Home de Piltdown
.jpg){kind=link}
El home de Piltdown és conegut per ser un dels majors fraus en l'història de la paleoantropología, principalment perque es va creure autèntic durant més de quaranta anys, des de que s'anunciara el seu descobriment en 1912 fins a 1953, quan el frau va ser finalment expost.
Història
[editar | editar còdic]
L'història d'esta falsificació va començar i es va basar en uns restants gose-vos (en concret un cràneu parcial, un dent solt i una mandíbula en dents) supostament descoberts en Anglaterra en 1908, en Piltdown, un poble de Sussex.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Un obrer els va trobar en una pedrera, i li'ls va entregar al arqueòlec aficionat Charles Dawson, que els va presentar, junt en l'eminent paleontòlec Smith Woodward (del Museu Britànic), en la Societat Geològica de Londres.
Durant anys, es va mantindre el debat sobre l'orige d'estos restants, i la prensa va dir que molt provablement correspongueren al esclavó perdut, denominant-ho Eoanthropus dawsonii. Estos restants varen ser acceptats per la comunitat científica sense majors anàlisis, degut principalment a que era perfecte i idèntic a l'idea d'aquella época sobre l'esclavó perdut. L'idea d'eixa época era que l'esclavó tenia que haver tingut un gran cervell, pero igualment presentar traces simiescos i evolucionar posteriorment a una apariència humana, idea contrària a la demostrada ara en els estudis dels fòssilés verdaders.
Descobriment del frau
[editar | editar còdic]No obstant, varen començar a sorgir cada volta més dubtes sobre l'antiguetat i l'orige d'eixos restants. Finalment, el dentiste A.T. Marston va determinar que la mandíbula d'eixe esquelet corresponia a un orangutà, la dent solta a un mona i el cràneu a un homínit (Homo sapiens). A partir de llavors, els anàlisis del contingut en flúor dels ossos varen demostrar que l'enterrament havia segut intrusivo, aixina com que el color ferruginoso obscur dels ossos es devia a un tractament químic per a uniformar les diferències de color entre la mandíbula (més moderna) i el cràneu (més antic). Ningú sap quí va cometre el frau, i alguns ho atribuïxen als descobridors originals, senyalant sobretot a Dawson, motivat pel fet de que en les illes britàniques no havia segut descobert cap fòssil humà, mentres que en el restant d'Europa, i fonamentalment en Àfrica, sí. No obstant, el professor Douglas va deixar a la seua mort una cinta magnètica en la que senyalava que l'autor de la falsificació havia segut el archifamoso William Johnson Sollas, que pretenia en això desprestigiar al seu rival Woodward.cita requerida A pesar del frau, s'ha erigit, per subscripció popular, en el lloc a on es varen descobrir els ossos, un monument honorífic a estos restants. El propi Woodward va assistir a l'inauguració.
Igualment, existixen teories diverses que han atribuït l'invenció a alguns dels hòmens més famosos de l'época, incloent a Arthur Conan Doyle i a Teilhard de Chardin.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Per molt temps es va acusar a Dawson de ser l'únic culpable en l'engany, pero Gould assegura que la seua investigació mostra que Teilhard, que acabava de ser ordenat sacerdot i que en eixe llavors estava estudiant paleontologia, va participar en la “conspiració de Piltdown”. Gould diu que alguns dels ossos que es varen trobar en les fosses de Piltdown provenien de països en els quals Teilhard havia arreplegat espècimen en viages anteriors. Ademés, en les cartes que Teilhard va enviar a un dels científics que varen descobrir l'engany, Gould afirma que Teilhard va mentir per a ocultar la seua participació en l'intriga.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre de Piltdown» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.