Idioma carabayo
El carabayo (o caraballo[1] o aroje, a voltes també cridat yurí) és la llengua d'un grup amazónico no contactat de Colòmbia que viuen en un llogaret en a lo manco tres grades cases llargues propenques al ric Puré, detectades en vols a baixa altura.
Els pobles bora els denominen aroje, mentres que uns atres grups arawak els criden máku o macusa, que és un terme pijoratiu aplicat a molts atres grups, ademés dels carabayos.
Classificació
[editar | editar còdic]Freqüentment s'ha assumit que l'idioma carabayo són una facció separada dels yurí o atres pobles la presència dels quals està testimoniada en la regió des d'el XIX. De fet, el govern colombià en les seues publicacions usa els térmens "yurí", "carabayo" i "aroje" indistintantemente.[2] No obstant, no està clar que l'idioma carabayo siga el mateix que l'idioma yurí. Aixina en una trobada accidental en gents prèviament no contactades del ric Puré (tal volta de l'ètnia carabayo), ocorregut en 1969, només el 20 % de les paraules recopilades tenien un equivalent yurí o un cognado clar (naturalment poden existir errors en el significat supost de les paraules donades les característiques de la trobada). Si es pren com a correcte eixe contaje del 20 % de cognados, llavors no pot parlar-se de la mateixa llengua sino només d'una llengua lejanamene emparentada en el yurí. Ademés la llista de 199 paraules compilada ha segut publicada, ni examinada per atres llingüistes la qual cosa complica encara més possibilitat de verificar el parentesc.[3]
Per a Roberto Franco,[4] aun cuando ya hi havia indicis històrics i geogràfics que indicaven l'identitat entre carabayos i yurís, es té certea al respecte per l'estudi llingüístic comparatiu realisat per Juan Álvaro Echeverri,[5] en el respal de Frank Seifart. Per a Goulard i Maria Emilia Rodríguez, les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de la variació dialectal de terra ferma i riberes. Mentres la llengua dels cridats carabayo, a pesar d'està molt mal documentada, igual que el vocabulari yurí conegut, es relacionen fàcilment en la llengua tikuna.[6]
En 2014 Seifat i Echeverri varen presentar evidències que sugerixen que els cridats carabayo, que viu en aïllament voluntari en la regió amazónica colombiana, parlen "una llengua relacionada en el yurí i també en el tikuna, és dir, que són -directes o indirectes- descendents dels yurís que viagers com Martius, Spix, Wallace i Natterer es varen trobar en el sigle XIX".[7]
Vocabulari
[editar | editar còdic]Vocabulari de l'idioma carabayo:[1]
| Número | Caraballo (Berchmans 1969[8]) | Traducció en espanyol (Berchmans 1969) |
Cognado en tikuna (Montes) | Traducció en espanyol (Montes) |
|---|---|---|---|---|
| 1. | alo | venja | níà na-ṹ | ¡veuen ací! |
| 2. | gudda | espera | na-ngé-iḗ | ¡espera! |
| 3. | amá | seguixca | daunaí | puja (entra a la meua casa) |
| 4. | jono | chicon | bü :kü, yátü | chiquet, home |
| 5. | pama | allà-mira | páàmà | ¡ràpit, apura! |
| 6. | chaumeni | bo-bonico agrada | chò-ü̃ na-mè: niī́ | m'agrada (lit. a mi és bo) |
| 7. | ao | els chiquets per a cridar als papes | vaig sentir pa-õ | yayo marca afectiva |
| 8. | nya nauué | dona'm, presta, mostra | níà na-üü-é | ¡anem! agarra, agarra |
| 9. | cariba | blanc | korí | Karíwa (Tupí); blanc (¿caribe?) |
| 10. | nya | fora | níà | ¡anem! (invitació) |
| 11. | agó | dur | na-ngé | dur, dur |
| 12. | chaunove | calfa'm (al fill per a que ficara la mà en la canela i li l'aplicara al cos) | chò-ü̃ na-nai-iḗ | ell em fa calfar |
| 13. | aua | cridant al chiquet | níà na-o | ¡veuen ací! |
| 14. | jaco | mossega | ngokù | mossegar |
| 15. | xàma | basta- Ya | tàmà | no (resposta) |
| 16. | gu | sí | ngü̃ü̃ | sí, afirmació |
| 17. | ñe | no | tàmà, taù | no, negació |
| 18. | dimene | mata | na-mà | ell mata-esclafa |
| 19. | pinê | camarón | enü | camarón |
| 20. | pinê go | dur camarón | enü na-ngé | |
| 21. | erê anne anne | sense traducció | erü... | perque (conector)? |
| 22. | arê che o neko | sense traducció | ||
| 23. | enêênêênna picju | sense traducció | peyü | ¿surba? |
| 24. | widayareu | sense traducció | yare yari | ¿personage mític? ¿pichico? |
| 25. | bayaneku | sense traducció | bai-ànè-kü | ¿inundació, creixent, temps d'hivern? |
| 26. | añé ui conê | sense traducció | ... ui kù-ngè | ¿... fariña vares dur? |
| 27. | ekonenko | sense traducció | ||
| 28. | etamenita | sense traducció | ẽ:tá | ¿estrela, cosa que lluïx? |
| 29. | chauiba chutaiba | sense traducció | ||
| 30. | nenerigu | sense traducció | ñáà narü gü | ¿aixina va dir ell? |
| 31. | añé uicarê | sense traducció | aina ui | ¿verí? ¿fariña? |
| 32. | yua neconê | sense traducció | yue | ¿mort? |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Goulard, J. P., & Rodríguez Montes, M. I. (2013). Els Yurí / Juri-Tikuna, en el complex soci-llingüístic del noroest amazónico. LIAMES: Línguas Indígenes Americanes, 13(1), 7-65. https://doi. org/10.20396/liames. v0i13.1531
- ↑ vore, per eixemple, Llei X de 2010.«archive. org/web/20120425092317/http://www. renacientes. org/index. php? option=com_phocadownload&view=category&download=132:proyecto-de-ley-estatutaria-elaborado-por-el-grupo-de-consulta-previa-min-interrior-y-justicia&id=6:instrumentos-jurdicos&Itemid=158 Copia archivada». Archivat des d'el renacientes. org/index. php? option=com_phocadownload&view=category&download=132:proyecto-de-ley-estatutaria-elaborado-por-el-grupo-de-consulta-previa-min-interrior-y-justicia&id=6:instrumentos-jurdicos&Itemid=158 original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 24 d'octubre de 2011.
- ↑ Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183manoa. hawaii. edu/bitstream/handle/10125/4478/hammarstrom. pdf
- ↑ Franco García, Roberto (2012) Cariba mal: episodis de resistència d'un poble indígena aïllat de l'Amazones. Documents històrics Imani 2. Leticia: Universitat Nacional de Colòmbia, p. 123. ISBN 978-958-761-161-8.
- ↑ Echeverri, Juan Álvaro (2010) “Senyes llingüístiques sobre els grups aïllats de la regió d'el Puré”. Informe per a Amazon Conservation Team. Bogotà.
- ↑ (2013).LIAMES.13
- 07-65.
- ↑ Seifart, Frank and Juan Alvaro Echeverri (2014) "Evidence for the Identification of Carabayo, the Language of an Uncontacted People of the Colombian Amazon, as Belonging to the Tikuna-Yurí Linguistic Family" PLos One 9(4): i94814. posa.0094814 doi:10.1371/journal. posa.0094814
- ↑ Berchmans, Juan de Felanix (1969). Relat autèntic de l'expedició a la tribu desconeguda en busca de Julián Gil i Alberto Miraña desapareguts a fins de giner del corrent any de 1969 – en plena selva de la Amazonía Colombiana. Separata d'Amanecer Amazónico XVI (744), pp. 1-9. Leticia.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183manoa. hawaii. edu/bitstream/handle/10125/4478/hammarstrom. pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma carabayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.