Himarë
Himarë/ Himara és un municipi albanés del comtat de Vlorë. Aparte de la ciutat de Himara, la regió està formada per atres sèt pobles: Dhërmi Pilur, Kudhës, Qeparo/,Vuno, Iliaz i Pala.
Himarë és coneguda per la seua gran contribució en el història d'Albània, per la seua resistència contra els otomans fins a la lliberació d'Albània en 1912. La seua cançó polifònica forma partix de la polifonia albanesa reconeguda com a patrimoni de l'humanitat en 2005.
Un dels grans poetes i autor de cançons polifòniques albanés de Himarë va ser, Neço Muka que durant la seua estància en París va gravar vàries cançons de la tradició de Himara, entre elles es destaquen la cançó dedicada a Ismail Qemali, pare de l'independència Albània, o Shqiperi o vend i bukur. ( Bella Albània)
Moltes de Colónies albaneses que es varen establir en el sur d'Itàlia, despuix de la mort del gran héroe albanés Jorge Castriota Scanderbeg provenen de Himara
Himara està predominantment poblada per una comunitat ortodoxa
d'ètnia albanesa,[1]En Himare, poble de Dhërmi, va nàixer el pare de la prosa moderna albanés, Petro Marko que va participar en la guerra civil espanyola.
Geografia
[editar | editar còdic]La regió de Himarë està formada per montanyes altes ( 2000 m ), cridades Llogara (conegudes en l'antiguetat i en grec com les montanyes Ceraunias) descendint abruptament fins a el mar. Hi ha llargues plages d'arena blanca i els pocs tossals prop de la mar tenen terrats i estan plantades en oliveres i cítrics.
Història
[editar | editar còdic]
En l'antiguetat la regió va ser habitada per la tribu grega dels caones.[2] Els caones varen ser una de les tres principals tribus de parla grega de Epiro, junt en els tesprotos i els molosos.[3][4] La ciutat de Himara es creu que va ser fundada com Chimaira (en grec, Χίμαιρα),[5][6] dels caones com un lloc de comerç en la costa caonia. No obstant, una atra teoria senyala que el nom sugerix que ve del grec χείμαρρος (cheimarros, "queimarros"), que significa "torrent".[7]
En l'Antiguetat clàssica, Himarë formava part del regne de Epiro baix l'imperi dels eácidas molosos, que incloïa el rei Pirro de Epiro. Quan la regió va ser conquistada pels romans en el II, els seus assentaments varen ser greument danyats i alguns varen ser destruïts pel general romà Emilio Paulo.
Edat Mija i començos dels temps moderns
[editar | editar còdic]Himarë i el restant del nort d'Epiro va passar a mans del Imperi Bizantí,[8][9] despuix de la caiguda de Roma, pero de la mateixa manera que el restant de la regió es va convertir en el blanc de freqüents atacs, incloent, els godos, els ávaros, els eslaus, els búlgars, els sarracenos i els normandos. Himarë es menciona en l'obra de Procopio de Cesarea cridada Edificis[10] en l'any 544 com Chimaeriae. La menciona com a part de l'antic Epiro i diu que s'havia construït una nova fortalea en este siri.
En 614 la tribu eslava dels Baiounetai varen invadir la zona i varen controlar una regió que anava des de Himarë fins a Margariti cridada Vagenetia.[10]
L'us del nom "Caonia", en referència a la regió aparentment va desaparéixer durant el XII, l'última volta que es registra (en un document bizantino referit a la recolecció d'imposts).
l'Imperi otomà va invadir el nort del Epiro a partir de finals de el XIV, pero en ser una fortalea natural, Himarë va ser l'única regió que no es va sometre a la dominació otomana turca. Es va convertir en un símbol de la resistència als turcs, pero va sofrir un casi continu estat de guerra. En l'estiu de 1473 el revolucionari grec Ioannis Vlasis, en una chicoteta unitat de la veïna Corfú, aixina com en soport natiu d'Himariot, va prendre el control de tota la regió costera a partir de Sagiada fins a Himarë, pero quan va acabar en 1479 la guerra turc-veneciano, la regió va quedar de nou en mans otomanes.[11] En 1481, un any en acabant de que els otomans desembarcaren en Otranto en el sur d'Itàlia, els himariotas es varen unir a les forces de Gjon Kastrioti, fill de Skanderbeg en el seu alçament contra els otomans.[12] L'alçament va fracassar, pero els himariotas es varen alçar de nou en 1488, i entre 1494-1509, desestabilisant el control turc, pero no varen conseguir lliberar al seu territori. Despuix de la rebelió de 1482 vàries famílies himariotas varen fugir de la ciutat i es varen instalar en Sicília, a on se'ls va concedir terra prop de Palermo, que posteriorment es va convertir en el llogaret de Piana degli Albanesi, els habitants del qual encara parlen un dialecte de l'albanés cridat arbëreshë.
