Anar al contingut

Hemidactylus mabouia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
gecko caser tropical (Hemidactylus mabouia)


El gecko caser tropical (Hemidactylus mabouia) és una espècie de gekónido del gènero Hemidactylus.

Originari d'Àfrica, es va traslladar accidentalment a moltes regions d'Amèrica per mig d'navío en els que s'ocultava.

La seua presència és una de les coses més habituals en algunes llars.

Són inofensius, i generalment se'ls sol trobar prop dels focs de llum, a on la presència d'insectes és major. Fan un bon treball de control de plagues en menjar panderoles, mosquits, zancudos, arnes, crío de escorpiones, etc.

Si be en ambients urbans la seua presència pot ser inocuo, el seu efecte sobre espècies natives, sobretot en regions a on és invasor, és potencialment negativa. Per això, és recomanable no lliberar-los en ambients selvats i molt manco en reserves naturals, a on podrien establir-se i tornar-se un problema de conservació. En les regions a on és natiu es recomana no matar-los i lliberar-los en el jardí i posar-los a resguart de gats o inclús d'atres persones. Estos animals són freqüentment objecte de repulsió i se'ls assignen creències falses com les transmissions de malalties o agressivitat, per #lo que són habitualment eliminats.

La seua manipulació pot provocar-los lesions mortals (per un excés de pressió) o la pèrdua de la coa, que lliberen voluntàriament com a mecanisme de defensa (autotomía). Estos reptils posseïxen la qualitat extraordinària de la regeneració de la coa. En casos extraordinaris, la autotomía és parcial i la seua regeneració pot produir dos o més coes.

Si ben moltes espècies de geckos són adoptades com a mascotes, esta activitat deu realisar-se únicament en eixemplars criats en captiveri i seguint les regulacions locals dels òrguens de control de fauna de cada país, ya que en general la captura i manteniment d'espècies natives en captiveri és considerada un delicte.

Distribució

[editar | editar còdic]

Esta espècie originalment habitava la major part del Àfrica subsahariana.[1]

Per mig del trasllat accidental d'eixemplars que s'ocultaven en navío, el ser humà ha estés el seu geonemia per numeroses regions subtropicales i tropicals,[2] en transportar-ho i introduir-ho en illes oceàniques —per eixemple en la illa de Madeira (Portugal)[3] i les illes Seychelles— aixina com també en gran part d'Amèrica, des de l'estat de Florida —en el surest d'Estats Units— pel nort,[4] fins a l'Uruguay i l'est de l'Argentina pel sur.[5] En el continent americà, ademés dels països citats, també conta en registres en Mèxic, Hondures, El Salvador, Nicaragua (a on va ser introduït en el propòsit de combatre les plagues),CR Costa Rica,[6] Panamà, Guatemala, Cuba,[7] Trinitat i Tobago, Puerto Rico,[8] les illes Vérgens,[9]

Gran Caimà,[10][11] Martinica, Colòmbia, Veneçola,[12] les Guayanas[13] Equador, Perú,[14] Bolívia,[15] Brasil,[16][17] i Paraguay.[18]

Característiques i costums

[editar | editar còdic]

Este fardacho alcança una llongitut màxima —mida des del hocico fins a la cloaca— de 127 mm. Com sol ocórrer en els reptils nocturns, té ulls molt grans, #lo que li permet localisar als seus assuts contant en molt poca llum.

Hàbitat

Este gecko és una espècie predominantment urbana, trobant un bon hàbitat en les parets o murs de les construccions humanes, els que recorre en posició vertical en busca dels seus assuts.

Dieta

S'alimenta de menuts animals que també solen conviure en l'home: des d'aranyes, crío d'escorpiones, panderoles, arnas, moscas, mosquits, etc.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Este reptil va ser descrit en l'any 1818 pel zoólogo francés Alexandre Moreau de Jonnès, baixe el nom científic de Gekko mabouia.[19]

En l'any 1836 els seus colegues i compatriotes André Marie Constant Duméril i Gabriel Bibron lo recombinaron en el gènero Hemidactylus, del com és la seua espècie tipo;[20] el mateix s'inclou en la família Gekkonidae.[21]

Localitat tipo

La localitat típica d'esta espècie va ser restringida en l'any 1904 per Stejneger a: “Sant Vicente, Antilles Menors”;[22] no obstant, l'espècimen tipo adjudicat a dit orige no pertanydria al tàxon al com dit nom general se li aplica, en raó de que és especialment similar a les poblacions de Hemidactylus angulatus que viuen en les Antilles Majors i sobretot a les de Colòmbia.[23]

Etimologia

El nom genèric Hemidactylus prové de l'unió de dos paraules en idioma grec: hemi, que significa ‘mig’, i dactylos que es traduïx com a ‘dits’; açò aludix a la làmina que dividix els dits de les pates davanteres i atrasseres, és dir, en lamela baixe els dits.

