Hook.

Erro al crear miniatura:

Hook.

William Jackson Hooker FRS (6 de juliol de 1785-12 d'agost de 1865) va ser un ilustrador botànic, botànic, micólogo, pteridólogo, briólogo i algólogo anglés.

Biografia

Hooker va nàixer en Norwich. El seu pare, Joseph Hooker d'Exeter, era membre de la mateixa família que el conegut Richard Hooker, fervent estudiós de la lliteratura alemana i apassionat horticultor de plantas rares. Va educar al fill en l'escola superior de Norwich, en una llibertat que li permetia viajar i com a espargiment estudiar la Història Natural, especialment ornitologia i entomologia. Per recomanació de James Edward Smith, a qui havia consultat respecte a un verdet rar, va centrar la seua atenció en la Botànica. A sugerència de Sir Joseph Banks, va fer la seua primera expedició botànica a Islàndia, en l'estiu de 1809, pero els espècimen que havia recolectat, en les notes i els dibuixos, es varen perdre en el viage de tornada a casa, en incendiar-se el barco, del com, el jove botànic va poder escapar per poc. No obstant una bona recopilació de vivències en els habitants de l'illa i de la seua Flora es va poder publicar en un llibre de títul: "Tour in Iceland", 1809, de circulació restringida en 1811, i reimpreso en 1813. En 1810-1811 Hooker va fer una preparació extensiva i grans sacrificis econòmics en vista d'acompanyar a Sir Robert Brownrigg a Ceilan, pero la situació inestable de l'illa va conduir a l'abandó de l'expedició en proyecte. En 1814 va passar nou mesos en excursions de recolecta d'espècimen botànics per França, Suïssa i nort d'Itàlia. En 1815 es va casar en la filla major de Mr Dawson Turner, banquer, de Great Yarmouth. Assentat en Halesworth, Suffolk, es va prometre a sí mateixa la creació de la seua herbario, el qual va tindre un reconeiximent entre els botànics a nivell mundial. En 1816 es va publicar el seu primer treball científic, el British Jungermanniae. A açò va seguir una nova edició de Flora Londinensis de William Curtis, per a la qual va escriure les resenyes (1817-1828); una resenya per a la Plantae cryptogamicae d'Alexander von Humboldt i Aimé Bonpland; i per a la Muscologia, una completa recopilació dels verdets del Regne Unit i Irlanda, preparat conjuntament en Thomas Taylor (1818); i pel seu Musci exotici (2 vols. 1818-1820), dedicat als nous verdets foràneus, i atres plantes criptógamas. En 1820 se li va adjudicar a Hooker la Càtedra de Botànica de la Universitat de Glasgow a on pronte es va fer popular com a llector, pel seu estil a un temps ràpit i clar. A l'any següent trau a la llum la seua Flora Scotica, en la que el método natural de classificació de les plantes britàniques va ser coordinat en l'artificial. Va ser principalment pels esforços d'Hooker, per lo que els botànics eren inclosos, a partir de llavors, en les expedidiones d'ultramar, organisades pel govern. Mentres les seues obres anaven en aument, el seu herbario s'anava incrementant a un temps gràcies als invalorables increments procedents de todas partes del globo, i la seua posició com botànic va millorar notablement. Se li va nomenar Cavaller d'Hanover en 1836 i en 1841 va ser designat director del Real Jardí Botànic de Kew, per la dimissió de William Aiton. baix la seua direcció els jardins varen aumentar de superfície, passant de 4 a 30,4 ha, en un arboretum de 84 ha), es varen construir nous hivernàculs de cristal, i va fundar un museu de "La Botànica en l'economia". Estant compromés en la Synopsis filicum en John Gilbert Baker quan va sofrir l'atac d'una maltia de gola de la que hi havia un brot epidémico en Kew, causant-li la mort. Li va succeir en elloc que ocupava en el Real Jardí Botànic de Kew el seu fill Joseph Dalton Hooker.

Atres treballs

Hooker va preparar o va editar numeroses obres, les més importants són les que seguixen:

• Botanical Illustrations. 1822
• Exotic Flora, indicating such of the specimens as llaure deserving cultivation. 3 vols. 1822-1827
• Account of Sabine's Arctic Plants. 1824
• Catalogue of Plants in the Glasgow Botanic Garden. 1825
• the Botany of Parry's Third Voyage. 1826
• The Botanical Magazine. 38 vols. 1827-1865
• Icones Filicum, en el Dr R. K. Greville. 2 vols. 1829-1831
• British Flora, apareixent vàries edicions, baix el Dr G. A. W. Arnott & Co. 1830
• British Flora Cryptogamia. 1833
• Characters of Genera from the British Flora. 1830
• Flora Boreali-Americana. 2 vols. 1840, sent sobre les recolectes botàniques en la Norteamérica Britànica del viage de Sir John Franklin
• The Journal of Botany. 4 vols. 1830-1842
• Companion to the Botanical Magazine. 2 vols. 1835-1836
• Icones plantarum. 10 vols. 1837-1854
• the Botany of Beechey's Voyage to the Pacific and Behring's Straits (en el Dr Arnott, 1841)
• the Genera Fiticum. 1842, en els dibuixos coloreados originals de F. Bauer, en afegitons i resenyes descriptives
• The London Journal of Botany. 7 vols. 1842-1848
• Notes on the Botany of the Antarctic Voyage of the Erebus and Terror. 1843
• Species filicum. 5 vols., 1846-1864, treball típic d'este tema
• A Century of Orchideae. 1846
• Journal of Botany and Kew Garden Miscellany. 9 vols. 1849-1857
• Niger Flora. 1849
• Victòria Regio. 1851
• Museums of Economic Botany at Kew. 1855
• Filices exoticae. 1857-1859
• The British Ferns. 1861-1862
• A Century of Ferns. 1854
• A Second Century of Ferns. 1860-1861

Reconeiximents

• Membre de la Royal Society

Eponimia

Gèneros

• (Poaceae) Hookerochloa I. B. Alexeev

Espècies (+ de 1000 registres)

• (Orchidaceae) × Hookerara hort.
• (Acanthaceae) Didyplosandra hookeri (Nees) Bremek.
• (Elaeocarpaceae) Crinodendron hookerianum (Gay

Plantilla:Botànic (anthurium) hookerii

Bibliografia

• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hook..
• Wikispecies té un artícul sobre Hook..