Hambruna holandesa de 1944
La hambruna holandesa de 1944 va ser una hambruna que va ocórrer en els Països Baixos durant el hivern de 1944-1945, prop del final de la Segona Guerra Mundial. Més de 20 000 persones varen morir de fam en els Països Baixos ocupada per la Wehrmacht, encara que va haver unes atres mils de morts indirectes degudes a la falta d'aliments.
Un bloqueig alemà va tallar els enviaments d'aliments i combustible dels pobles agrícoles. Uns 4,5 millons es varen vore afectats i varen sobreviure gràcies als menjadors populars. Lloe de Jong (1914–2005), autor del Regne dels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial, va estimar que es varen produir a lo manco 22 000 morts per la hambruna.[1] Un atre autor va estimar 18.000 morts per la hambruna.[2][3] Segons els informes, la majoria de les víctimes eren hòmens d'edat alvançada.[4][5]
Causes i història
[editar | editar còdic]Prop del final de la Segona Guerra Mundial, els aliments es varen fer cada volta més escassos en els Països Baixos. Despuix del triumfo dels aliats occidentals durant el Desembarc de Normandia, les condicions de vida es varen posar cada volta pijors en els Països Baixos ocupats pels nazis. Els Aliats varen ser capaços de lliberar la part del sur del país cap a fins agost de 1944, junt en la casi totalitat de Bèlgica, pero els seus esforços de lliberació es varen detindre súbitamente quan va fracassar l'Operació Market Garden, una tentativa per guanyar el control dels ponts que creuaven el riu Rin prop de la localitat d'Arnhem.
En acabant de que els ferrocarrilés nacionals neerlandesos varen complir una folga general en setembre de 1944, en cooperació en el govern en l'exili, l'administració militar alemana va respondre decretant un embargament sobre tots els transports de menjar destinats al sector dels Països Baixos que encara estaven baix ocupació de la Wehrmacht. En això, la població civil neerlandesa solament podia contar per a la seua sustente en els aliments que pogueren ser recolectats de colp i repent en els sols agrícoles, sense possibilitat d'obtindre'ls d'algun atre punt d'Europa.
Quan l'embargament va ser parcialment alçat pels alemans a principis del novembre de 1944, permetent els transports de menjar de manera restringida, ya havia escomençat un hivern excepcionalment primerenc i asprós. Els canals de navegació fluvial es varen gelar i es varen fer infranquejables per a barcaces. Les reserves de menjar en les ciutats en els Països Baixos occidentals varen disminuir sobtadament, puix no s'esperava esta interrupció en els transports d'aliments. Les racions adultes en ciutats com Ámsterdam i Róterdam s'havien reduït súbitamente per baix de 1000 quilocalorias (4,200 kilojulios) per dia cap al final del novembre de 1944, i a 580 kilocaloría en les zones costeres cap al final de febrer de 1945.
A lo llarc d'este hivern, més tart conegut pels neerlandesos com el Hongerwinter ("hivern de fam"), varis factors varen causar la fam de la població neerlandesa: l'hivern mateix era excepcionalment més dur que en atres anys, i l'eixèrcit alemà que es retirava va destruir dics i ponts per a inundar el país al màxim nivell possible i impedir aixina l'alvanç de tropes aliades. Quan els Països Baixos es varen fer un dels camps de batalla principals, la recalcada de les vies de comunicació i la destrucció dels dics que impedien les inundacions varen arruïnar la major part de la terra agrícola i varen fer molt difícil el transport de reserves de menjar existents.
En busca de menjar, la gent caminava per decenes de quilómetros per a fer trueques d'objectes de valor a canvi de menjar en granges. Els bulbos de tulipán i de remolachas eren comunament consumits. El mobiliari de les cases va ser desmontat per a proporcionar el combustible per a la calefacció, en tant l'III Reich es negava a continuar en enviaments de carbó cap al país, llevat els estrictament destinats a la Wehrmacht.
cal indicar que els Països Baixos era abans de 1940 un país dotat d'una agricultura molt productiva, i que gran part del consum d'aliments del país depenia de la producció interna; aixina mateix, els Països Baixos era un país en poc terreny, densament poblat, i en una elevada població urbana, i no hi havia grans extensions de boscs ni de montanyes a on fora possible practicar la caça. Al mateix temps, despuix del Desembarc de Normandia, els mandos de la Wehrmacht pràcticament havien fortificado la totalitat de la costa neerlandesa per a evitar un atre desembarc aliat i com a producte d'això s'havia impedit formalment tota activitat de peixca als civils neerlandesos. Tot això va generar que el suministrament d'aliments a les ciutatés dels Països Baixos depenguera casi únicament de la producció en les granges i un sistema de comunicacions adequat. Quan en setembre de 1944 els nazis varen destruir els dics per a inundar gran part de la terra fèrtil, no solament varen destrossar vies de comunicació indispensables sino que varen suprimir l'últim recurs fonamental per a la supervivència dels civils neerlandesos: la producció agrícola.
A partir de setembre de 1944 fins a principis de 1945 aproximadament les morts de 10 000 civils neerlandesos varen ser atribuïdes directament a la desnutrición com a primera causa i va haver molts més decesos que varen tindre inanició com un factor contribuent. La hambruna neerlandesa es va terminar solament en la completa lliberació dels Països Baixos occidentals el 7 de maig de 1945.
Poc abans d'açò, «el pa suec» va ser un gran consol per a la hambruna i realment va ser horneado en els Països Baixos, pero fet en la farina transportada des de la neutral Suècia. Poc despuix d'estos enviaments, els ocupants alemans varen permetre l'enviament coordinat del menjar per la Real Força Aérea britànica sobre el territori neerlandés ocupat pels alemans en la Operació Manà. Els dos acontenyiments a sovint són confosos, aplegant a commemorar-se que «el pa era tirat des dels avions», alguna cosa que en veritat mai va passar.
Llegat científic
[editar | editar còdic]Esta hambruna va ser única quan esta va ocórrer en un país modern, desenrollat i alfabetizado, sofrint baix les privacions d'ocupació i guerra. L'experiència ben documentada ha permés que científics medixquen els efectes del fam en la salut humana. El "Estudi de la Hambruna Holandesa", realisat pels departaments d'Epidemiologia Clínica i Bioestadística, Ginecologia i Obstetrícia, i Medicina Interna del Centre Mèdic Acadèmic en Ámsterdam (Països Baixos) en colaboració en la Unitat d'Epidemiologia Ambiental MRC de l'Universitat de Southampton en el Regne Unit, ha trobat que les dònes embarassades expostes a la hambruna varen tindre descendència que va ser més susceptible a contraure diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars, microalbuminuria i atres problemes de salut. També es va determinar que estos efectes varen durar, encara que en forma mitigada, per una generació posterior.
L'actriu Audrey Hepburn va passar la seua infància en els Països Baixos durant estos fets. Ella va sofrir anèmia, malalties respiratòries i edema consegüent, i la seua posterior depressió clínica durant la seua edat adulta ha segut atribuïda a la desnutrición. [6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Kijk alles van NPO op NPO Start» (en nl). www.npostart.nl. Consultat el 2023-06-07.
- ↑ The Journal of Military History.63(4)
- 1024.ISSN 0899-3718.doi:10.2307/120614.Consultat el 2023-06-07.
- ↑ Barnouw, David (1999). De hongerwinter (en nl), Uitgeverij Verloren, p. 52. ISBN 978-90-6550-446-3.
- ↑ The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science.245(1)
- 93–110.ISSN 0002-7162.doi:10.1177/000271624624500114.Consultat el 2023-06-07.
- ↑ «Slachtoffers Hongerwinter in kaart gebracht» (en nl). nos.nl. Consultat el 2023-06-07.
- ↑ «Bibliography of Dutch Famine of 1944 also known as the Hunger Winter». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2007. Consultat el 27 d'octubre de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hambruna holandesa de 1944» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.