Anar al contingut

Heptazina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estructura de la heptazina pròpiament dita (sense substituir), C₆N₆H₃. Compost precursor de les "heptazinas" i principal unitat estructural del polímero "meló".

Una heptazina, tri-s-triazina o ciamelurina, és un compost químic que consistix en un grup triangular de tres anells de triazina. El seu fòrmula química és C6N7.

El compost original també es coneix com 1,3,4,6,7,9,9b-heptaazafenaleno. El compost que té tres sustituyentes amino es denomina melem. Quan la heptazina es polimeriza per mig de l'enllaç de les unitats de tri-s-triazina a través d'un grup amino (NH), el compost rep el nom de meló. L'atre homòlec de la melamina, que no és una heptazina, és el dímer melam, el resultat de l'unió de 2,4-diamino-6-clor-s-triazina en melamina. Tant el melem com el meló i el melam són retardantes de flama efectius, i tenen en comú que es fonen o es descomponen a temperatures molt altes i no són solubles en cap dissolvent. Açò dificulta la seua caracterisació.

Jöns Jakob Berzelius va mencionar les heptazinas per primera volta en la década de 1830 quan va descobrir una substància polimèrica despuix de l'ignició de tiocianato de mercuri. Justus von Liebig va cridar a el polímero meló. Un sigle despuix, en 1937, Linus Pauling va mostrar per mig de cristalografia de rajos X que les heptazinas són de fet el resultat de l'unió de triazinas.


Referències

[editar | editar còdic]