High Blast Explosive

Les composicions High Blast Explosive (Explosius d'Alt Impuls), o HBX, són una família de composicions explosives en un agregat d'alumini finamente dividit per a aumentar la calor lliberada i la duració de l'ona de choc. Són utilisats en ogives de missils, armes antibúnker, mines submarines, càrregues de profunditat i torpedos, sent particularment rellevants en la guerra submarina per millorar considerablement l'efectivitat de les explosions submarines i confinades. Forma part de la família d'explosius d'alt impuls, que són classificats com un subgrup de les composicions termobáricas.

Història

Varen ser desenrollats durant la Segona Guerra Mundial com una modificació dels explosius Torpex (abreujament de 'Torpedo explosive') per a reduir el seu sensibilitat per mig de l'agregat d'una cera com agent flegmatizador.

Atres països com Alemània (Trialen) i l'Unió Soviètica (A-IX-2, Composició MS) també varen desenrollar les seues pròpies variants per a us en guerra submarina i bombes d'aviació (SC-1000, bomba voladora V-1).

Propietats

Els explosius HBX mantenen una potència molt similar a l'anterior Torpex pero són definitivament menys sensibles que este a la prova d'impacte i impactes de bala. És llaugerament més sensible en estos aspectes que el TNT i que és aproximadament del mateix orde que la Composició B.

Una dificultat en l'us de composicions HBX és la seua reactivitat en la humitat que reacciona llentament en la pols d'alumini i produïx gas hidrogen, lo que aumenta la pressió interna de les municions i compartimento hermètics. Es va descobrir que afegir clorur de calcio a la mescla com dessecant és suficient per a eliminar la formació d'hidrogen.