Homalocephala texensis
Homalocephala texensis, coneguda comunament com biznaga tonel mancacaballo,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Homalocephala, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest d'Estats Units, concretament pels estats de Nou Mèxic, Oklahoma i Texas, fins al noreste de Mèxic, a on apareix en els estats de Chihuahua, Coahuila, Nou #León, Durango, Tamaulipas i Zacatecas.
Descripció
[editar | editar còdic]Homalocephala texensis és una espècie de cactus d'aspecte robust que presenta creiximent solitari en les seues primeres etapes i solament en rares ocasions forma grups en el pas del temps. El cos mostra forma globosa aplanada i creix a ras de la superfície del sol, en la part aérea plana en la zona superior i tendència hemisfèrica en eixemplars envellits. La epidermis presenta color vert grisáceo pàlit en poblacions del desert i vert més intens en poblacions orientals. Alcança entre 12 i 20 cm d'altura i fins a 30 cm de diàmetro.
El talle presenta entre 13 i 27 costelles sobre les que es disponen les areolas. Estes desenrollen espines densament agrupades, d'aspecte robust i aprimades cap a l'àpiç. Les espines mostren coloració variable entre marró clar, rosa, rojós i gris, en forma cilíndrica a aplanada i en bandes travesseres ben marcades. A diferència d'atres espècies, les espines no apleguen a ocultar la superfície del talle. Es distinguix una única espina central, rígida, aplanada i curvada cap a avall, sempre més llarga que les radials, en una llongitut d'entre 3 i 7,5 cm. Ademés, presenta entre cinc i sèt espines radials, esteses i aplanadas, que medixen entre 2,5 i 5 cm de llongitut.
Les flors apareixen a finals de la primavera i poden desenrollar-se en individus en aproximadament 10 cm de diàmetro. Presenten variació cromàtica des de blanc groguenc fins a rosa pàlit o rosa fucsia, en gola de color roig. Alcancen entre 5 i 6 cm de llongitut i diàmetro.
El frut presenta color roig escarlata a carmesí, forma esfèrica o ovoide i textura carnosa en la madurea. Medix entre 1,5 i 5 cm de llongitut i de 2,5 a 3,8 cm de diàmetro. Presenta escamas que es desprenen en facilitat i s'obri de forma irregular.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des del suroest d'Estats Units, en el surest de Nou Mèxic, el suroest d'Oklahoma i Texas, fins al noreste de Mèxic, a on apareix en els estats de Chihuahua, Coahuila, Nou #León, Durango, Tamaulipas i Zacatecas.[3][4]
Habita principalment en biomas desérticos i de xara seca,[5] des del nivell de la mar fins als 1000 metros d'altitut. Es desenrolla en xares xerófilos i pasturages, sobre sols franc-calcáreos o arenencs, en planures, valls i tossals propis d'estes zones.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta una notable adaptació a ambients àrits. Creix a ras de el sol i sol quedar amagada entre la vegetació herbàcea, lo que li permet passar desapercebuda i reduir la pèrdua d'aigua i l'impacte de la radiació solar directa. En freqüència, una densa cobertura d'herbes efímeres o inclús una fina capa de neu la cobrixen per complet, lo que contribuïx a la seua protecció front a les variacions tèrmiques i a la dessecació.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus texensis, publicada en 1842 pel botànic Carl Heinrich Hopffer en la revista científica Allgemeine Gartenzeitung 10: 297.[6][7]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Homalocephala, per lo que va passar a cridar-se Homalocephala texensis. Varen registrar estos canvis en el seu llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 181, publicat en 1922.[5][8][9]
- Homalocephala: nom genèric format a partir de les paraules gregues homalos (que es traduïx com a 'nivell') i kephalē (que significa 'cap'), en alusió al cos deprimit que presenten algunes espècies del gènero.[10]
- texensis: epítet geogràfic que fa referència a l'estat de Texas, lloc a on es va descobrir l'espècie. El sufix llatí -ensis és comú en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.[11][12]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria es deu a la seua àmplia distribució, al fet de que la majoria de les seues subpoblaciones mantenen un tamany abundant i que no presenta amenaces.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental[4] i resulta fàcil de mantindre, en major tolerància al fret que la majoria dels cactus. Presenta un creiximent llent, encara que florix en facilitat si rep condicions adequades. Preferix un substrat molt poroso i poc ric, ya que un excés de matèria orgànica pot provocar un creiximent allargat.
El seu sistema radicular és reduït en comparació a la part aérea, per lo que basta un test proporcional en bon drenage. Requerix recs regulars de primavera a autumne, sense excés per a evitar la pudrición, i descans sec en hivern. Convé aplicar fertilisant ric en potassi en estiu. Tolera temperatures molt baixes si el substrat permaneix sec. Necessita molta llum i es desenrolla millor a ple sol; la falta d'allumenament debilita la planta. S'adapta be al cultiu en test i en espais com a hivernàculs frets o rocallas.
Encara que sol mantindre's sana en bones condicions de cultiu, poden aparéixer plagues com aranya roja, cochinillas o mosques de la esciara, sobretot en plántulas; un bon drenage, ventilació i control del rec reduïxen estos problemes. La pudrición rara volta apareix si es cuiden estos aspectes. Es propaga principalment per llavors, que germinen en una o dos semanes en condicions càlides, i les plántulas requerixen ventilació i protecció front al sol directe.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: biznaga de banyes, biznaga tonel mancacaballo, biznaga-tonel manca cavall, mancacaballo, mancacaballo de Texas i poncha llandes.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plántula -
Plantes en Texas, Estats Units
-
Planta en flors groguenques
-
Planta en fruts en formació -
Planta en fruts madurs
.jpg)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Biznaga tonel mancacaballo (Homalocephala texensis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 190. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Homalocephala texensis». Www.llifle.net. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Echinocactus texensis: Gómez-Hinostrosa, C., Heil, K., Terry, M. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152878A121492784».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152878A121492784.en.Consultat el 2026-05-02.
- ↑ 5,0 5,1 «Homalocephala texensis (Hopffer) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Echinocactus texensis Hopffer | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Beschreibung eines neuen Echinocactus».Allgemeine Gartenzeitung.10(38)
- 297–298.Consultat el 2-5-2026.
- ↑ Britton; Rose, {{{nom2}}} (1922). [1], Washington: The Carnegie Institution of Washington, p. 181.
- ↑ «Echinocactus texensis | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-05-02.
- ↑ «Homalocephala» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-01.
- ↑ «Sobre el sufix -ENSE» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 239. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Homalocephala texensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.