Anar al contingut

Joseph Dalton Hooker

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Joseph Dalton Hooker

Joseph Dalton Hooker (Halesworth, Suffolk; 30 de juny de 1817-Sunningdale, Berkshire; 10 de decembre de 1911) va ser un botànic i explorador britànic.

Primers anys i viage en el HMS Erebus

[editar | editar còdic]

Va ser el segon fill del botànic William Jackson Hooker i Maria Sarah Turner, filla major del banquer Dawson Turner i cunyada de l'historiador Francis Palgrave. Des dels sèt anys assistia a les conferències del seu pare en la Universitat de Glasgow, a on era Regius professor de Botànica. Joseph va demostrar un precoç interés per la distribució de les plantes i pels viages d'exploradors com el del capità James Cook. L'expedició estava formada per dos barcos, el Erebus i el Terror. Va ser l'últim gran viage d'exploració realisat íntegrament sense tocar terra.[1] Hooker era el més jove dels 128 tripulants. Va navegar en el Erebus com a ajudant de Robert McCormick, qui, ademés de ser el cirugià del barco tenia la missió d'arreplegar espècimen zoològics i geològics.[2]
Els barcos varen salpar el 30 de setembre de 1839 i, abans de dirigir-se a l'Antàrtida, varen visitar Madeira, Tenerife, Santiago, Illa de Quail en l'archipèlec de Veta Verda, Archipèlec de Sant Pedro i Sant Pablo, Trinitat a l'est de Brasil, Santa Helena i el Veta de Bona Esperança. Hooker va arreplegar coleccions de plantes en cada punt visitat i durant la travessia les va dibuixar, aixina com espècimen d'algas i vida marina que eren pujats a bordo per mig de rets. Des del Veta es varen dirigir a l'oceà austral. La seua primera parada varen ser les illes Crozet ancorant en Illa Possession per a fer una entrega de café als caçadors de foques. Despuix varen partir cap a les illes Kerguelen a on varen passar varis dies. Joseph va identificar 18 plantes, 35 verdets i hepàtiques, 25 líquenes i 51 algas incloent algunes que no havien segut descrites pel cirugià William Anderson quan James Cook va visitar en 1772.[3] L'expedició va passar algun temps en Hobart i la Terra de Van Diemen per a, a continuació, traslladar-se a les illes Auckland, a les illes Campbell i continuar cap a l'Antàrtida per a localisar el pol sur magnètic. Despuix de 5 mesos en l'Antàrtida varen retornar a Hobart per a reabastecerse i varen salpar cap a Sídney i les Bay of Islands en Nova Zelanda. Varen deixar Nova Zelanda per a retornar a l'Antàrtida i despuix de passar 138 dies en la mar i una colisió entre El Erebus i el Terror, varen navegar cap a les illes Malvines, Terra del Fòc, de regrés a les Malvines i per tercera volta a l'Antàrtida. L'expedició va fer una parada en la illa Cockburn i despuix de partir de l'Antàrtida es varen detindre en la Veta, Santa Helena i Isla Ascensión. Els barcos varen retornar a Anglaterra el 4 de setembre de 1843; el viage va ser un èxit per a Ross, ya que va ser el primer en confirmar l'existència del continent austral i cartografiar bona part de la seua llínea costera.[4]

El periodo entre expedicions

[editar | editar còdic]

Hooker va declinar una càtedra en l'universitat de Glasgow, despuix del seu fracàs per a obtindre una posició acadèmica en la universitat d'Edimburc, per lo que, en substitució, va prendre possessió delloc de botànic en la British Geological Survey en 1846. Va començar a treballar en Paleobotánica buscant plantes fòssils en els jaciments carboníferos de Gals.
Eixe mateix any es va comprometre en Frances Henslow, filla del tutor de botànica de Darwin, John Stevens Henslow, pero se li va animar a continuar viajant per a guanyar major experiència en el seu camp. Es va propondre viajar a la Índia i el Himalaya i en 1847 el seu pare li va solicitar partir cap a l'Índia en la missió d'arreplegar plantes per al Jardí Botànic de Kew. Al seu regrés a Anglaterra, el seu pare havia segut nomenat director del Real Jardí Botànic de Kew, convertint-se en un prominent home de ciència. William Hooker, a través dels seus contactes, va assegurar al seu fill una subvenció de 1000 lliures del almirantazgo per a sufragar els costs per a les làmines ilustrades de la seua Botany of the Antarctic Voyages (Botànica dels viages Antàrtics) i un salari anual de 200 lliures mentres treballava en la seua flora. Flora que seria inclosa en la recollida durant els viages de Cook i Menzies i recolzada pel Museu britànic i les coleccions obtingudes en el Beagle. Les flores varen ser ilustrades per Walter Hood Fitch (instruït en ilustració botànica per William Hooker), qui es convertiria en el més prolífic artiste botànic victorià. Les coleccions dels viages d'Hooker varen ser descrites en un dels dos volums publicats com a Flora Antarctica (1844-47). En ella va escriure sobre les illes i el seu paper en la geografia de les plantes, treball que li va procurar la reputació com sistémico i geógrafo vegetal.[5]

Els fruts dels tres anys passats en les mars del Sur varen ser completats en la Flora Novae Zelandiae (1851-53) i Flora Tasmaniae (1853-59).

