Anar al contingut

Hedera (epigrafia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hederae en l'última llínea d'una inscripció llatina de Vaison-la-Romaine

En epigrafia, principalment llatina, i en les seues transcripcions tipogràfiques, una hedera, o hedera distinguens,[1] és una interpunció,[2] un signe gravat en forma de full d'hedra (d'a on pren el nom), sense un significat particular, simplement com a element de separació entre paraules, o para reblit d'un espai buit o una llínea curta.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Hedera significa "hedra" en llatí. En plural seria hederae. Tradicionalment s'utilisava el hedra per a fer guirnaldas en honor als deus o a determinades persones.

La hedera epigràfica que s'inclou en un text no deu confondre's en l'empleada en la decoració de hedra aïllada, gravada o esculpida, principalment en els monuments funeraris (el hedra simbolisa llavors apego i fidelitat).

La hedera inclosa en un text epigràfic és un element decoratiu utilisat per a separar paraules, per a omplir buits o per a marcar el final del text.

El principi va ser aplicat en els manuscrits, després en la tipografia, en formes variables, donant lloc al florón.

La transcripció tipogràfica d'una hedera epigràfica es fa, per tant, per mig d'un florón.[3]

Hedera estilisada en forma de triàngul, entre les lletres MM (altar de Aelia Nice, Lectoure)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «L'epigrafia en Carthago Nova - L'epigrafia llatina - Regió de Múrcia Digital». www.regmurcia.com. Consultat el 2022-12-15.
  2. «Epigrafia llatina en ExtremaduraClásica». latin.santiagoapostol.net. Consultat el 2022-12-15.
  3. «PETRAE». Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2016. Consultat el 15 de decembre de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Tejuelo: Didàctica de la Llengua i la Lliteratura. Educació.(7)
176–206.ISSN 1988-8430.Consultat el 2022-12-15.