El terme específic mabouia referix al nom en que #ètnia indígenes americanes de les Antilles denominaven a algunes espècies de lagartijas.[24]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hemidactylus mabouia en The Reptile Database.
  2. Bugoni, Leandro; i Welff-Net, Pedro (2008): «Hemidactylus mabouia (tropical house gecko)». Human-Induced Introduction. Herpetological Review 39 (2):226-227.
  3. Jesus, José, Ana I. Freitas, António Brehm and James Harris (2002). An introduced population of Hemidactylus mabouia (Moreau de Jonnés, 1818) on Madeira Island. Herpetozoa 15 (3/4): 179-180.
  4. Meshaka, Walter I., Jr; Butterfield, Brian P. and Hauge, Brian (1994). Hemidactylus mabouia as an established member of the Florida herpetofauna Herpetological Review 25 (2): 80-81.
  5. Genise, J. F. & Montanelli, S. B. (1991). Primera troballa de Hemidactylus mabouia (Moreau Dejones) en l'Argentina Bolletí de l'Associació Herpetológica Argentina 7 (1): 23.
  6. Savage, J. M. and Bolaños, F. (2009). A checklist of the Amphibians and Reptils of Costa Rica: Additions and nomenclatural revisions. Zootaxa 2005: 1–23.
  7. Iturriaga, Manuel; and Rubén Marrero (2013). Feeding ecology of the Tropical House Gecko Hemidactylus mabouia (Sauria: Gekkonidae) during the dry season in Havana, Cuba. Herpetology Notes 6: 11-17.
  8. Mayer,G. C. and Lazell, J. (1988). Distributional records for reptils and amphibians from the Puerto Rico Bank. Herpetological Review 19 91): 23-24.
  9. Philibosian, R. and Yntema, J. A. (1978). Records and status of some reptils and amphibians in the Virgin Islands. II. 1975-1976. Herpetologica 34 (1): 47-51.
  10. Schwartz,A. and Henderson, R. W. (1991). Amphibians and Reptils of the West Indies. University of Florida Press, Gainesville, 720 pp.
  11. Schwartz, A. and R. Thomas (1975). A Check-list of West Indian Amphibians and Reptils. Special Publication No. 1. Pittsburgh: Carnegie Museum of Natural History. 216 pp. (Hemidactylus mabouia, p. 124).
  12. Rivas Fuenmayor, Gilson, Gabriel Ugueto, Aaron M. Bauer, Tito Fancs and Jesús Camamirla (2005). Expansion and Natural History of a successful colonizing Gecko in Veneçola (Reptilia: Gekkonidae: Hemidactylus mabouia) and the discovery of H. frenatus in Veneçola. Herpetological Review 36 (2):121-125.
  13. Hoogmoed, M. S., and Lescure, J. (1975). An annotated checklist of the lizards of French Guiana, mainly based on two recent collections Zool. Meded. (Leiden) 49(13): 141-172.
  14. Lehr, I. (2002). Amphibien und Reptilien in Peru. Natur und Tier-Verlag (Münster), 208 pp.
  15. Lavilla, I. O., González, L. & Fernández, I. (1996). Herpetología Amboroense. Informe sobre la herpetofauna del parc nacional Amboró i zones aledaño. Consorci FAN-TNC, Santa Creu. 46 pp.
  16. Ribeiro, S. C., I. J. Roberto, D. L. Sals, R. W. Àvila and W. O. Almeida (2012). Amphibians and reptils from the Araripe bioregion, northeastern Brazil. Salamandra 48 (3): 133-146.
  17. Myers, George S. (1945). A natural habitat of the house gecko (Hemidactylus mabouia) in Brazil Copeia 1945 (2): 120.
  18. Cacciali, Pier & Martha Motte (2009). Nous registres de Hemidactylus mabouia (Sauria: Gekkonidae) en Paraguay. Quaderns de Herpetología 23 (1):41-44.
  19. Moreau de Jonnès, Alexandre (1818). "Monographie du Mabouia dones murailles, ou Gecko Mabouia dones Antilles." Bulletin dones Sciences parell la Société Philomatique de Paris, Séries 3, 5: 138-139. ("Gecko Mabouia", new species).
  20. Duméril, A. M. C. and G. Bibron (1836). Erpétologie Générale ou Histoire Naturelle Complète dones Reptils, Prenga troisième. [= General Herpetology or Complete Natural History of the Reptils, Volume 3 ]. Paris: Librairie Encyclopédique Roret. iv + 517 pp. (Hemidactylus mabouia, pp. 362–363).
  21. Boulenger, G. A. (1885). Catalogue of the Lizards in the British Museum (Natural History). Second Edition. Volume I. Geckonidae ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers). xii + 436 pp. + Plates I- XXXII. (Hemidactylus mabouia, pp. 122–123).
  22. Stejneger, L. (1904). The herpetology of Porte Ric. Rept. United States Natl. Mus. 1902: 549-724.
  23. Kluge, A. G. (1969). «The evolution and geographical origin of the New World Hemidactylus mabouia-brooki complex (Gekkonidae, Sauria)». Misc. PubI. Mus. Zool. Univ. Michigan, 138: págs. 1-78.
  24. Hedges, S. B.; i Conn, C. I. (2012). «A new skink fauna from Caribbean islands (Squamata, Mabuyidae, Mabuyinae)». Zootaxa, 3288: págs. 1-244.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons