Anar al contingut

Lokiarchaeia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lokiarchaeia o Lokiarchaeota és una nova classe proposta[1][2] per a integrar la sistemàtica de les estovas. Ha segut identificat per mig de l'anàlisis genètic i comprén microbis l'apariència dels quals o aspecte visual recent s'està coneixent pel cultiu de Prometheoarchaeum (2020). En castellà passarien possiblement a designar-se loquiarqueas i el seu nom és alusivo al personage mitològic Loki, encara que més exactament al lloc de la troballa en les proximitats de la font hidrotermal coneguda com el Castell de Loki en l'Àrtic.

La seua importància prové de l'anàlisis filogenético que demostraria l'existència d'una agrupació monofilética composta conjuntament per les loquiarqueas i els eucariotas, per lo que es considera que este nou microorganisme constituïx l'esclavó perdut entre els sers eucariota i el seu orige procariota. La presència de varis genés de funcions vinculades a la membrana celular, brinden pábulo a l'hipòtesis del hospedador arqueano, respalant la hipòtesis del eocito per a l'orige i evolució dels eucarionte.[3]

Archiu:Loki's Castle Vent Chimney 2008-07-15.jpg
Font hidrotermal Castell de Loki.

La nomenclatura d'este tàxon -classe Lokiarchaeia- es va introduir en 2020, despuix d'identificar-se un genoma candidat en realisar un anàlisis metagenómico (destructiu) d'una mostra de sediment centre-oceànics.[4][5] Eixa identificació sugerix l'existència d'un gènero de vida terrestre unicelular, abans desconegut, que ha segut designat com Lokiarchaeum. La mostra es va obtindre a 15 km d'una font hidrotermal coneguda com el Castell de Loki, sobre la Dorsal de Gakkel en l'oceà Àrtic (mar de Groenlàndia),[3] en el sediment del fondo marí a 2.352 metros de profunditat, 0,3 °C i sense senyals de vida eucariota.[6]


Archiu:Arctic Ocean bathymetric features.png
Principals característiques batimétricas i topogràfiques del oceà Àrtic. La Dorsal de Gakkel ("Gakkel Ridge", a on s'hauria descobert l'existència dels loquiarqueotas, a la der. de la carta, al nort de Siberia i d'Europa, i aplega fins a la part més septentrional del oceà Atlàntic.

El descobriment d'este tàxon tan elevat constituiria una mostra de la mediació epistémica progressiva, o progressió del coneiximent sistemàtic o taxonómico. Este coneiximent alvança des de dispondre, al principi, solament de senyals radiadas per màquines que realisen anàlisis automàtics, potser destructius; estes màquines poden situar-se en el laboratori o inclús ser operades baix control remot en llocs recónditos (tals com el de la troballa de Lokiarchaeum, o en l'exploració de possibles biósferas extraterrestres), fins al successiu refinament d'eixes senyes en la repetició i millora dels anàlisis i ensajos i, en algun moment i per atres mijos, la visualisació o fins al recobrament d'eixemplars morts o vius, que puguen ser conservats en repositoris, ceparios o museus. Est és el cas dels loquiarqueotas.
En efecte, fins al moment es conta solament en les senyals provinents de sistemes d'anàlisis automàtic de sediment submarí, les senyes del qual en el futur serien progressivament refinats fins que, finalment, puga identificar-se als microbis vius i siga possible, tal volta, dur holotip i epitipos a la superfície, i finalment reproduir-los o cultivar-los en condicions controlades; açò, no obstant, tal volta per llarc temps no resulte possible, per deformacions impostes per l'extracció des de la seua hàbitat.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:A schematic evolutionary tree of the archaea 2015 final.svg
Filogenia de 3 espècimen de Lokiarchaeota i la seua relació pròxima en Eukaryota.

El genoma compost del denominat Lokiarchaeum consistix en 5381 gens codificantes de proteïnes. Entre elles, al voltant del 32% no corresponen a cap proteïna coneguda, 26% s'aproximen estretament a proteïnes archaeales, i el 29% corresponen a proteïnes bacteriales. Una proporció encara menor pero significativa de les proteïnes (175, o siga 3.3%) són estretament similars a les proteïnes eucarionte.[3][3][7][3] Entre elles, una proteïna en particular, l'actina, és essencial per a permetre la fagocitosis en eucarionte.[8] La fagocitosis és la capacitat de procedir a l'ingestió de partícules o atres microbis, capacitat que és necessària per als escenaris de la hipòtesis fagotrófica. Esta postula que la cèlula eucariota, fa uns 2500 millons d'anys, no va sorgir per mera mutació genómica -no hi hauria hagut temps[9] evolutiu suficient per a això- sino que es va originar (eucariogénesis) per la capacitat dels seus precursors sense núcleu, d'ingerir assuts consistents en microorganismes sancers. La teoria actual de l'endosimbiosis seriada (Serial Endosymbiosis Theory), juntament en la seua complementària la hipòtesis del eocito -respalada ara en el possible descobriment de les loquiarqueas- descriu el pas de les cèlules procariota (ben bactèries o be estoves, sense núcleu, o siga en el material genètic -ADN- estajat directament en la citoplasma) a les cèlules eucariota (cèlules nucleadas que, encara que en molta freqüència formen organismes independents -unicelulars-, també es combinen per a constituir a tots els organismes pluricelulares) per mig d'incorporacions simbiogenéticas. Estes incorporacions són formes d'ingestió sense digestió, en les que l'organisme ingerit continua viu dins del ingiriente i pansa a mantindre una relació de simbiosis en est. Una volta insertat el material genètic (simbiogenética) de l'hoste en el hospedador, si es transmeten junts a la descendència, evolucionaran units.

