Harmonices mundi
Harmonices mundi (L'harmonia del món, 1619) és un llibre escrit per Johannes Kepler en la ciutat de Linz. El llibre conté la primera formulació de la tercera llei del moviment planetari.
En Harmonices mundi, Kepler intenta explicar els moviments planetaris en base en un model geomètric de proporcions entre diferents poliedres relacionant estos en escales musicals. En esta obra mostra els seus intents de fixar les òrbites dels planetes en l'interior de poliedres perfectes o sòlits platònics tal i com havia fet en una obra anterior: Mysterium Cosmographicum. Per a la seua gran decepció, la teoria mai va funcionar i despuix d'haver-la expost en llargues pàgines en esta obra l'abandona finalment mostrant que és incompatible en les observacions i les lleis del moviment planetari deduïdes per ell en Astronomia Nova i Harmonices mundi. Kepler va intentar descriure estos moviments postulant una força similar al magnetisme que ell pensava emanava del Sol.
Kepler va expondre en esta obra la seua teoria de que cada planeta produïx un to musical durant el seu moviment de revolució al voltant del Sol i que la freqüència del to varia en la velocitat angular dels planetes medides sobre el Sol. Alguns planetes produïxen notes musicals constants, per eixemple la Terra solament varia un semitono en una proporció de 16:15 o equivalentemente la diferència entre una nota la meua i un fa entre el seu afelio i el seu perihelio i Venus varia en un interval més reduït de 25:24. Kepler explica el seu raonament per a deduir el reduït lapsus de tons propi de cada planeta en térmens esotèrics.
En moments molt poc freqüents tots els planetes podrien tocar junts en perfecta concordancia. Kepler va propondre que açò podria haver ocorregut una única volta en l'història, potser en el moment de la Creació.
En un llibre anterior Astronomia nova, Kepler havia escrit les dos primeres lleis del moviment planetari. La tercera llei, que indica que la gaveta de la distancia promig del planeta al Sol és proporcional al quadrat del seu periodo orbital apareixia per primera volta en el capítul 5 d'este llibre despuix d'una llarga discussió sobre astrologia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Harmonices mundi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.