L'expedició al Himalaya

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Magnolia hodgsonii. Ilustració de Walter Hood Fitch.

L'11 de novembre de 1847 Joseph va partir d'Anglaterra donant inici a la seua expedició al Himalaya, la qual duraria tres anys i li convertiria en el primer europeu que recopilava plantes en aquella cordillera. Va obtindre passage debades en la fragata HMS Sidon que li va dur fins al Nilo i despuix va continuar viage per terra fins a Suez a on va embarcar cap a l'Índia. El 12 de giner de 1848 va desembarcar en Calcuta i va continuar a lloms d'elefant fins a Mirzapur, en barco Ganges dalt fins a Siliguri i per terra de nou, en poni, fins a Darjeeling, a a on va aplegar el 16 d'abril de 1848. L'expedició d'Hooker es va establir en Darjeeling, a on va permanéixer junt al naturaliste Brian Houghton Hodgson qui li va presentar al representant de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, el Dr. Archibald Campbell. Est va negociar l'entrada d'Hooker en Sikkim, la qual va anar finalment aprovada en 1849, encara que el Rajá li va mantindre presoner durant algun temps.
Mentrestant, Hooker escrivia a Darwin relatant-li els hàbits dels animals de l'Índia i recopilava plantes en Bengal. Va fer algunes exploracions junt en Charles Barnes, resident en la zona, a lo llarc del riu Rangeet fins a la seua confluència en el Tista i el pico Tonglu, en la cordillera de Singala, en la frontera en Nepal. El 27 d'octubre de 1848 Hooker, junt en un numerós grup d'ajudants locals, va partir cap al Nepal oriental. Es varen dirigir a Zongri, cap a l'oest, passant per les estribaciones de Kanchenjunga i despuix cap al noroest, a lo llarc dels passos del Nepal fins al Tibet. En abril de 1849 va proyectar una expedició més llarga per Sikkim. Va partir el 3 de maig i va viajar cap al noroest a la vall de Lachen, el pas de Kongra Lama i després fins al pas de Lachoong. Hooker i el seu amic el Dr Archibald Campbell varen ser fets presoners pel Dewan de Sikkim quan viajaven cap al pas de Chola en el Tibet.[6][7] Es va enviar un grup britànic per a negociar en el rei de Sikkim, encara que varen ser lliberats sense derramamiento de sanc[8] i Hooker va retornar a Darjeeling a on va passar els mesos de giner i febrer escrivint els seus diaris, reponent espècimen perduts durant la seua detenció i planejant un atre viage per al seu últim any en l'Índia. En poc entusiasme per tornar a Sikkim i desmotivado per a viajar a Bhutan Hooker va decidir fer la seua última expedició himalaya a Sylhet i les montanyes Khasi en Assam. Li va acompanyar Thomas Thompson, un companyer d'estudis de l'universitat de Glasgow. Varen partir de Darjeeling l'1 de maig de 1850, varen navegar fins a la Bahía de Bengala i varen viajar per terra, en elefant, fins a les montanyes Khasi, establint el seu quarter general en Churra a on varen permanéixer fins al 9 de decembre, data en la que varen iniciar el viage de regrés a Anglaterra. Les exploracions d'Hooker de les, fins a llavors, regions desconegudes, recollides en la seua Himalayan Journals i dedicades a Charles Darwin, varen ser publicades per l'Oficina d'Investigacions Trigonométricas de Calcuta i Ward, Lock, Bowden & Co., 1891 (la biblioteca Minerva de llibres famosos).

Carrera

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Hooker en 1908.

Va començar la seua série Flora Indica en 1855, junt en Thomas Thompson. Les seues observacions botàniques formen part del núcleu d'un elaborat treball sobre els rhododendron del Sikkim, i els Himalayas i de la flora de l'Índia. Les seues obres varen ser ilustrades en litografia de Walter Hood Fitch. Hooker va viajar a Palestina (1860), Marroc (1871), i els Estats Units d'Amèrica (1877), tots ells varen suministrar una inestimable informació científica. Mentres realisava estos viages per països estrangers s'estava llaurant una gran reputació científica en casa. En 1855 va ser designat com a ajudant de director del Real Jardí Botànic de Kew, i en 1865 va succeir al seu pare com a director, ya que va ocupar durant 20 anys. A la primerenca edat de 30 anys va ser elegit membre de la Royal Society, i en 1873 president (fins a 1877). Va rebre tres de les seues medalles: La Medalla Real en 1854, la Copley en 1887 i la de Darwin en 1892. També va ser nomenat president de la Associació Britànica per a l'alvanç de la Ciència en la seua trobada de Norwich de 1868, quan la senya d'identitat estava marcada pel seu defensa de les teories de Darwin. De fet, va anar un amic precoç i valedor de [Darwin: Hooker va ser qui, junt en Charles Lyell, va induir a Darwin a fer públiques les seues teories, i l'autor de L'orige de les espècies recorda en gratitut a Hooker per l'amplitut de coneiximents i el seu juí equilibrat. La seua obra més important va ser Flora of British Índia, publicada en sèt volums entre 1872 i 1897. Va ser autor de numerosos escrits científics i monografies, i els seus extensos llibres inclouen, ademés de tot lo ya mencionat una Students Flora of the British Isles estàndar i un monumental treball, el Genera plantarum[9] (1860-83), basat en les coleccions de Kew, per al qual va tindre la colaboració de George Bentham. En 1904, a la doneu de 87 anys, va publicar A sketch of the Vegetation of the Indian Empire (Esbós de la vegetació de l'Imperi Indi). Va continuar la compilació del proyecte del seu pare, Icones Plantarum (ilustracions de plantes), escrivint els volums onze al dèneu. El 10 de decembre de 1911, Joseph Hooker va morir mentres dormia despuix d'una curta i, aparentment, poc important indisposició. El dean i el cabildo de la Catedral de Westminster varen oferir una tomba en la nau junt a la de Darwin, pero varen insistir que el cos fora abans incinerat. La seua viuda, Hyacinth, va declinar l'oferta i Hooker va ser enterrat, com era el seu desig, junt al seu pare en el cementeri de St. Anne en Kew Green, a curta distància dels Reals Jardins Botànics de Kew.

