Handroanthus heptaphyllus

Handroanthus heptaphyllus (Handroanthus heptaphyllus)

El Handroanthus heptaphyllus, cridat lapacho negre (pel color de la seua fusta), també conegut, junt en H. impetiginosus, com lapacho rosat (pel color de les seues flors), és una espècie botànica de la família de les bignonáceas. Natural del sur de Bolívia, Brasil meridional, nort d'Argentina, este de Paraguay i Uruguay, creix en el bosc alt de la conca dels rius Paraná, Paraguay i Uruguay. En el seu hàbitat natural li'l troba casi exclusivament els llocs baixos en sols humits i profunts, en a on forma part de l'estrat superior. Té una distribució llimitada i és molt rar en atres microambientes.

Junt en atres espècies de lapacho (tot el gènero Handroanthus), és l'arbre nacional de Paraguay, declarat com a tal per llei N.º 4631 del 10 de maig de 2012, a proposta de la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Nacional d'Asunción i en adheriment al bicentenario de l'independència de la República del Paraguay, a on li'ls coneix pel seu nom genèric guaraní, tajy.

Descripció

És un arbre que pot alcançar fins a 40 m d'altura. Les fulls de 10-15 cm de llarc, compostes i trifoliadas en foliolos elíptics. Tronc llarc, cilíndric, de porte majestuós. La corfa és castany-grisácea, molt rugosa, en clavills profunts en eixemplars adults. Copa gran, semiesfèrica, en branques obertes en palmito. Fullage semipersistente. Fulls oposts, palmaticompuestas, en 5-7 folíols de vora serrada. Florés, apareixen abans de la foliación, rosades, tubulosas, vistoses, variant la tonalitat des de rosat morat a rosat pàlit. En época de floració l'arbre mostra un bell aspecte. El frut és una càpsula llineal, de fins a 3-4 dm de llarc per 1-1,5 cm d'ample, de color castany en madurar, obrint-se longitudinalmente en dos valvas i deixant caure unes 150 llavors aladas.

La floració comença en la primera quinzena de setembre; aproximadament 30 dies despuix apareixen els primers fulls, produint-se la maduració dels fruts en giner-febrer.

Arbre molt decoratiu, utilisant-se en freqüència en parcs, places i en l'arborat públic. Resistix grans vents per posseir un fort i profunt sistema radical.

Exigent sobre llum i humitat, sensible a les gelades quan és jove. Preferix sols llaugers, profunts, humits.

Característiques

De fusta dura, pesada, en diferències ben marcades entre albura i duramen. El duramen al oxidarse pren una coloració obscura. Molt resistent al ras. Li l'usa en construcció d'embarcacions, molls, carrosseria, obertures, tirantería, escales, pis, torneria, etc. En serrar-se s'obté un aserrín groc-ocre que conté la substància lapachol. La fusta posseïx taninos i substàncies tintóreas.

És una planta medicinal, s'usen el aserrín o borumballa, la corfa i els fulls per a tal fi.

Es reproduïx fàcilment per llavors. El número de llavors/kg és de 32.000 a 35.000. La sembra deu fer-se lo més ràpit possible, a penes estiguen madures les llavors, ya que el poder germinativo és molt curt, de 12-15 dies. És possible la multiplicació vegetativa per mig de trossos de raïls. En esta espècie, excepcionalment naixen individus en flors blanques, estos «lapachos blancs» es reproduïxen per esgalls.

L'arbre és de porte mijà de fins a 15 metros, en tronc curt i tortuoso, copa redonejada en branques llargues i desordenades de nucs molt notables, i branques secundàries eixint en parells i en àngul recte en la branca principal, formant una creu. Els fulls són simples i espatuladas, de marge sancer i peciol curt, opostes o en grups d'1-5x0,5-1,5 cm. Les flors són grans i acampanadas, de fins a 8 cm, solitàries o en grups de fins a 40 flors, i florint quan l'arbre no té fulls (entre juny i agost). El frut apareix en agost i setembre, és una càpsula allargada i estreta, semblada a una baïna, en llavors planes i en ales membranosas. La corfa és grisa grossa, en profundes fissures llongitudinals.

Etimologia

El seu anterior gènero, Tabebuia, referix al seu nom vernàcul brasiler: tabebuia o taiaveruia; heptaphylla, en el prefix hepta = sèt i del grec phyllon = full, en sèt folíols.

Taxonomia

Handroanthus heptaphyllus va ser descrita per (Vell.) Mattos i publicat en Loefgrenia; communicaçoes avulsas de botânica 50: 2. 1970.

Sinonímia

• Bignonia heptaphylla Vell.
• Handroanthus avellanedae var. paullensis (Toledo) Mattos
• Handroanthus eximius (Miq.) Mattos
• Handroanthus impetiginosus var. lepidotus (Bureau) Mattos
• Tabebuia avellanedae var. paulensis Toledo
• Tabebuia eximia (Miq.) Sandwith
• Tabebuia heptaphylla (Vell.) Toledo
• Tabebuia impetiginosa var. lepidota (Bureau) Toledo
• Tabebuia ipe (Mart. ex K.Schum.) Standl.
• Tecoma curialis Saldanha
• Tecoma eximia Miq.
• Tecoma impetiginosa var. lepidota Bureau
• Tecoma ipe Mart. ex K.Schum.
• Tecoma ipe var. desinens Sprague
• Tecoma ipe f. glabra Sprague
• Tecoma ipe f. grandiflora Sprague
• Tecoma ipe f. lepidota Sprague
• Tecoma ipe f. parviflora Sprague

Bibliografia

• López, J.A; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: Ñande yvyra mata kuera. Paraguay, Cos de Pau, 425 pp.
• Alwyn H. Gentry: Bignoniaceae. Part II. (Tribe Tecomeae). In: Flora Neotropica, Band 25, Teil 2. New York Botanical Garden Press, 11. April 1992. ISBN 0-89327-368-6
• Susan O. Grose und Richard G. Olmstead: Taxonomic Revisions in the Polyphyletic Genus Tabebuia s. l. (Bignoniaceae). In: Systematic Botany, Band 32, Heft 3, 2007. S. 660–670.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Handroanthus heptaphyllus.

• https://web.archive.org/web/20090619113454/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?36158
• http://en.wikipedia.org/wiki/list_of_plants_of_cerrado_vegetation_of_brazil
• http://micol.fcien.edu.uy/flora/tabebuiaheptaphylla.htm