Identitat de Vandermonde
En teoria combinatòria, l'identitat de Vandermonde o convolución de Vandermonde, que rep el seu nom del matemàtic francés Alexandre-Théophile Vandermonde (1772), expressa la següent relació entre coeficients binomiales:
Esta identitat ya havia segut descoberta en 1303 pel matemàtic chinenc Zhu Shijie (Chu Shi-Chieh).[1]
Per una atra part, existix una q-analogia d'esta teorema denominada q-identitat de Vandermonde.
Prova algebraica
[editar | editar còdic]En general, el producte de dos polinomis en graus m i n respectivament, està donat per l'equació:
en la qual s'utilisa la convenció de que ai = 0 per a tots els sancers i > m i bj = 0 per a tots els sancers j > n. Segons el teorema del binomi:
Usant la teorema del binomi per als exponents m i n, i després la fòrmula anterior per al producte de polinomis, s'obté:
el conveni anteriorment establit per als coeficients dels polinomis està d'acort en la definició dels coeficients binomiales, perque abdós donen zero per a tot i > m i j > n, respectivament.
Per mig de la comparació dels coeficients de xr, s'observa que l'identitat de Vandermonde es complix per a tots els número entero r en 0 ≤ r ≤ m + n. Per a sancers majors que r, els dos costats de l'identitat de Vandermonde són zero per la definició dels coeficients binomiales.
Prova combinatòria
[editar | editar còdic]L'identitat de Vandermonde admet una segona demostració combinatòria, com es desenrolla a continuació. Suponga's que un comité consistix de m hòmens i n dònes. ¿De quantes maneres pot formar-se un subcomité de r membres? La resposta és
Ademés, la solució també és la suma de tots els valors possibles de k per a la série de subcomités que conten en k hòmens i r − k dònes:
De l'igualtat d'abdós valors, s'obté l'identitat de Vandermonde.
Referències
[editar | editar còdic]- (1975).«Orthogonal polynomials and special functions».SIAM.Philadelphia, PA:21
- viii+110.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Identidad de Vandermonde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.