Anar al contingut

Helarchaeales

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Helarchaeales o Helarchaeota és un orde candidat[1][2] d'estoves recentment propost a partir de mostres metagenómicas obtingudes de sediments hidrotermales i el fondo marí. Encara que es desconeix el paper ecològic d'estes estoves, a partir del genoma s'ha determinat que són capaços de reciclar hidrocarburs de cadena curta generats hidrotermalmente i després oxidarlos anaeróbicamente. Els genomes codifiquen enzimas similars a la metilo-CoM reductasa que són similars a les que es troben en les estoves oxidants de butà, aixina com vàries enzimes potencialment involucrades en l'oxidació de llogue-CoA i la via Wood-Ljungdahl.[3]

Els estudis moleculars han determinat que són lo suficientment diferents del restant de les estoves per a constituir un nou grup del brot Promethearchaeota, encara que pròxim a Lokiarchaeales. El terme Helarchaeales deriva del personage mitològic Hela, en consonància a la seua clado germà Lokiarchaeia, inspirant-se en els deus nòrdics i conformant el brot Promethearchaeota.[4] Les primeres mostres varen ser descobertes en la conca de Guaymas en el Golf de Califòrnia (EE. UU.).[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. GTDB database Asgardarchaeota
  2. Christian Rinke, Maria Chuvochina, Aaron J. Mussig, Pierre-Alain Chaumeil, David W. Waite, William B Whitman, Donovan H. Parks, Philip Hugenholtz (2020). A rank-normalized archaeal taxonomy based on genome phylogeny resolves widespread incomplete and uneven classifications. Biorxiv.
  3. 3,0 3,1 Kiley W. Seitz, Nina Dombrowski, Laura Eme, Anja Spang, Jonathan Lombard, Jessica R. Sieber, Andreas P. Teske, Thijs J. G. Ettema, Brett J. Baker: Asgard archaea capable of anaerobic hydrocarbon cycling. Nature, 23. Abril 2019, doi:10.1038/s41467-019-09364-x
  4. Laura A. Hug et al 2016, A new view of the tree of life. [1] archivat en Wayback Machine. DOI: 10.1038/NMICROBIOL.2016.48