Importància en l'escenari evolutiu

[editar | editar còdic]

Bactèria i Archaea són generalment acceptats com els linajes més antics en la biósfera terrestre[10] por cuanto estrats fòssils en la signatura química de lípits propis dels archaea han segut datats 3800 millons d'anys.[11][12] Prèviament no s'havien descobert "esclavons perduts" o formes intermiges entre eucarionte i estoves. En tal context, el descobriment del Lokiarchaeum, en algunes pero no totes[13][14][15] les característiques dels eucarionte, proveïx evidence de la transició entre abdós subregnes.[16]

Les loquiarqueas i els eucariota provablement compartixquen un antepassat comú, i de ser aixina haurien divergit fa casi tres mil millons d'anys. Aquell putativo i teòric antepassat comú deuria haver posseït crucials gens "starter" que varen permetre en etapes posteriors l'increment de la complexitat celular. Per eixe caràcter, dit imaginat antepassat comú, o algun colateral, hi hauria en algun moment aplegat a determinar l'evolució dels eucariota.[8]


Loki, el deu dels antics noruecs que canvia la seua forma tal com el Proteo de la Hélade,[17] de que el seu "castell" en la font hidrotermal suboceánica pren el seu nom l'organisme al que correspondrà el genoma analisat, ha segut descripto com "una figura en gran manera complexa, confundidora i ambivalent, que ha obrat com catalisador en incontables controvèrsia acadèmiques encara irresueltas" .[8] Tal volta la nomenclatura posada baix el seu advocación termine sent premonitoria.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ GTDB database Asgardarchaeota
  2. ↑ Christian Rinke, Maria Chuvochina, Aaron J. Mussig, Pierre-Alain Chaumeil, David W. Waite, William B Whitman, Donovan H. Parks, Philip Hugenholtz (2020). A rank-normalized archaeal taxonomy based on genome phylogeny resolves widespread incomplete and uneven classifications. Biorxiv.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 “Complex archaea that bridge the gap between prokaryotes and eukaryotes” (2015). Nature. doi:10.1038/nature14447. ISSN 0028-0836.
  4. ↑ “Correlating microbial community profiles with geochemical data in highly stratified sediments from the Arctic Mid-Ocean Ridge” . PNAS 109 (42). doi:10.1073/pnas.1207574109.
  5. ↑ “Quantitative and phylogenetic study of the Deep Siga Archaeal Group in sediments of the Arctic mid-ocean spreading ridge” . Frontiers in Microbiology. doi:10.3389/fmicb.2013.00299.
  6. ↑ Dansker finder mikroorganismernes missing link Videnskab.dk 2015, Dinamarca
  7. ↑ Khan, Amina. Meet Loki, your closest-known prokaryote relative, LA Claves. Recuperate le 9 de maig de 2015.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Rincon, Paul. Newly found microbe is close relative of complex life, BBC. Recuperate le 9 de maig de 2015.
  9. ↑ [enllaç trencat]
  10. ↑ “Reductive evolution of architectural repertoires in proteomes and the birth of the tripartite world” (2007). Genome Research 17 (11): 1572–1585. doi:10.1101/gr.6454307. PMID 17908824.
  11. ↑ Hahn, Jürgen (1986). “Traces of Archaebacteria in ancient sediments”. Systematic and Applied Microbiology 7 (Archaebacteria '85 Proceedings): 178–83. doi:10.1016/S0723-2020(86)80002-9.
  12. ↑ “Eukaryotic organisms in Proterozoic oceans” . Philosophical Transactions of the Royal Society B 361 (1470): 1023–38. doi:10.1098/rstb.2006.1843. PMID 16754612.
  13. ↑ “Eukaryotic evolution, changes and challenges” (2006). Nature 440 (7084): 623–630. doi:10.1038/nature04546. ISSN 0028-0836.
  14. ↑ “Origin of the eukaryotic nucleus determined by rate-invariant analysis of rRNA sequences” (1988). Nature 331 (6152): 184–186. doi:10.1038/331184a0. ISSN 0028-0836.
  15. ↑ “The archaeal 'TACK' superphylum and the origin of eukaryotes” (2011). Trends in Microbiology 19 (12): 580–587. doi:10.1016/j.tim.2011.09.002. ISSN 0966842X.
  16. ↑ Zimmer, Carl. «Under the Siga, a Missing Link in the Evolution of Complex Cells». Consultat el 8 de maig de 2015.
  17. ↑ “The Function of Loki in Snorri Sturluson's "Edda"” . History of Religions 40 (2): 109–124.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lokiarchaeia&oldid=777330»