Anar al contingut

Handroanthus impetiginosus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:055 Pink Ipê tree in Mato Grosso Photo by Giles Laurent.jpg
Handroanthus impetiginosus (Handroanthus impetiginosus)

El Handroanthus impetiginosus, conegut, junt en H. heptaphyllus,[1] com lapacho rosat,[2][3] és una espècie arbòrea nativa de Sudamérica, a on creix des del Paraguay, Bolívia, Brasil, Perú, Equador, Colòmbia i el nort d'Uruguay i Argentina fins a Mèxic. Preferix sols arenencs i humits.


Sumament distintiu per les seues vistoses florés rosades, que apareixen quan encara es troba desprovisto de fullage, a finals del hivern. La seua fusta s'aprofita en construcció, i a l'infusió de la seua corfa se li atribuïxen propietats medicinals.

En Costa Rica se li coneix com cortez negre. En la península de Yucatán se li identifica en el nom de xmaculís o maculís. En Paraguay té el nom de tajy hu, vocablo provinent del guaraní (idioma natiu d'eixe país). Junt en atres espècies de lapacho (tot el gènero Handroanthus), és l'arbre nacional de Paraguay, declarat com a tal per llei N.º 4631 del 10 de maig de 2012.[4] En Colòmbia li'l crida ocobo. En Ibagué, Colòmbia, és l'arbre oficial de la ciutat. En Bolívia és conegut com tajibo. En el noroest del Perú (Piura i Tombes) se li crida guayacán rosat.

Descripció

[editar | editar còdic]

En el seu entorn natural, és un arbre de bon porte, podent alcançar els 600 cm de circumferència en el tronc i els 40 m d'altura, dels quals 10 corresponen aproximadament al fuste. En cultiu, sol ser un arbolito de 10-12 m d'altura.[5] La copa és semiglobosa, en el fullage concentrat en la seua part més alta. És caducifolio.

Les fulls es presenten opostes i pecioladas. Mostren per lo general 5 folíols, llaugerament serrats, encara que a voltes apleguen a 7; estos són elíptics i lanceolados, de 5 a 6 cm × 4 a 9 cm en el marge sancer en la mitat inferior i lleument dentado en la superior. En el vèrtiç de la nervadura mija en les secundàries mostren un mechón de pèls.

Les florés apareixen en l'hemisferi sur entre juliol i setembre, abans del rebrot. En l'hemisferi nort, des de Mèxic fins a Colòmbia la flor brota entre els mesos de giner i febrer.

Són grans, de forma tubular; la corola és per lo comuna rosada o morada en esta espècie, encara que excepcionalment es presenta blanca, i supera els 4 cm de llarc. Es dividix en cinc lòbuls rullats, la gola dels quals presenta estrías més obscures. La flor mostra 4 estams, amén d'un estaminodio. El frut és una càpsula cilíndrica i estreta, dehiscente, que conté numeroses llavors aladas.

Usos

[editar | editar còdic]

La corfa, de color castany grisáceo, és dura i difícil de desprendre; la medicina popular l'ampra per a les afeccions renals o vesicals. La fusta és d'un agradable color groguenc, a penes veteada, i molt dura i pesada (0,935 kg/dm³); pel seu contingut en taninos és molt resistent al ras. Encara que s'ampra relativament poc en mueblería, per la dificultat del seu treball, s'aprecia per a peces d'exterior per la seua durea i impermeabilidad.[6]

Un dels composts fitoquímicos produïts per esta espècie més estudiats ha segut el lapachol,[7][8] un producte natural fenòlic aïllat de la corfa de vàries espècies de Hadroanthus.[9] Es va provar com un possible tractament per a alguns tipos de càncer, pero després ha caigut en desús pels seus efectes secundaris tòxics.[10][11][12][13]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Handroanthus impetiginosus va ser descrita per (Mart. ex DC.) Standl. i publicat en Loefgrenia; comunicaçõés avulsas de botânica 50: 2. 1970.[14]

