Hotel El Algarrobico

Archiu:Hotel Algarrobico Gata Nijar.jpg

Hotel El Algarrobico

El Hotel El Algarrobico és una construcció en ruïnes ubicada en la plaja del Algarrobico en la localitat almeriense de Carboneras en Andalusia, Espanya en terrenys del Parc natural de la Veta de Gata-Níjar. Les ruïnes corresponen a un complex turístic de lux de 411 departaments i de 21 plantes. Despuix de la denúncia de grups i associacions ecologistes i defensores del mig ambient, la construcció va ser paralisada i es va convertir en un símbol de l'especulació urbanística.

El litigi sobre el seu derrocament va durar més de dos décades fins que 11 de febrer de 2025 el Consell de Ministres va iniciar el procés per a la declaració d'interés públic i iniciar aixina els tràmits definitius per a la seua expropiació i posterior derrocament.

Inici de la construcció

En 1999 l'empresa Constructora Azata del Sol, S.L. va adquirir més de 16 hectàrees a la vora de la mar en la plaja del Algarrobico, pertanyent al municipi de Carboneras en ple parc natural de la Veta de Gata. Per ells va pagar més de 2 millons d'euros. Quatre anys despuix, el 13 de giner de 2003 l'ajuntament concedix llicència d'obres per a la construcció d'un hotel i en març comencen les obres d'una estructura de 21 plantes que seria el cor d'un complex que donaria cabuda a 411 apartaments. Els terrenys estaven calificats com a urbanisables.

En setembre de 2005 l'associació Salvem Mojácar i el Llevant Almeriense denúncia davant els tribunals de justica corresponents les obres, lo que va desembocar en la paralisació de les obres per orde judicial el 23 de febrer de 2006 a les 17'00. A Salvem Mojácar, que ha seguit liderant la trama judicial, es varen sumar despuix atres organisacions ecologistes nacionals i internacionals i es varen convocar movilisacions i accions i el 16 de novembre Greenpeace realisa un acte de protesta demanant la paralisació de les obres i el derrocament de lo construït fins a llavors, al mateix temps que es publica en el Bolletí Oficial de l'Estat (BOE) l'deslindar de costa que afecta a l'hotel i des del govern central es comença el procés d'expropiació. Prèviament el proyecte hi havia va rebre tots els permissos necessaris de les quatre administracions públiques inclosa la pròpia Direcció Provincial de Costes, la llicència havia segut obtinguda en els anys 1980, quan El Algarrobico encara no estava catalogat com parc natural de la Veta de Gata-Níjar. Quan es varen iniciar les obres, estava en vigor la Llei de Costes, que establix una servitut de protecció de 100 metros en la que està prohibit construir. per lo que presentava visos d'illegalitat ademés d'estar en el cor del parc natural.

Paralisació

El 21 de febrer de 2006 l'auto del Jujat de lo Contenciós-Administratiu número 2 d'Almeria ordena la paralisació de les obres, comunicat el 22 i eixecutat el 23 a les 17'00, resolent d'esta forma la denúncia presentada per l'associació Salvem Mojácar. El 10 de maig d'eixe mateix any el president del govern andalús, Manuel Chaves, anuncia l'intenció de demolir el complex i restaurar l'estat anterior de la llínea llitoral corresponent. Les distintes administracions varen dilatar eixecutar el procés d'expropiació, desestimant-ho per Resolució del Delegat del Govern d'Andalusia en juny de 2009.

El 7 de juliol de 2007 Greenpeace fa una protesta pintant en la frontera de l'establiment en el lema “hotel illegal”. El 26 de març de 2006 el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) desestima els recursos que l'ajuntament de Carboneras i la constructora havien interpost contra la sentència de paralisació cautelar de les obres i el 5 de setembre el Jujat de lo Contenciós-Administratiu número 2 d'Almeria declara nula la llicència, de construcció per vulnerar la normativa urbanística i migambiental vigent lo que obri la via per al derrocament.

El 12 de febrer de 2009 una protesta de Greenpeace cobrix l'edifici en una gran tela verda demanant al Ministeri de Mig ambient a que "derribe ya" l'edifici. El 27 d'eixe mateix més la Fiscalia General de l'Estat obri diligències d'investigació per a dirimir la presunta comissió de delictes de prevaricació i contra l'ordenació del territori. El 13 de novembre Greenpeace recorre l'adaptació de les Normes Subsidiàries del municipi de Carboneras a la Llei d'Ordenació Urbanística d'Andalusia, en la que es reclasificaba els terrenys del Algarrobico com a sol urbanisable.

El 7 de setembre de 2011 Greenpeace realisa una nova protesta per a demanar el derrocament del complex i el 4 d'octubre el Tribunal Suprem (TS) desestima el recurs interpost per la Junta d'Andalusia contra la suspensió del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural de Veta de Gata-Níjar de 2008, pel que fa a la zona a on es troba El Algarrobico. Esta decisió ratifica la mida cautelar que mantenia la protecció ambiental de la zona, impedint la seua llegalisació. El 9 de novembre és el Jujat de lo Contenciós-Administratiu número 2 d'Almeria qui rebuja l'eixecució de la provisional de la sentència que declarava nula la llicència d'obres de l'hotel, en considerar que el derrocament de l'obra "danys irreparables i irreversibles" als seus propietaris.

