Anar al contingut

Trialen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Trialen és un explosiu desenrollat en Alemània durant el periodo d'entre guerres.[1] Usat extensivamente durant la Segona Guerra Mundial per a bombes d'aviació, en la bomba volant V-1[2] i la bomba planeadora Llaurat E.377,[3] pel seu poder destructiu considerablement major que el TNT (1,30‒1,40 voltes més potent que el TNT per pes). Trialen era l'equivalent alemà de l'explosiu britànic Torpex, encara que la seua producció es va vore obstaculisada per l'escassea de pols d'alumini, que s'afegia per a aumentar la seua potència explosiva.[4]

Consistix en una mescla de TNT, hexógeno i pols d'alumini de granulometría apropiada havent tres variants en distintes proporcions, conegudes com trialen 105, 106 i 107. Donat el seu alt contingut de TNT (fundible a 80 °C) estes composicions són fàcilment fundibles i permeten un simple procés d'omplit de munició. Les proporcions per a cada versió eren:

  • Trialen 105: TNT 70%, hexógeno 15%, pols d'alumini 15%
  • Trialen 106: TNT 50%, hexógeno 25%, pols d'alumini 25%
  • Trialen 107: TNT 50%, hexógeno 20%, pols d'alumini 30% [1]

Una atra composició associada és la mescla "Trialen 105/109" formada per una combinació de 27% de trialen 105 i 73% de PMF 109, usant el Trialen 105 com a 'ciment' per a estabilisar l'explosiu PMF 109.

El PMF 109 (Panzermunitionsfüllung 109) és un explosiu format per 71% RDX, 25% de pols d'alumini i 4% cera de lignit. De molt elevada potència rompedora i en major efecte de pressió i calor que atres explosius com el TNT (termobárico), pero en el problema de que el PMF 109 no pot fondre's per a omplir municions i és prou sensible als impactes la qual cosa llimita el seu us a càrregues explosives de chicotet tamany. Estos inconvenients es varen superar per mig del método denominat Stuckfüllung, o "reblit de galletes": la mescla pulverulenta de PMF 109 es comprimia en chicotetes pastilles cilíndriques, similars a tabletas, que s'abocaven en el cos de la munició i l'espai buit entre estes es reblix en trialen 105 fos.

Este método simple va permetre a les fàbriques de municions alemanes reblir municions en càrregues explosives de gran tamany i poder destructiu, sense els problemes (detonació prematura en impactar) causats per espais buits.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Fedoroff, Basil Timothy (1960). Encyclopedia of Explosives and Related Items, Picatinny Atarassana, p. 117.
  2. Zaloga, Steven J. (2011). V-1 Flying Bomb 1942–52, Bloomsbury Publishing, p. 33. ISBN 978-1-84908-954-8.
  3. Herwig, Dieter; Rode, {{{nom2}}} (2000). Luftwaffe Secret Projects: Strategic Bombers 1935-1945, Midland Pub., p. 140. ISBN 978-1-85780-092-0.
  4. Henshall, Philip (2002). Hitler's V-Weapon Sites, Sutton, p. 21. ISBN 978-0-7509-2607-2.