Sinonímia
  • Gelseminum avellanedae (Lorentz ex Griseb.) Kuntze
  • Handroanthus avellanedae (Lorentz ex Griseb.) Mattos
  • Tabebuia avellanedae Lorentz ex Griseb.
  • Tabebuia dugandii Standl.
  • Tabebuia impetiginosa (Mart. ex DC.) Standl.
  • Tabebuia ipe var. integra (Sprague) Sandwith
  • Tabebuia nicaraguensis S.F.Blake
  • Tabebuia palmeri Rose
  • Tabebuia schunkevigoi D.R.Simpson
  • Tecoma adenophylla Bureau & K.Schum.
  • Tecoma avellanedae (Lorentz ex Griseb.) Speg.
  • Tecoma avellanedae var. alba Lillo
  • Tecoma impetiginosa Mart.
  • Tecoma impetiginosa Mart. ex DC.
  • Tecoma integra (Sprague) Hassl.
  • Tecoma ipe var. integra Sprague
  • Tecoma ipe var. integrifolia Hassl.
  • Tecoma ipe f. leucotricha Hassl.[15]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «DELIMITACIÓ I ESTATUS DE HANDROANTHUS HEPTAPHYLLUS I H. IMPETIGINOSUS. (BIGNONIACEAE, TECOMEAE)». Darwiniana 46. Consultat el 19 de juny de 2019.
  2. ↑ «Germplasm Resources Information Network» (en en). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 9 de setembre de 2011.
  3. ↑ Grose, S.O. & R.G. Olmstead. 2007. Taxonomic revisions in the polyphyletic genus Tabebuia s.l. (Bignoniaceae). Syst. Bot. 32:665.
  4. ↑ «Llei N.° 4631.- Que declara arbre nacional al lapacho (tajy hu)». Gasseta Oficial de la República del Paraguay. Consultat el 1 de març de 2018.
  5. ↑ «Tabebuia impetiginosa». arbolesornamentales. Consultat el 24 de març de 2025.
  6. ↑ “How rare is too rare to harvest? Management challenges posted by timber species occurring at low densities in the Brazilian Amazon” (2008). Forest Ecology and Management 256: 1443–1457. doi:10.1016/j.foreco.2008.02.051.
  7. ↑ [1] Lapochol at R&D Chemicals.
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 6 de juliol de 2007. Lapochol at CromaDex.
  9. ↑ Record, Samuel J.. "Lapachol" pages 17-19. In: Tropical Woods (1925).
  10. ↑ Felício AC, Chang CV, Brandão MA, Peters VM, Guerra Mde O(2002).«Fetal growth in rats treated with lapachol».Contraception.66(4)
    289–93.doi:10.1016/S0010-7824(02)00356-6.
  11. ↑ Oral toxicology studies with lapachol. Morrison, Robert K.; Brown, Donald Emerson; Oleson, Jerome J.; Cooney, David A. Toxicology and Applied Pharmacology (1970), 17(1), 1-11.
  12. ↑ Guerra Mde O, Mazoni AS, Brandão MA, Peters VM(2001).«Toxicology of Lapachol in rats: embryolethality».Brazilian journal of biology = Revista brasleira de biologia.61(1)
    171–4.
  13. ↑ de Cássia dona Silveira I Sá R, d'Oliveira Guerra M(2007).«Reproductive toxicity of lapachol in adult male Wistar rats submitted to short-term treatment».Phytotherapy research : PTR.21(7)
    658–62.doi:10.1002/ptr.2141.
  14. ↑ «Handroanthus impetiginosus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de setembre de 2014.
  15. ↑ «Handroanthus impetiginosus». The Plant List. Consultat el 9 de setembre de 2014.

https://atodopulmon.org/lapacho-rosat-de-bella-vista-es-consagra-com-el-arbol-mes-gran-del-paraguay/


Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  2. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Handroanthus_impetiginosus&oldid=571481»