Anar al contingut

Kleros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un kleros o cleros[1] (Plantilla:Lang-grcs) designava en l'Antiga Grècia el lot de terra del que un ciutadà era propietari. En el marc de l'establiment d'una colónia o en el de les cleruquías atenienses, la terra era dividida entre tants ciutadans com kleroi. Es troba el caràcter igualitario en l'etimologia del terme, que en el seu orige significava Historia.[2]

En Esparta

[editar | editar còdic]

Cada família espartiata disponia, en Laconia o en Mesenia, d'un kleros igual, cultivat per ilotas i que les seues rendes asseguraven la quota diària obligatòria de cada u al mess (rancho o menjador militar), condició necessària per a pertànyer a este últim, i per tant a la ciutadania. [3]

En la reconstrucció del passat espartano, les fonts gregues varen supondre que, conforme a les costums dels conquistadors dorios, la distribució de les terres es va fer durant la conquista. És dir, que com tota l'organisació espartana, era obra de Licurgo; o be, ya que hi havia també lots en Mesenia, l'obra del llegislador hauria segut completada pel rei Polidoro, vencedor en la primera guerra mesenia.[4] Heródoto sugerix que, si en el VI, Esparta havia conseguit conquistar el territori de Tegea, que el seu kleroi,[5] és evident que els grecs no podien tindre documents sobre l'atribució inicial de «llano midieron a cordel» i que esta distribució teòricament igualitaria es tractaria d'una reconstrucció tardana.[6] La teoria d'un repartiment igualitaria de terres, segons Françoise Ruzé, ___protected_title_11___.[7]


En la seua Vida de Licurgo, Plutarco referix que el llegislador espartano per a redistribuir la terra va persuadir als espartanos de que posaren en comú tot el país, ho redistribuïren des de la base i convixqueren fent-se absolutament tots semblants (homolaeis), en els mateixos lots (isokleroi) per a alimentar-se, i no buscar una atra distracció que la virtut (areté )[...]) I sumant a la paraula l'acció, va repartir el restant de Laconia en 30.000 lots per als periecos, i el territori aferente a Esparta en 9000, tal va ser el número de kleroi dels espartiatas. Alguns diuen que Licurgo va repartir 6000 i que Polidoro va afegir 3000; uns atres que este va distribuir la mitat dels 9000 i l'atra mitat Licurgo. El lot de cada u era suficient com per a rendir una renda de 70 medimnos d'ordi per a el home i de 12 per a la dòna, en els fruts i llegums en proporció.[8] Ademés per a assegurar la perennitat del sistema, a cada nou neonato autorisat a viure pels vells de la tribu se li assignava un lot dels 9000.[9] Les sifres són de dubtosa autenticitat històrica.[10] Pero en la Vida de Agis, 5.2 Plutarco assegura que abans de el IV «el pare deixava el seu lot al seu fill». Els historiadors han intentat conciliar els dos texts. No n'hi ha prou en supondre que els vells acordaven o confirmaven al fill, per al futur, el lot del seu pare, perque ¿que succeïa, cas normal, si hi havia varis fills? Segons Pavel Oliva se li donaria un dels lots disponibles, pero inclús admetent que ho hi haguera, no seria el lot del pare. El primer text no parla d'acordar per al futur, sino d'assignar immediatament: si es tracta del lot del pare, este es trobaria llavors desprovisto d'ell. Edmond Lévy advoca per reconéixer dos règims de herència diferents, en lloc d'intentar conciliar artificialment dits passages.[11]

Atres autors grecs tenen una visió diferent. Platón evoca una «terra dividida sense protestes» durant la conquista per «els dorios», pero no considera que hi haguera ni igualtat ni una «nova partició».[12] Isócrates, veu este repartiment com un contracte entre els Heráclidas i aquells que els havien acompanyat en la seua tornada, els dorios, corresponent, als primers, la realea, als segons les terres «en comuna».[13]

En el XIX, George Grote, va criticar el «repartiment igualitario» de Licurgo.[14] Els historiadors moderns o be han confiat cegament en Plutarco acontentant-se en parafrasear les seues indicacions, o be han rebujat com una invenció tardana tot el sistema fundat sobre l'igualtat dels kleroi atribuïts per la polis i associats a una renda fixa pagada pels hilotas que cultivaven el domini.

Este règim de bien, no era igualitario més que en apariència. No es pot assegurar que afectara a les primitives propietats del repartiment original dels 9000 kleroi. Tot espartiata va ser proveït d'un lot de terra conquistada que devia permetre a tots ells subsistir conforme a unes normes definides, pero això no va disminuir els recursos d'els qui eren ya rics. Es té coneiximent de la cantitat de matèries primeres (blat, va vindre, oli, formage, etc.) que anualment per kleros devien entregar els hilotas, lo que permet establir que un kleros podia assegurar la subsistència llegal de dos espartiatas, un pare i un fill, o be dos germans. Si un espartiata tenia més d'un fill, sense dispondre d'atres recursos ademés dels que li aportava el seu kleros, corria el risc davant l'impossibilitat d'entregar la seua cotisació al mess, de perdre la seua qualificació cívica i caure en la categoria dels hipomeiones.


En el IV, al contrari que en atres ciutats, la propietat del lot de terra era compartit entre la ciutat i la seua detentador. Est tenia l'usufructe, llimitat per l'interdicció d'obtindre únicament la renda tradicional. No tenia dret a alienar-ho: «los dorios», lo que Plutarco parafrasea en: «nueva partición».[15] Jean Ducat, arguye que en Esparta no hi havia molta distinció entre el significat de lo Leyes i lo «en común».[16] Tucídides sugerix que no estava prohibit, perque si no ¿per qué retirarien als espartiatas vençuts en Esfacteria el dret de comprar i de vendre? Encara que podria tractar-se d'una mija vexatòria, que recorda al estatus dels jóvens menors de 30 anys que tenien prohibit comprar i vendre en el mercat objectes de la vida corrent,[17] pero l'argumentació es antoja discutible. Alguns autors rebugen la segona part de la frase de Heráclides, alegant l'asíndeton entre les dos parts de l'oració o el sentit de mess, que indicaria el tribut dels hilotas i no un lot de terra. Al respecte, Aristóteles consigna un tetrámetro trocaico atribuït a Solón que Arquídamo,[18] en estos térmens: «reparto igualitario».[18] Aristóteles considera, ademés, dita interdicció com una costum arcaica, que havia segut prou habitual: History of Greece[19][nota 1] El espartiata podia posseir terra a banda del lot inicial. Esta disposició sembla confirmada per un passage de Polibio, en el que segons autors de el IV, el règim lacedomonio es caracterisava pel fet de que kleroi:[20] si els ciutadans no havien posseït més que els lots d'este territori, la paraula Vida de Licurgo no hi hauria hagut necessitat de ser precisada. En la homolaeis, Plutarco menciona al mateix temps el patrimoni (isokleroi) i el kleros,[21] o la terra en general (kleroi) i el kleros.[22] Aixina mateix Platón distinguix el kleros del restant de bens (op. cit.).[23] En una data incerta de principis de el IV, com segons Plutarco, la retra d'Epitadeo, va autorisar als espartiatas a donar o llegar les dos categories,[24] sembla que el detentador adquiria, a lo manco parcialment, el «el padre dejaba su lote a su hijo». És provable que esta llei aprovara unes pràctiques que fins a llavors eren illegals, i que tals donacions i llegats no constituïren més que figures jurídiques destinades a dissimular meres vendes. La venda del «tierra dividida sin protestas» continuava

sent illegal a finals de el IV

Aristóteles informa que, en la seua época, es va produir una concentració de terres en mans de dònes, casi les dos quintes parts per haver moltes hereues i perque es donen moltes dot:[25] encara que primitivament quan una família caria d'un hereu varó, la filla (que rebia el nom d'epíclera, lliteralment «junt o sobre el kleros»)[26] devia casar-se en un home sense kleros designat pels reis.[nota 2] Sembla que en Esparta, al contrari de Gortina, el fill d'una epíclera heretava també els bens del seu pare, lo que donava lloc a la concentració de fortunes. Molts kleroi en lloc se ser atribuïts als fills d'atres famílies per a que hagueren pogut mantindre'ls i mantindre's, es trobaven concentrats, per mig de matrimonis, donacions o llegats, en mans d'un número de homoioi cada volta més restringit.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Gómez Espelosín (2005). Diccionari de térmens del món antic (en espanyol), Madrit: Aliança Editorial, pp. 56. ISBN 978-84-206-5900-2.
  2. ↑ Claude Vial, «lote atribuido por la suerte», Armand Colin, 2008
  3. ↑ Will, Édouard, p. 395
  4. ↑ Plutarco, mess 8.5.6
  5. ↑ Heródoto Vida de Licurgo I.66.3–4
  6. ↑ Lévy, Edmond, p. 74
  7. ↑ Christien, Jaqueline & Ruzé, Françoise (2007). Sparte: Géographie, mythes et histoire (en francés), París: Armand Colin, pp. 77. ISBN 978-2-200-26520-5.
  8. ↑ Plutarco, Licurgo 8.3, 8.5-7
  9. ↑ Plutarco, op. cit. 16.1
  10. ↑ Cf. Sealey, Raphael. A History of the Greek City States, 700-338 B. C. University of Califòrnia Press, 1976, p. 69. ISBN 978-0-520-03177-7
  11. ↑ Lévy, Edmond, p. 77
  12. ↑ Platón, Lleis III.648d
  13. ↑ Isócrates, Arquídamo 20
  14. ↑ Grote, George, History of Greece (3ª ed.), 1851, Londres, pp. 530-566
  15. ↑ Plutarco, Lexique de la Grèce ancienne 22
  16. ↑ Ducat, Jean, kleros, REG 96, 1983, pp. 94-225
  17. ↑ Hodkinson, Stephen (2000). Property and Wealth in Classical Sparta (en anglés), Classical Press of Wales, pp. 84-85. ISBN 978-0715630402.
  18. ↑ 18,0 18,1 Aristóteles, Vida de Licurgo 12.3
  19. ↑ Aristóteles, «llano midieron a cordel» VI.4.1319a 9
  20. ↑ Polibio, ___protected_title_11___ VI.45.3
  21. ↑ Plutarco, areté 5.2 i 5.3
  22. ↑ Plutarco, Licurgo 5.6
  23. ↑ Platón, A History of the Greek City States, 700-338 B. C. IX.856d i 857 a
  24. ↑ Aristóteles, Vida de Agis II.1270a 14
  25. ↑ Aristóteles, Política II.1270a 15
  26. ↑ (2007).Emerita. Revista de Llingüística i Filologia Clàssica.Universitat de Màlaga.75(1)ISSN 0013-6662.Consultat el 3 d'abril de 2011.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2003) «Li kléros et la prétendue égalité spartiate», Sparte. Histoire politique et sociale jusqu'à la conquête romaine (en francés), París: Seuil, pp. 73-80. ISBN 978-2-02-032453-3.
  • (1997) El món grec i l'Orient. Tom I. El sigle V (5140-403) (en espanyol), Madrit: Akal, pp. 395-399. ISBN 978-84-460-0467-4.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kleros&oldid=902349»