Hlöðskviða

Archiu:Gizur and the Huns.jpg

Gizur desafia als hunos per Peter Nicolai Arbo, 1886.

Hlöðskviða o La batalla dels godos i els hunos és en ocasions contat entre els poemes de l'Edda poètica. S'ha preservat com a diferents estrofes intercaladas en el text de la Hervarar saga ok Heiðreks (capítuls 13 i 14, estant les estrofes numerades de l'1 al 32, intercaladas en el text en prosa). En general s'accepta que el text en un principi era una poesia separada. La llongitut del text preservat és de 233 llínees, constituint açò solament un fragment d'un poema molt major en extensió.

El poema relata que Heiðrekr, rei dels godos, va tindre dos fills, Angantyr i Hlöðr. Només Angantýr era fill llegítim, de modo que va ser qui va heretar el regne del seu pare. Hlöðr, la mare de la qual era la filla d'Humli, rei dels hunos, i que va nàixer i va créixer entre ells, reclamava la mitat de l'herència, Angantýr es nega a dividir el seu regne i té lloc una guerra, que cobraria les vides primer d'Hervör, la seua germana, i després del propi Hlöðr.

La primera estrofa llesta governadors:

Ár kváðo Humla Húnum ráða, Gizur Gautum, Gotum Angantý, Valdarr Dönum, en Völum Kíarr, Alrekr inn frækni enskri þjóðo.

"De temps arrere, va el relat, quan Humli governava als hunos Gizur als gautas Angantyr als godos Valdar als danesos César als Walha i el valent Alrek la nació anglesa"

Valdar és cridat rei dels danesos en Guðrúnarkviða II; Saxo Grammaticus menciona a Humblus fill de Danus, com el primer rei dels danesos, pero Humli en este context és identificat en Atila.

Despuix de la mort de Heidrek, Hlod viaja a Arheimar a reclamar la mitat del regne dels godos com la seua herència. En la reclamació de Hlod (estrofa 10) es fa menció a un bosc en la frontera que separa als godos dels hunos, i a una "tomba sagrada" la qual aparentment és un important santuari per als godos, pero els orígens dels quals són desconeguts.

Hrís þat it mæra, er Myrkvið heita, gröf þá ina helgu, er stendr á Goðþjóðo, stein þann inn fagra, er stendr á stöðum Danpar, halfar herborgir, þær er Heiðrekr átti, lönd ok lýða ok ljósa bauga.

El famós bosc cridat Myrkviðr, allí en la tomba sagrada en la ruta dels godos aquella famosa roca en els bancs del Dniéper i la mitat de l'atarassana de guerra que era terra i gent de Heidrek i dorats anells.

Angatyr oferix a Hlod un terç del seu regne, i Gizur, el rei gauta i pare adoptiu de Heidrek, afirma que açò és molt més de lo que pot pretendre el fill d'una esclava. En la tornada de Hlöd al regne dels hunos, el seu yayo Humli s'enfurix i reunix l'eixèrcit dels hunos.

El poema finalisa en Angantýr donant mort al seu germà (estrofa 32):

Bölvat és okkr, bróðanar, bani em ek þinn orðinn; þat mun æ uppi; illr er dómr norna.

Tenim una maldicció, germà, m'he convertit en el teu assessí i novament és cert el cruel pronunciament de les nornas.

Bibliografia

• The Battle of the Goths and the Huns. Christopher Tolkien, en Saga-Book (University College, London) 14, partix 3 (1955-6), pp. [141]-63.