Hyphanet

Hyphanet (fins a mediats de 2023 Freenet[1]) és una ret de distribució d'informació descentralisada i resistent a la censura dissenyada originalment per Ian Clarke. És una ret creada utilisant software de còdic obert que possibilita l'intercanvi d'archius de manera anònima. També permet la navegació i la creació de freesites (pàgines web accessibles solament des de Hyphanet), oferint aixina un espai similar al internet profunt. Esta plataforma brinda seguritat contra la censura i la possibilitat de persecució, especialment en regions a on estes preocupacions són rellevants.[2] Freenet és una ret descentralisada dissenyada per a proporcionar un accés segur, privat i sense censura a Internet.[3]
Hyphanet treballa per mig de la posada en comuna del ample de banda i l'espai d'almagasenament dels ordenadors que componen la ret (en els mateixos principis que una cadena de blocs), permetent als seus usuaris publicar o recuperar distints tipos d'informació anónimamente. Permet als usuaris compartir i accedir a informació sense revelar la seua identitat o ubicació, lo que la fa atractiva per a aquells que busquen privacitat i seguritat en llínea.
Ademés, Hyphanet utilisa un sistema d'almagasenament en caché distribuït que permet als usuaris accedir a l'informació inclús si el servidor original està desconectat.[3]
Hyphanet ha estat baix continu desenroll des de l'any 2000, i encara que encara no ha segut lliberada una possible versió 1.0, les versions actuals són completament funcionals. S'està treballant en un prototip inicial, pero els usuaris poden experimentar creant una aplicació descentralisada per a provar-la en el seu propi ordenador.
En l'actualitat, es pot realisar la descarrega en els seus repositoris oficials, i és compatible en Google Chrome, actuant en este cóm dins d'una finestra d'incògnit.
Motivació del proyecte
[editar | editar còdic]En les nacions en les que les comunicacions passen per un procés de censura, sol existir un grup, oficina o ministeri oficial ocupat d'eixe control. Inclús en els casos en les que la censura no està institucionalisada per l'estat, és possible que diferents grups de persones tinguen pensaments distints sobre lo que és o no ofensiu, acceptable o perillós.
Freenet també busca protegir la privacitat dels usuaris, evitant que tercers puguen espiar les seues comunicacions o rastrejar les seues activitats en llínea.[4]
Freenet és una ret que elimina la possibilitat de que un grup imponga les seues creències o valors sobre uns atres. En essència, no deu permetre-se-li a ningú decidir lo que és acceptable per a uns atres. S'incentiva la tolerància dels valors de cada u i en cas de fallar açò se solicita a l'usuari que faça ulls cegos al contingut que s'opon al seu propi punt de vista.
Disseny tècnic
[editar | editar còdic]- ↑ «Hyphanet» (en en). www.hyphanet.org.
- ↑ «Freenet: una ret de l'internet underground» (en és). La mirada del replicante. Consultat el 2023-08-31.
- ↑ 3,0 3,1 «¿Qué és FREENET: cóm funciona i para qué servix?» (en és). LovTechnology. Consultat el 2023-08-31.
- ↑ «Freenet, una ret sense censura i escalable» (en és-es). Una al Dia. Consultat el 2023-08-31.
L'objectiu de Hyphanet és almagasenar documents i permetre el seu accés posterior per mig d'una clau associada, impedint que siga possible la censura dels documents i oferint anonimat tant a l'usuari que publica el document com al que ho descarrega. Per a això, la ret Freenet es va dissenyar com una ret P2P no estructurada de nodos no jerarquizados que es transmeten mensages i documents entre ells. Els nodos poden funcionar com a nodos finals, des d'a on escomencen les busques de documents i es presenten a l'usuari, o com a nodos intermijos de enrutamento.
Cada nodo estaja documents associats a claus i una taula de enrutamiento que associa nodos en un historial del seu eixercite per a adquirir diferents claus.
Per a trobar un document en la ret coneguda una clau que ho descriu, un usuari envia un mensage a un nodo solicitant el document i proveint-ho en la clau. Si el document no es troba en la base de senyes local, el nodo selecciona a un veí del seu taula de enrutamiento que creu que serà capaç de localisar la clau més ràpidament i li passa la petició, recordant quí va enviar el mensage per a poder desfer despuix el camí. El nodo al que es va passar la petició repetix el procés fins que es troba un nodo que guarda el document associat a la clau o la petició passa per un número màxim de nodos, conegut com el valor de temps de vida. Cap dels nodos intermijos sàpies si el nodo anterior de la cadena va ser el originador de la petició o un simple enrutador. En desfer el camí, cap dels nodos pot saber si el nodo següent és el que efectivament tenia el document o era un atre enrutador. D'esta manera, s'assegura l'anonimat tant de l'usuari que va realisar la petició com de l'usuari que la va respondre.
Quan es troba el document corresponent a la clau buscada, s'envia una resposta al originador de la petició a través de tots els nodos intermijos que va recórrer el mensage de busca. Els nodos intermijos poden elegir mantindre una còpia temporal del document en el camí. Ademés d'aforrar temps i ample de banda en peticions futures del mateix document, esta còpia ajuda a impedir la censura del document, ya que no existix un «nodo font», i dificulta endevinar qué usuari va publicar originalment el document.
Essencialment el mateix procés de rastreig de camí s'utilisa per a insertar un document en la ret: s'envia una petició per a un archiu inexistent i una volta que falla el document és enviat per la mateixa ruta que va seguir la petició. Açò assegura que els documents són insertats en la ret en el mateix lloc en que les peticions ho buscaran. Si la petició inicial no falla, llavors el document ya existix i l'inserció «colisiona».
Inicialment cap nodo posseïx informació sobre l'eixercite dels atres nodos que coneix. Açò significa que el enrutamiento inicial de peticions siga a l'encert i que les rets Hyphanet recent creades distribuïxquen l'informació a l'encert entre els seus nodos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hyphanet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.