Anar al contingut

Heptapleurum actinophyllum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Schefflera actinophylla (Heptapleurum actinophyllum)


Schefflera actinophylla (sense. Brassaia actinophylla) és una planta fanerógama pertanyent a la família de les araliáceas.

Tronc en Hyderabad (Índia).
Fulls en Hyderabad (Índia).
Copa en Hyderabad (Índia).
En Hyderabad (Índia).

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un arbre en la família Araliaceae. És natiu de les selvas plujoses en Austràlia (est de Queensland i el Territori del Nort), Nova Guinea i Java. Noms comuns inclouen Arbre Paraigües i Arbre Polp.

Descripció

[editar | editar còdic]

S. actinophylla és un arbre perennifolio que creix a 15 m d'alt. Té fulls composts médium verts en grups de sèt fulls. Usualment té troncs múltiples, i les flors es desenrollen en la part alta de l'arbre. En freqüència creix com epífita en atres arbres del bosc plujós.[1] Produïx arracades de fins a 2 metros de llarc contenint fins a 1,000 menudes flors roges opaques. La floració escomença a principis de l'estiu i típicament continua per varis mesos.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les flors produïxen grans cantitats de néctar que atrau a les aus que s'alimenten de mel. Els fruts són consumits per moltes aus i animals incloent la rata cangur, el Thylogale stigmatica (pademelón de pates roges) i els rabosots voladores.[2] Les seues fulles són el menjar favorit del Dendrolagus bennettianus (Cangur arborícola de Bennett).[3][4]

Schefflera actinophylla és comunament plantat des de climes templats a subtropicales com a arbre decoratiu en grans jardins i, quan està madur, té mechons rojos brillosas de fins a 20 arracades que es desenrollen en estiu o principis de l'autumne. La propagació és per llavor o estacas. Preferix sols ben drenados i solament necessita rec ocasional i abonament per a prosperar. No obstant, és una planta agressiva i les seues raïls poden dominar el sol al seu entorn. En algunes àrees (ej. Florida i Hawái, Estats Units) és una planta invasora.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Schefflera actinophylla va ser descrit per (Endl.) Harms i publicat en Die Natürlichen Pflanzenfamilien 3(8): 36. 1894.[6]

Etimologia

Schefflera nom genèric que va ser nomenat en honor del botànic alemà de el XIX Jacob Christian Scheffler, que va escriure sobre el gènero Asarum.[7]

actinophylla: epítet llatío que significa "en fulls radiants".[8]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Martin, Roger. 2005. Tree-kangaroos of Austràlia and New Guinea, p. 43, note. CSIRO Publishing, Collingwood, Vic., Austràlia. ISBN 0-643-09072-X
  2. Beasley, John. (2006). Plants of Tropical North Queensland: The Compact Guide. Footloose Publications, Kuranda, Austràlia. ISBN 1-876617-13-6
  3. Pers. comm. Lewis Roberts OAM
  4. Martin, Roger. 2005. Tree-kangaroos of Austràlia and New Guinea. CSIRO Publishing, Collingwood, Vic., Austràlia. ISBN 0-643-09072-X
  5. Schefflera actinophylla: informació dels ecosistemes hawaianos en risc (HEAR)
  6. «Schefflera actinophylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de juliol de 2014.
  7. Helmut Genaust (1983): Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen, 2. Auflage. Birkhäuser Verlag - ISBN 3-7643-1399-4
  8. En Epítets Botànics
  9. Sinònims en Catalogue of life [1]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2009. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 1: Angiospermae - Famílies A a L. Englera 29(1): 1–438.
  2. Carnevali Fernández-Concha, G., J. L. Tàpia-Muñoz, I. M. R. M., R. Duno de Stefano, S. Hernández-Aguilar, T. F. Daniel, F. Coe, J. J. Ortíz, N. Diego, L. C. Itzá & F. M. Pat. 2005. Notes on the flora of the Yucatán Peninsula III: new records and miscellaneous notes for the peninsular flora II. Harvard Pap. Bot. 9(2): 257–296.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Holdridge, L. R. & L. J. Poveda Álvarez. 1975. Arbres Costa Rica 1: i–xiii, 1–546.
  5. Marais, W. 1990. Araliacées. Fl. Mascareignes 106: 1–20.
  6. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576.
  7. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons