I-ninnu

Eninnu o I-ninnu (Casa Cinquanta) és el nom de les ruïnes d'un antic temple principal de la ciutat sumerio de Ngirsu o Girsu, consagrat al deu Ningirsu (divinitat principal de la ciutat ), en l'estat sumerio de Lagash.
Història
[editar | editar còdic]Va ser dedicat al deu i restaurat en vàries ocasions, incloent la realisada pel rei Gudea, Ensi de Lagash de 2144 a. C. a 2124 a. C. o tercera dinastia d'Ur. Açò reflectix el fet de lo important que era política i religiosament el control del temple i el seu manteniment en l'antiga Mesopotamia.
En el Museu del Louvre es conserven dos Cilindres, l'A i B de Gudea, els quals són soports del més antic himne de l'història, el Himne al temple Eninnu, escrit en el que es conta la reconstrucció d'este temple. El temple de Eninnu també sembla que és representat en l'estàtua de Gudea com a arquitecte, conservat en el Museu de Louvre.
Numerosos Ensis (o reis) de Girsu / Lagash varen construir en el santuari més important de la ciutat. Durant les guerres entre la ciutat-estat de Umma baix Lugalzagesi i Lagash el temple de Eninnu va ser destruït.
Durant el regnat de Gudea, el segon Ensi de la segona dinastia de Lagash, el temple va ser reconstruït i ampliat. En el himne del famós temple -en el cridat cilindre A i B, que és un dels eixemples més importants de la lliteratura sumerio-, el deu Enlil i el deu Ningirsu animen a Gudea a reconstruir el temple en Girsu. En el Himne açò apareixerà com un somi de Gudea, a on la divinitat li dona el pla i les instruccions per a reconstruir el temple. Despuix del somi Gudea, com de costum, de colp i repent va començar a construir este temple. Per últim, està la cerimònia d'inici de la construcció en la colocació de la primera rajola i la bendició del temple. Despuix Ningirsu i Enlil beneïxen a Gudea.
Provablement el temple Eninnu estava junt al palau de Gudea, que varen excavar el francés Ernest Sarzec (1877 a 1900), Gaston Cros (1903 a 1905 i 1909), Henri de Genouillac (1929 a 1931) i André Parrot (1931 a 1933). L'espaciosa edificació consistia en 52 sales individuals i era més gran que el temple Eanna d'Uruk. En el seu interior es va trobar la famosa estàtua de diorita de Gudea, ademés de la no menys famosa Estela dels buitres d'Eannatum, la placa de Urnansche, dos cilindres en inscripcions (els avall mencionats cilindres del temple-A i B), aixina com mils de tablillas cuneïformes.
En el segon mileni abans de Crist, l'invasió per part del rei acadio o arameo Adad Nadin va transformar el temple.
En l'época d'Hammurabi, encara es coneixia be el història del temple. Aixina, tant el temple com el seu constructor Gudea es mencionen en el Còdic de Hammurabi.
En el Museu del Louvre es conserva el més antic himne de l'història, el Himne al temple Eninnu, escrit en dos cilindres, (A i B) de Gudea en el que es conta la reconstrucció d'este temple. També sembla que es representa a Gudea com el propi arquitecte de l'obra.
Vore també
[editar | editar còdic]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1988) Mitológiai enciklopédia, Gondolat. ISBN 963-282-026-6.
- Noah Kramer (1988). Temple in society. (The Sumerian Temple in Litterature) (en anglés).
- (1996) Himne al temple Eninnu: cilindres A i B de Gudea..
- Este artícul conté una traducció derivada de «E-ninnu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.