George Bentham

Erro al crear miniatura:

George Bentham

George Bentham (Stoke, Plymouth, Anglaterra, 22 de setembre de 1800 - Londres, 10 de setembre de 1884) va ser un botànic, pteridólogo i micólogo anglés.

Biografia

Bentham va nàixer en Stoke, junt a Plymouth. El seu pare, Sir Samuel Bentham, era l'únic germà de Jeremy Bentham que va aplegar a l'edat adulta. George no va tindre una educació escolar ni tampoc estudis superiors, pero des d'edat primerenca va adquirir la facultat de mantindre la seua atenció concentrada en qualsevol assunt o tema que li interessara. També va mostrar unes aptituts llingüístiques sobreixents. A l'edat de sèt anys podia parlar francés, alemà i rus, i va deprendre suec durant el curt periodo en que va residir en Suècia, quan era una miqueta major. Poc temps abans de la guerra en França, la família Bentham va realisar un llarc periple per este país, permaneixent dos anys en Montauban, a on George Bentham va estudiar hebreu i matemàtica en l'escola de teologia protestant. Al final es varen establir en les proximitats de Montpeller, a on Sir Samuel va comprar una finca. George es va sentir atret pels estudis botànics, aplicant els métodos llògics del seu tio, i no per un interés especial en la Història natural. Mentres estava estudiant en Angulema va aplegar a les seues mans un eixemplar de l'obra d'Augustin Pyrame de Candolle Flore française, i es va sentir interessat en les taules analítiques d'identificació de plantes. Immediatament va procedir a fer una prova per a verificar-les en la primera planta que va trobar. El resultat va ser satisfactori, i va continuar aplicant-les en cada planta que trobava. En una visita a Londres en 1823, va entrar en contacte en el círcul de botànics anglesos. En 1826, i per les pressions del seu tio, va accedir a treballar com el seu secretari. En l'any 1832 va morir Jeremy Bentham, deixant les seues propietats al seu nebot. L'herència del seu pare havia passat a les seues mans l'any anterior. Estava ara en una posició d'una modesta independència, tenint la possibilitat de proseguir sense distraccions els seus estudis favorits. Per un temps estos varen ser Botànica, Jurisprudència i Llògica, ademés d'editar els papers professionals del seu pare. La primera publicació de George Bentham va ser la seua Catalogue dones plantes indigènes dones Pyrénées et du Bas Llenguadoc (Paris, 1826), el resultat d'una cuidadosa exploració dels Pirineus en companyia de G. A. Walker Arnott (1799–1868), despuix professor de Botànica en la Universitat de Glasgow. És interessant apreciar que George Bentham va adoptar el principi pel que mai feya cites de segona mà. Açò va ser seguit per artículs de varis assunts llegals: en la codificació, en la que discrepava en el seu tio, en les lleis que afectaven al furt i en les lleis de la propietat efectiva. Pero l'obra més a tindre en conte d'este periodo va ser la Outline of a New System of Logic, with a Critical Examination of Dr Whately’s Elements of Logic (1827). En este treball, el principi de la quantificació del predicat es va establir explícitament per primera volta. Per açò William Stanley Jevons va declarar que indubtablement era el més fructífer descobriment, fet en la ciència de la llògica abstracta, des dels temps d'Aristóteles. Ans que s'hagueren venut uns xixanta eixemplars, l'editor s'havia declarat en bancarrota, i lo almagasenat es va quedar com a paper abandonat. Ellibre va passar a l'oblit, i fins a 1873 no es va reclamar la prioritat de George Bentham front a la de Sir William Hamilton per Herbert Spencer. En 1836 va publicar el seu Labiatarum genera et species. Dins dels preparatius per a este treball, entre 1830 i 1834 va visitar cada u dels Herbarios europeus, algun en més d'una ocasió. El següent hivern ho va passar en Viena, a on va elaborar el seu Commentationes de Leguminosarum generibus, publicada en els anals del Museu de Viena. En 1842 es va traslladar a Pontrilas en Herefordshire. La seua ocupació principal en els pròxims anys varen ser les seues contribucions al Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis, que estava sent elaborat pel seu amic, A. P. de Candolle. En tot este assunt va estudiar unes 4730 espècies. En 1854 Bentham va aplegar a la conclusió de que el manteniment del seu herbario i la seua biblioteca li resultava massa car, per lo que li'l va oferir al govern, en la condició de que devien formar part del núcleu d'ajuda per a l'investigació en el Real Jardí Botànic de Kew. Al mateix temps va pensar en abandonar els seus treballs en Botànica. Afortunadament va ser persuadit per Sir William Jackson Hooker, John Lindley i atres científics amics per a que continuara. En 1855 va fixar la seua residència en Londres i va treballar en Kew durant cinc dies a la semana, en unes breus vacacions d'estiu, fins al final de la seua vida. En 1857 el govern va aprovar un proyecte per a preparar una série de descripcions de la flora de les colónies britàniques en anglés. George Bentham va escomençar en la Flora Hongkongensis en 1861, el qual va anar el primer treball comprensible en qualsevol part sobre la poc coneguda flora de China. Est va ser seguit per la Flora Australiensis, en sèt volums (1863–1878), el primer tractat sobre la flora d'un continent que s'havia terminat. El seu treball major va ser el Genera Plantarum, començat en 1862 i conclós en 1883 en colaboració en Sir Joseph Dalton Hooker.

Obra

• Catalogue dones plantes indigènes dones Pyrénées et du Bas-Llenguadoc. París, 1826

• Outline of a New System of Logic, with a Critical Examination of Dr Whately’s Elements of Logic. 1827

• Labiatarum genera et species. 1836

• Scrophularineae indicae. 1835

• Commentationes de Leguminosarum generibus. Anals del Museu de Viena. 1835

• Plantes Hartwegianas imprimis Mexicanes. 1839–1857

• Handbook of the British Flora. 1858–1865

• Flora Hongkongensis. 1861

• Flora Australiensis, sèt volums. En Ferdinand von Mueller, 1863-1878

• Genera Plantarum ad Exemplari a Imprimis in Herbariis Kewensinus Servata, en Joseph Dalton Hooker, 1862–1883

Honors

Eponimia

Gèneros

• (Boraginaceae) Benthamia Lindl.

• (Cornaceae) Benthamia <smallindl.

• (Orchidaceae) Benthamia A. Rich.

• (Orchidaceae) Neobenthamia Rolfe

• (Solanaceae) Benthamiella Speg. ex Wettst.

Espècies

més de 590.

Vore també

• Sistema Bentham & Hooker

Bibliografia

• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
• Plantilla:IPNI autor
• Jean-Jacques Amic, « Bentham (George) », in Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises, vol. 3 Sciences de la Vie et de la Terre, Perpignan, Publications de l'olivier, 2017, 915 p. (ISBN 9782908866506)
• Marion Filipuik, ed. George Bentham, Autobiography, 1800-1843. University of Toronto Press, 1997. ISBN 0-8020-0791-0

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre George Bentham.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre George Bentham.

Predecessor: Richard Owen

Medalla Clarke 1879

Successor: Thomas Henry Huxley