Hipomeiones
Els hipomeiones (Plantilla:Lang-grc) eren en l'antiga Esparta els espartiatas privats de drets;[1] degut a que no havien segut capaços d'aportar als menjars en comú (sisitias) els aliments en les cantitats estipulades, possiblement per haver perdut la possessió del cleros (klêros)
Pero molt possiblement la condició d'inferior haja de ser ampliada a tot espartiata que fora castigat en la pena d'atimia, la pèrdua de la ciutadania plena, fòra per no haver superat l'agogé, no haver segut acceptat en cap taula comuna o per haver quebrantado la díaita o còdic de conducta de Licurgo.
La primera volta que es documenta l'estatut de hipomeion és durant el tumult acaudillada per Cinadón en 399 o 398 a. C., qui precisament era un d'ells, un que va cometre l'imprudència de no considerar-se inferior a ningú en Lacedemonia.
L'aument de hipomeiones durant el IV està directament relacionat en els desequilibris econòmics que comportava l'administració de l'imperi espartano, el qual va fomentar l'enriquiment de determinats individus que accedien als mecanismes de poder i que despuix invertien eixos beneficis en la compra de terra a espartiatas empobrits. Que este procés es va prolongar i va accentuar en el pas del temps queda reflectit en l'alusió de Plutarco.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aristóteles, Política 1271 a 26-37 i 1272 a 13-17.
- ↑ Plutarco, Agis 5,7
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipomeiones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.