El sultà otomà Solimán el Magnífic va dirigir personalment un gran eixèrcit per a prendre Himarë en 1537, donant lloc a una confrontació particularment sanguinosa, pero no decisiva. Despuix d'este resultat, va establir una série de lleis per a regular la relació de Himarë en l'Imperi. Incloïen drets tals com l'exenció dels himariotas d'imposts, el dret a navegar baix la seua pròpia bandera en qualsevol port otomà, i el dret a portar armes, mentres circularen pel territori otomà.
A pesar d'este acort, els otomans posteriorment varen realisar varis intents sense èxit de conquistes Himarë, per primera volta en 1571, després de nou en 1595, 1690 i 1713. En total, tres diferents sultans otomans personalment varen dirigir les campanyes militars contra Himara, i varen fracassar cada u d'ells. Durant estos anys, el poble de Himara va establir estrets vínculs en les ciutats-estat italianes, especialment Nàpols i la poderosa República de Venècia, i despuix en Àustria, que controlava Corfú i el restant de les Illes Jónicas. En esta época, molts himariotas varen emigrar al món exterior i varen tornar en valiosos coneiximents. En 1848, un chicotet llogaret com Dhermi podia jactarse dos meges graduats en Atenes i Viena.
La primera escola en la regió es va inaugurar en 1627, a on les lliçons s'impartien en l'idioma grec. En els anys següents (fins a 1633) escoles d'idioma grec va obrir també en els pobles de Dhërmi i Palasa.[13]
Des de 1799 fins a l'actualitat
[editar | editar còdic]
En 1797, Ali Pasha, el governant musulmà albanés de l'otomà Pashalik de Yanina, va dirigir un atac contra la localitat de Himarë perque recolzava al seu enemic, els Souliotes, i varen ser massacrats més de sis mil civils.[14] Dos anys més vesprada, Ali Pasha va intentar crear bones relacions en el himariotas despuix de declarar la seua part enclavament del seu estat emergent semiindependiente, per mig de la finançació de diverses obres públiques i iglésies. Una iglésia que ell va construir, prop de Himarë, front al castell de Porte Palermo (Panormos) és el més gran i més bell en la regió i seguix en peu hui en dia com una important atracció turística. El govern d'Ali Pasha sobre Himarë va durar al voltant de 20 anys fins que va ser terminat abruptament pel seu assessinat a mans dels agents otomans. Himarë posteriorment va tornar al seu anterior statu quo d'un enclavament rodejat de territori otomà. Per a emfatisar un estatut especial de la regió, els térmens que els himariotas havien aplegat en Suleimán el Magnífic varen ser inscrits en tablillas de bronze, a petició dels seus dirigents, que volia gravar l'acort sobre un soport durador. Estes tabletas es conserven fins a hui en el museu Topkapı en Estambul.
Quan va esclatar la Guerra d'independència de Grècia (1821-1830) himariotas veterans dels eixèrcits rus i francés varen tindre un paper important en la lluita.[15] En 1854, durant la Guerra de Crimea, va esclatar una gran rebelió local, sent Himarë una de les primeres ciutats que es va unir. Encara que el nou estat grec va intentar recolzar-ho tácitamente, la rebelió va ser reprimida per les forces otomanes despuix d'uns mesos.[16][17]
La regió de Himarë es va alçar en armes en novembre de 1912, en virtut del Spyros Spyromilios, durant la Guerra dels Balcans,[18] en ganes d'unir-se a Grècia i expulsar a les autoritats locals otomanes. En març de 1914, es va firmar el "Protocol de Corfú", que va establir la República Autònoma del nort de Epiro, de la que formava part Himarë, encara que la regió seguia sent formalment partix de l'estat recent format d'Albània. Durant la Primera Guerra Mundial, Himarë va estar baix administració grega (des d'octubre de 1914 fins a setembre de 1916) i després va ser ocupada per Itàlia. Els italians varen utilisar presoners de guerra austro-hongaresos per a construir una carretera que travessa Himarë, que va reduir considerablement l'aïllament de la regió.
Més vesprada, Himarë va ser ocupada de nou pels italians com a part de l'invasió italiana d'Albània. L'eixèrcit italià fasciste va ser expulsat pel eixèrcit grec durant la Guerra greco-italiana de 1940-41, i Himarë es va unir de nou, de forma breu, a Grècia, fins a l'invasió alemana en 1941.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Enciclopèdia de les Nacions sense Estat: Grups Ètnics i nacionals al voltant del món Prenc II D-K per James Minahan, 2002, ISBN 0-313-32110-8, pàgina 581: "Les poblacions de parla grega fora dels tres districtes de Sarande, Gjirokaster, i Permet no es considera oficialment com a part de la comunitat epirota. En 1995 el districte de Himare, cridat Chimarra pels epirotas, la classificació dels quals com a zona de parla grega havia segut revocada en 1945 per falta de respal a la creació del comunisme en Albània va votar a favor de recuperar el seu estatus com un districte de majoria epirota. El govern de l'Albània post-comunista ha segut acusat de restringir a la població de parla grega a només 60.000 a través de la retenció de documents identificant Himare com a part de la minoria epirota".
- ↑ Hammond, NGL (1994). Philip of Macedon, Londres, UK: Duckworth. "Epiro era una terra de llet i productes d'orige animal... L'unitat social era una tribu menuda, formada per varis grups nómades o seminómadas, i estes tribus, de les quals es coneixen més de setanta noms són coneguts, es varen fusionar en grans coalicions tribals, en número de tres: tesprotos, molosos i caones... Sabem des del descobriment d'inscripcions que estes tribus parlaven la llengua grega (en un dialecte grec occidental)"
- ↑ Hecateo de Mileto, Fr.103
- ↑ Plutarco, Pirro en The Internet Classics Archive
- ↑ Un inventari de les polis arcaiques i clàssiques: Una investigació portada a terme per The Copenhagen Polis Centre per a la Fundació d'Investigació nacional danesa per Mogens Herman Hansen, 2005, pàgina 340.
- ↑ Chimaira, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, en Perseus
- ↑ Cheimarros, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, en Perseus
- ↑ Badlands, borderlands: a history of Northern Epirus/Southern Albània per Tom Winnifrith, 2002, ISBN 0715632019, pàgina80
- ↑ "Byzantine Empire". Encyclopaedia Britannica.
- ↑ 10,0 10,1 Epirus Vetus: The Archaeology of a Clapix Antique Province (Duckworth Archaeology) per William Bowden, 2003, ISBN 0-7156-3116-0, 2003, pàgina 14
- ↑ M. V. Sakellariou. Epirus, 4000 years of Greek history and civilization. Ekdotikē Athēnōn, 1997, p. 244 ISBN 978-960-213-371-2.
- ↑ Gli Umanisti i la guerra otrantina: testi dei secoli XV i XVI Volume 5 of Nuova biblioteca DedaloAuthors Lucia Gualdo Rosa, Isabella Nuovo, Domenico Defilippis Editors Lucia Gualdo Rosa, Isabella Nuovo, Domenico Defilippis Publisher EDIZIONI DEDALO, 1982 ISBN 88-220-6005-9, 9788822060051 pàgina 97 link [1]
- ↑ Contested Spaces and Negotiated Identities in Dhermi/Drimades of Himare/Himara area, Southern Albània. Nataša Gregorič Bon. Nova Gorica 2008, pàgina 67.
- ↑ Antonina Zhelyazkova.Urgent Anthropology. Vol. 2. Albanian Prospects. IMIR, Sofia, 2003. p. 90
- ↑ Banac Ivo, Ackerman John G., Szporluk Roman, Vucinich Wayne S. (1981). Nation and ideology: essays in honor of Wayne S. Vucinich, East European Monographs, p. 46. ISBN 9780914710899. «Cheimarriote veterans played a significant role in the Greek War of Independence (1821-1830)"»
- ↑ M. V. Sakellariou. Fr.103. Ekdotike Athenon, 1997. ISBN 978-960-213-371-2, p. 288
- ↑ Reid, James J. (2000). Crisis of the Ottoman Empire: prelude to collapse 1839-1878, Franz Steiner Verlag. ISBN 9783515076876.
- ↑ Badlands, borderlands: a history of Northern Epirus/Southern Albània per Tom Winnifrith, 2002, ISBN 0715632019, pàgina 129.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Himarë» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.