Algunes publicacions

[editar | editar còdic]
  • 1870; 1878. The student's flora of the British Isles. Macmillan, Londres
  • 1872-1897. The flora of British Índia

Matrimonis i fills

[editar | editar còdic]

En 1851 es va casar en Frances Harriet Henslow (1825-1874), filla de John Stevens Henslow. Varen tindre quatre fills i tres filles:

Despuix de la mort de Francés en 1874, en 1876 Hooker es va casar en Hyacinth Jardine (1842-1921), filla de William Samuel Symonds i viuda del naturaliste Sir William Jardine. Varen tindre dos fills:

  • Joseph Symonds Hooker (1877-1940)
  • Richard Symonds Hooker (1885-1950)

Reconocimientoss

[editar | editar còdic]

En la publicació de l'última part de Flora of British Índia (Flora de la Índia Britànica') en 1897, va ser creat el G. C. S. I., de l'orde del qual va ser nomenat cavaller gran comendador de l'Orde de l'Estrela de l'Índia, el ranc més alt d'esta orde (ya havia segut nomenat Cavaller Comandant vint anys abans). Vint anys despuix, als 90 anys, va ser guardonat en la Orde del Mèrit.

Eponimia

[editar | editar còdic]
Gèneros
Espècies (900 registres IPNI)
Espècies de molusc

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ward, P. 2001. coolantarctica. com/Antarctica%20fact%20file/History/antarctic_ships/erebus_terror_antarctica. htm Antarctic expedition, 1839-1843, James Clark Ross
  2. ↑ Desmond, R. 1999. Sir Joseph Dalton Hooker: Traveller and Plant Collector. Antique Collectors' Club and The Royal Botanic Gardens, Kew ISBN 1-85149-305-0 p 18
  3. ↑ Desmond. 1999. p 36-42
  4. ↑ Desmond. 1999. p 85
  5. ↑ Desmond. 1999. p 91
  6. ↑ archive. org/web/20061015094131/http://darwin. lib. cam. ac. uk/perl/nav? pclass=letter&pkey=1558 Letter number 1558: To J. D. Hooker. 10 March 1854. The Darwin Correspondence Online Database.
  7. ↑ Sanyal, R. B. (1896) Hours with Nature. S. K. Lahiri and Co. Page 34
  8. ↑ darjeelingnews. net/darjeeling_history. html History of Darjeeling darjeelingnews. net/darjeeling_history. html archivat en Wayback Machine. Darjeelingnews. net
  9. ↑ botanicus. org/title/b12029907 G. Bentham and J. D. Hooker, Genera plantarum London, A. Black (1862-1883), Botanicus, Missouri Botanical Garden Library
  10. ↑ Byull. Moskovsk. Obshch. Isp. Prir. Otd. Biol. 90(5): 106 1985 (IK)
  11. ↑ Revis. Gen. Pl. 2: 718 1891 (IK)
  12. ↑ Taxon 61(5): 1032 2012
  13. ↑ Gen. Cat. [Rollisson] 1875-76: 59
  14. ↑ Taxon 61(6): 1210 2012
  15. ↑ Bull. Misc. Inform. Kew 1929(8): 251, descr. emend. (IK)
  16. ↑ Reeve L. A. (1854). Conchologia iconica, or, Illustrations of the shells of molluscous animals 7: org/stream/conchologiaiconi07reevs#page/n868/mode/1up Species 1474, org/stream/conchologiaiconi07reevs#page/n867/mode/1up plate 208, fig. 1474

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:IA

Predecessor:
Sir George Airy 		President de la Royal Society
1873-1878 		Successor:
William Spottiswoode


Predecessor:
Alfred Richard Cecil Selwyn 		Medalla Clarke
1885 		Successor:
Laurent-Guillaume de Koninck

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joseph_Dalton_Hooker&oldid=1111464»