve uns 30 kg de xenón, el qual pot aprofitar-se per a dirigir-la a atres cossos i aixina estendre la vida de la missió. Un possible candidat per a visitar seria l'asteroide (172034) 2001 WR1, el qual seria alcançat el 27 de juny de 2023.