Anar al contingut

Identitat de Vandermonde

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Vore

En teoria combinatòria, l'identitat de Vandermonde o convolución de Vandermonde, que rep el seu nom del matemàtic francés Alexandre-Théophile Vandermonde (1772), expressa la següent relació entre coeficients binomiales:

(m+nr)=k=0r(mk)(nrk),m,n,r0,

Esta identitat ya havia segut descoberta en 1303 pel matemàtic chinenc Zhu Shijie (Chu Shi-Chieh).[1]

Per una atra part, existix una q-analogia d'esta teorema denominada q-identitat de Vandermonde.

Prova algebraica

[editar | editar còdic]

En general, el producte de dos polinomis en graus m i n respectivament, està donat per l'equació:

(i=0maixi)(j=0nbjxj)=r=0m+n(k=0rakbrk)xr,

en la qual s'utilisa la convenció de que ai = 0 per a tots els sancers i > m i bj = 0 per a tots els sancers j > n. Segons el teorema del binomi:

(1+x)m+n=r=0m+n(m+nr)xr.

Usant la teorema del binomi per als exponents m i n, i després la fòrmula anterior per al producte de polinomis, s'obté:

r=0m+n(m+nr)xr=(1+x)m+n=(1+x)m(1+x)n=(i=0m(mi)xi)(j=0n(nj)xj)=r=0m+n(k=0r(mk)(nrk))xr,

el conveni anteriorment establit per als coeficients dels polinomis està d'acort en la definició dels coeficients binomiales, perque abdós donen zero per a tot i > m i j > n, respectivament.

Per mig de la comparació dels coeficients de xr, s'observa que l'identitat de Vandermonde es complix per a tots els número entero r en 0 ≤ r ≤ m + n. Per a sancers majors que r, els dos costats de l'identitat de Vandermonde són zero per la definició dels coeficients binomiales.

Prova combinatòria

[editar | editar còdic]

L'identitat de Vandermonde admet una segona demostració combinatòria, com es desenrolla a continuació. Suponga's que un comité consistix de m hòmens i n dònes. ¿De quantes maneres pot formar-se un subcomité de r membres? La resposta és

(m+nr).

Ademés, la solució també és la suma de tots els valors possibles de k per a la série de subcomités que conten en k hòmens i r − k dònes:

k=0r(mk)(nrk).

De l'igualtat d'abdós valors, s'obté l'identitat de Vandermonde.

Referències

[editar | editar còdic]
viii+110.


Referències

[editar | editar còdic]