El 3 de febrer de 2012 el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia resol ordenara a l'ajuntament de Carboneras la restitució com a sol "no urbanisable" els terrenys del Algarrobico. El 27 de març, el Tribunal Superior de Justícia confirma que l'hotel invadix la zona de servitut del domini marítim-terrestre, contravenint la Llei de Costes i l'1 d'abril la Junta d'Andalusia demana al govern central reactivar el procés d'expropiació. La resposta del govern central donada el 10 d'abril és que no és competent i que dita competència correspon al govern d'Andalusia. El 3 de maig la Mancomunidad de Municipis de l'Alce Almeriense demana, al govern central i a l'andalús, concloure les obres i posar en marcha el complex turístic. El 13 de juny tribunal andalús torna a afirmar que el sol de l'hotel no és urbanisable i el 5 de juliol el ministre d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient del govern d'Espanya, Miguel Arias Cañete, i el conseller d'Agricultura, Peixca i Mig ambient de la Junta d'Andalusia, Luis Planes, alcancen un acort per a procedir al derrocament del Algarrobico. El 29 de juliol l'alcalde de Carboneras, Salvador Hernández Hernández, del Grup Independent per Carboneras, és acusat per la Fiscalia de Mig ambient per un delicte de prevaricació i desobediència.

El 26 de setembre de 2012 es confirma la protecció de la costa de 100 metros des de la mar i a lo llarc del tram del Lacón a Mojáca per part del Tribunal Suprem. El 13 de novembre es desestima un incident de nulitat presentat per la promotora i que no té dret algun indemnisació, en considerar que va deure adaptar el proyecte a la Llei de Costes.

El 24 de juliol de 2013 el exregidor de Carboneras Cristóbal Fernández i als membres que conformen el seu equip de govern, de el PSOE, són imputats pel Jujat de Primera Instància i Instrucció 3 de Vora per declarar com a urbanisable el parage del Algarrobico.

El 8 de giner de 2014 el Tribunal Superior de Justícia de l'Andalusia rebuja els recursos de Azata del Sol i confirma que la propietat del sol en el que s'assenta és de la Junta andalusa. El 14 de febrer s'ordena revisar d'ofici la llicència d'obres concedida per l'Ajuntament de Carboneras a la constructora. El 25 de març dos seccions del Tribunal Superior de Justícia de l'Andalusia asseguren que està en zona urbanisable, el 27 de març el govern andalús manifesta que van a recórrer pel canvi de criteri. El 22 d'abril es torna a ratificar que la propietat del terreny és de la Junta d'Andalusia. El 10 de maig es produïx una manifestació contra la construcció de l'hotel i el dia següent Greenpeace pinta un punt negre en la frontera de l'edifici en construcció.

A finals de març de 2014 la secció tercera de la Sala de lo Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, entrant en contradiccions en el propi TSJA i en el TS respecte a sentències anteriors, va declarar com a urbanisable el sol a on es troba l'edifici. Esta sentència va moure a l'associació Ecologistes en Acció a presentar un recurs davant el TS i al colectiu "Salvem Mojácar" a presentar una querella contra els ponents de dita sentència, aixina com un incident de recusació contra els magistrats que han de dictar sentència sobre la llicència d'obres de l'hotel, alegant que els juges són objecte de la querella per presunta prevaricació. L'incident de recusació terminaria sent desestimat pel Tribunal Suprem al no haver-se admés a tràmit la querella presentada contra els magistrats. El 2 de decembre de 2015 el Tribunal Constitucional va ratificar definitivament la desestimació de dita querella en negar el recurs d'ampar que va solicitar l'organisació ecologista Salvem Mojácar. El 30 de juliol de 2014 el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia va declarar conforme a dret la llicència d'obres de l'hotel. En agost de 2014 la Junta d'Andalusia va iniciar les gestions per a inscriure els terrenys d'hotel a nom del domini públic en l'intenció de demolir-ho, desistint més tart, a l'espera d'una sentència del Tribunal Suprem que clarificara si el sol és urbanisable o si, pel contrari, goja d'especial protecció.

El 18 de febrer de 2016 el Tribunal Suprem va estimar els recursos de Greenpeace Espanya i de la Junta d'Andalusia, declarant l'àrea com ambientalment protegida no urbanisable i fallant a favor del dret de retracte sobre els terrenys en els que s'ubica l'hotel.

Una part de la població de Carboneras, municipi en el que es troba l'Hotel, era favorable en un principi a la seua obertura, pel subdesenroll del poble:^{cita requerida} l'economia, a pesar de la forta industrialisació i desenroll turístic en les últimes décades, seguix basada en el sector primari (peixca) i en la estacionalidad turística. A açò cal sumar-li les grans distàncies socials entre la minoria de treballadors qualificats (en general, provinientes de fòra del poble) i la massa de treballadors no qualificats (fonamentalment oriunts del municipi sense estudis superiors i immigrants subsaharians i d'Europa de l'Est). Fins a principis de la década dels 90, el desenroll del poble era encara menor; l'expansió de l'economia posterior, coneguda com "el bum immobiliari", aixina com l'inauguració d'universitats públiques en totes les províncies andaluses, va facilitar el desenroll econòmic de la localitat, aixina com un aument de la qualificació dels habitants, els quals ya no tenien que estudiar en Sevilla o Granada, podent fer-ho en Almeria, en lo que era més fàcil mantindre la relació en el poble per proximitat geogràfica. No obstant, a principis de la década de 2000 els efectes d'esta nova generació de qualificats encara no s'havien instalat en l'economia del poble ni en la cultura del mateix.