Hyparrhenia rufa

Archiu:Hyparrhenia rufa stem pattern.jpg

Hyparrhenia rufa (Hyparrhenia rufa)

Hyparrhenia rufa (Nees) Stapf coneguda popularmnete com jaraguá, és una herba gramínea de la família de les poáceas.

Descripció

És una planta perenne a voltes anual, macollada, que alcança els 3 m d'altura, resistent a la sequia, en talles prims a robusts de 3 a 25 dm d'alt, en fulls de 3 a 6 dm de llarc i de 2 – 8 mm d'ample. La espata de la panícula és de varis tamanys, en espátulas de 3 – 5 cm de llarc, per lo general més curtes que els pedúnculs del arracada doble. Les arracades són color groc obscur o rojosos, medixen de 2 – 2,5 cm de llarc, en 9 – 14 arestes per cada arracada i les espiguillas tenen de 3 – 5 cm de llarc.

Hàbitat

Ocupa el segon lloc d'importància despuix del pastura gamba com forraje en Nigèria. En estat jove és valiós, pero baixa el seu nivell nutritiu quan florix. No persistix baix pastoreig intens, s'establix per llavor o per divisions de raïls.

És originària d'Àfrica. Considerada una planta exòtica, va ser introduïda accidentalment en Amèrica per barcos d'esclaus, i despuix naturalisada en alguns països com Mèxic, a on es pot trobar formant manchones de pastura junt en pastures natives.

Es cultiva àmpliament en Àfrica del Sur, Brasil, Centre i Sudamérica. Cultivada en Mèxic, Cuba, Nicaragua, Puerto Rico, Nigèria, Brasil, etc.

Cultiu

Si se sembra la llavor sense netejar i en clafoll en un llit sobre el terreny pot durar fins a 2 anys en establir-se. Pero si es prepara el terreny, se li fertiliza, li la descascara i se sembra en rencs, i en rec per aspersión, se li podria aprofitar als 5 mesos.

Principalment és utilisat per a pastoreig directe i algunes voltes henificado. Principalment s'utilisa per a la seua fertilisació composts nitrogenats i fosforados, ya que el potassi no causa cap aument en la productivitat. Per a mantindre a esta pastura frondosa es recomana un pastoreig freqüent i continu, pero no a una altura menor de 30 cm.

S'utilisa per a la producció de carn; una ha de pastura es considera adequada per a un novillo.

En Mèxic en 2 anys els rendiments de carn durant la temporada de pluja varen ser de 147 kg/ha per novillo, pastoreado en pastura sense fertilizar i de 205 kg/ha quan es varen aplicar 100 kg/ha de nitrogen.

La llavor es colecta a mà de prats usats per a forraje i pastoreig, la millor distància para sembres és en rencs de 50 a 60 cm. El temps entre la floració i la maduració de la llavor és de 35 dies i la viabilitat de la llavor és de 14 mesos a una temperatura de 10 °C i una humitat relativa molt baixa.

Noms comuns

• Inglés: giant thatching grass, jaragua grass (Source: World Econ Pl ).
• Afrikáans: geelaartamboekiegras.
• Alemà: braunes Deckgras, Jaraguagras.
• Portugués: capim-jaraguá, jaraguá.
• Espanyol: yaragua, jaraguá.

Sinonímia

• Trachypogon rufus Nees
• Andropogon rufus (Nees) Kunth
• Cymbopogon rufus (Nees) Rendle